22 D’OCTUBRE: Parlament, Sabates del Danubi, Turó Gellert, Mercat Central, Vaci Utca, Cafe Gerbeaud, Bastió dels Pescadors
Quina manera més genial de començar un viatge. Obrir la porta de la terrassa, sortir fora amb una bata que ens havia deixat la nostra amfitriona, la Katinka, i gaudir de les vistes, ara si, del Danubi. Cada cop m’agrada més això del HomeExchange.
Vam comprar una targeta de 3 dies de transport (4.150 Florins, poc més de 10€) i la vam estrenar agafant el nostre promer tramvia, el 2M, que va recórrer la riba del riu (quines vistes) i ens va deixar a pocs metres del nostre primer destí del viatge: el famós Parlament de Budapest. Vam reservar una visita a les 10:45 en anglès (4.780 Florins – 13,14€ dos adults) i vam aprofitar l’espera per anar a esmorzar i a fer una ullada a les Sabates del Danubi, un monument en homenatge a les víctimes del nazisme a la ciutat.
Crida l’atenció perquè tot i la simplicitat de l’obra, l’impacte és brutal. Primer perquè l’entorn amb el Danubi de fons és impressionant i sobretot per l’enfocament de la història i l’homenatge: Les parelles de sabates volen simbolitzar la tàctica dels nazis d’estalviar munició lligant dues persones davant del riu i disparant a una de les dues perquè amb el pes mort arrossegués l’altra riu avall. És molt gràfic i punyent.
Ara si, ens vam dirigir cap al Parlament, el tercer més gran del món i amb una estètica que recorda molt a Westminster, al Regne Unit. És un edifici que vam veure de dia, de nit, per dins i per fora i de totes les maneres és impressionant, majestuós i molt bonic.
La visita dura aproximadament una hora i el recorregut et porta als 3 llocs més destacables del recinte: L’Escala Principal, l’Antiga Cambra Alta i la Sala de la Cúpula o Sala de la Corona perquè és on està guardada.
Val a dir que la visita no va ser massa lluïda ja que els auriculars no funcionaven massa bé i estàvem tota l’estona patint per entendre el que ens explicava la noia i sobretot perquè quan arribàvem a la Sala de la Cúpula vam tenir un incident molt desagradable amb una de les noies de la visita que, en veure la Mar donant de mamar a la Greta la va convidar a tancar-se en un lavabo perquè “fer això està prohibit aquí”. Ens va semblar molt lleig.
Pel que fa al recinte, ens va encantar, és un edifici dels més bonics que hem visitat mai. L’escala és impressionant, sembla més d’un casino o d’un gran palau que no digna d’un parlament. Com a curiositat, si unissim totes les escales de l’edifici sumen 30 quilòmetres, una barbaritat. De l’Antiga Cambra Alta ens van cridar l’atenció dues coses: que no és la real sinó una espècie de germana bessona per poder enesnyar a les visites i sobretot els posa-puros que hi ha a l’exterior de la cambra on els parlamentaris guardaven els seus puros abans de les reunions amb el seu numeret per no perdre’l.
La Sala de la Cúpula, deixant de banda l’incident, estava també plena de curiositats. Ens va cridar molt l’atenció que la corona va estar guardada durant un temps a Fort Knox, a Estats Units per por a ser robada i que com a agraïment se li va regalar una rèplica al president americà de l’època, Jimmy Carter. Avui en dia es pot veure a la seva biblioteca, a Atlanta. Una altra cosa que ens va sobtar molt és que l’alçada de la cúpula no es correspon amb la que es veu des de fora; la guia ens va explicar que era una cúpula doble i que entre una i l’altra hi ha uns 30 metres (està prohibit fer fotos en aquesta sala, així que no us la puc ensenyar però era preciosa. La corona la vaig trobar una mica més senzilla).
Vam agafar de nou el tram i ens vam dirigir al Pont de la Llibertat, que té menys fama que el de les cadenes però que és preciós i gaudeix d’una ubicació privilegiada, entre el Mercat Central i al Turó Gellert amb l’impressionant balneari del mateix nom.
La nostra idea era fer una visita al balneari però just la Greta s’acabava d’adormir així que vam canviar el planning i vam pujar a fer una volta pel Turó de Gellert que deu el seu nom al bisbe i sant Gerard, que va ser llançat turó avall en un barril.
A mida que puges pel turó les vistes són més i més impressionants i els miradors són realment bonics, amb les seves terrasses circulars i els seus banquets per seure i gaudir de la posició estratègica sobre el riu. Vaig pujar fins l’estàtua de la llibertat però no es permetia l’accés, així que no vaig poder verificar la història de la inscripció, segons la qual en un inici estava en hongarès i en rus i lloava els seus amics soviètics que els van alliberar dels nazis i que, ara que ja no són amics, va canviar només a l’hongarès i es va variar el text per deixar-los fora.
La Greta s’havia llevat però era hora de dinar així que vam haver de deixar el tema del balnerari i vam creuar el pont per anar al Mercat Central. És curiós perquè la història d’un mercat no sol ser com la del de Budapest, que es va crear, juntament amb uns altres 4 mercats per garantir que els productes que s’hi venien fossin realment comestibles. Vaja, que va ser com instaurar un petit control de qualitat per evitar que tantíssima gent morís o emmalaltís.
L’edifici és realment bonic amb les seves teulades de rajoles policromades i l’interior industrial amb l’estructura a la vista el fa molt pintoresc, així com per l’autenticitat de les seves paradetes. A la planta de carrer s’hi troben carnisseries, fruiteries i un munt de botiguetes amb totes les versions de la famosa paprika. A la planta inferior hi ha tota la zona de peixeteria i a la planta superior esperàvem trobar molta varietat gastronòmica però hi ha només 5 o 6 establiments. La resta, tot souvenirs.
De totes maneres val la pena pujar per veure el mercat des de dalt i perquè s’hi menja bé i barat. Nosaltres vam dinar un estofat de goulash, un chicken paprikash i un cabagge roll acompanyats d’una cervesa i una llimonada i ens va costar l’equivalent a 25€. Molt bo tot.
Vam seguir les recomanacions de vàries guies i blogs i ens vam passejar per un dels principals carrers comercials de la ciutat, Vaci Utca, que no us recomano massa. Vam passar per carrers igual de bonics un munt de cops així que hi podeu anar però no cal que hi aneu expressament. Des d’allà vam arribar-nos a la Plaça Vorosmarty per visitar un dels cafès més mítics de Budapest, el Cafè Gerbeaud.
L’establiment és realment elegant i estilós i el que vam tastar era boníssim. La Mar va demanar un pastís amb caramel salat i jo un gelat de xocolata i nous que era com menjar-te un bombó deliciós però molt fred.
Vam tenir una mica d’embolic perquè el dia següent era 23 d’octubre (festa nacional a Hongria perquè es commemora la revolta que va acabar desembocant en la seva independència) i hi havia tot d’obres i instal·lacions que fèien que alguns metros no anéssin o patissin restriccions.
Finalment vam poder fer una combinació de metro i bus i vam creuar a la zona de Buda on, després d’un excés d’escales per les quals vaig haver de pujar el carro de la Greta a ma, vam arribar al Bastió de Pescadors, un preciós mirador que té el seu orígen en la confraria dels pescadors que es van encarregar de la defensa de l’Església de Sant Matias i que està coronat per 7 torres que simbolitzen les 7 tribus fundadores del país.
Les vistes de l’altra riba (en especial del Parlament i els ponts) a través dels arcs és impressionant però simplement passejar pel recinte amb el pati i l’estàtua eqüestre de Sant Esteve, l’Església de Sant Matias (que en aquell moment estava tancada així que vam visitar un altre dia) i els carrerons de la zona fan que sigui un lloc molt molt recomanable. Directe al nostre Top10 de Budapest.
Vam veure com es ponia el sol i vam tornar cap al centre amb el bus 5 amb el que ens vam dirigir cap a la zona del Barri Jueu, una de les més animades de nit i amb més varietat d’oferta gastronòmica i per prendre una copa en un lloc únic, com poden ser els famosos Ruin Bars.
Són locals que queden abandonats i en els que s’instal·len aquest tipus de bars en els que tot és una mica decadent però molt original. Nosaltres ens vam acostar al Szimpla Kert on hi vam trobar diferents sales tematitzades amb objectes tan curiosos com banyeres on seure a prendre una copa i una sala principal on hi havia un concert de rock. El lloc és realment curiós i val la pena fer una ullada a com han rehabilitat un espai que estava destinat a desaparèixer per convertir-lo en un espai d’oci alternatiu, eclèctic i molt viu.
Si no haguéssim anat amb la Greta probablement hauríem pres una cervesa en alguna de les sales però la falta de llum (o excés en alguns casos), el soroll i la quantitat de gent que anava i venia ens ho van desaconsellar.
Tocava anar a buscar on sopar i la veritat és que no vam haver de buscar massa. A escassos metres del Szimpla Kert vam trobar un recinte anomenat Karavan que bàsicment és un recinte amb tot de parades d’streetfoods variats (i força gourmets).
Vam sopar un langos, que és una espècie de pizza frita en versió hongaresa (molt bo) i una hamburguesa deliciosa que ens van costar l’equivalent a 17 euros que vam donar per molt ben pagats. Potser l’espai era una mica fosc i de cara al fred fred hauríen d’habilitar alguna estufeta o similar però ens va agradar molt l’espai, l’oferta gastronòmica i la ubicació.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 