23 D’OCTUBRE: Balneari Szechenyi, Parc de la Ciutat (Varosliget) – Plaça dels Herois, Sant Esteve, Plaça de la Llibertat, Castell de Buda, Creuer pel Danubi
Encara no ho sabíem però ens esperava un dia dels que no s’obliden fàcilment. Vam agafar el tramvia número 4 a Boraros Ter i a continuació el metro (aneu en compte perquè cada entrada va en una sola direcció, com al de Liceu de Barcelona) per arribar al Varosliget, el parc de la ciutat. Allà, abans de passejar-hi, vam anar cap al Balneary Szechenyi per viure una de les experiències més curioses del viatge, sinó la que més. El dia anterior havíem preguntat a l’Hotel Gellert com funcionava el tema dels banys termals (preus, opcions, si la Greta hi era benvinguda o hauríem d’anar entrant a torns, etc.) així que arribàvem al Szechenyi més que preparats (havíem agafat banyador, sabatilles i tovallola ja que sinó les has de llogar). La tarifa d’adult són 6.200 Florins per persona (uns 17€) i després de viure l’experiència us puc dir que no és gens car.
L’edifici és molt bonic però l’entrada al recinte i tot el procés són meravellosos, com estar en una pel·lícula del Poirot. Si has pagat cabina el procés és molt ràpid ja que tal com entres tens la sala de les cabines on pots deixar les teves pertenences i cambiar-t’hi de forma més privada. Sinó, com vam fer nosaltres, baixes als vestuaris on tens una sèrie de taquilles que s’obren i es tanquen amb la polsera que et donen a l’entrada. Et canvies, et dutxes i tornes a pujar a per entrar a la zona de les piscines.
El Balneari Szechenyi és un dels més importants del món i disposa de més de 20 piscines termals, les més espectaculars les exteriors en un entorn brutal. Els accessos a les piscines exteriors estan a les puntes de l’edifici, ho dic perquè vam trobar força gent fent voltes buscant-les i sempre es rendien abans d’arribar al final, on hauríen trobat la porta.
Cada piscina té al costat un cartell on t’informa de la temperatura a la que està l’aigua i és realment útil ja que més d’un despistat es fica a les de 20 graus sense fixar-se i surt corrent gelat. Imagineu-vos, després de 20 minuts a una piscina de 40 graus, entrar auna de 20…
Ens va cridar l’atenció que un usuari ens va reprendre per dur la Greta sense banyador (no en té) però cap treballador del balneari ens va dir res, tothom la saludava molt animadament. Recordeu que les criatures tan petites no es poden exposar a temperatures massa altes ni massa estona, sinó poden tenir una baixada de pressió perillosa.
Un cop viscuda l’experiència i gaudida a tope durant dues hores, vam sortir i vam passejar pel famós Parc de la Ciutat, que té de tot.
I aquí faig un matís: és cert que vam estar molt tranquils anant-hi ben d’hora al matí i que quan marxàvem començava a haver-hi més gent i menys espai a algunes piscines, però tingueu en compte que quan surts d’un lloc així les cames són de cartró i estàs excessivament relaxat. Nosaltres vam apuntar-nos mentalment que el proper cop ho provarem al vespre, ha de ser espectacular. A més així si la Greta s’adorm del relax no es perd res.
El parc en si està ple de zones d’esbarjo, prats verds i ombres molt agradables però també hi ha la zona del castell, el llac i el museu que creen un entorn molt bonic. Vam esmorzar un pretzel gegant boníssim passejant i ens va agradar molt més del que esperàvem.
Des d’allà vam arribar a la Plaça dels Herois, construïda per commemorar el mil·lenari de la fundació d’Hongria i en la que trobem, com al Bastió de Pescadors, l’homenatge a les 7 tribus magiars i a alguns dels herois, com el seu nom indica, que han format part de la història del país. La plaça en si no és bonica, recorda una mica Tiananmen tan gran i amb el gris del ciment. El que crida l’atenció és la monumentalitat de les columnes i estàtues i, sobretot, els dos museus que la custodien, ambdós preciosos.
Vam iniciar un nou passeig, aquest cop per l’Avinguda Andrassy. És el típic boulevard ple d’ambaixades, palauets renaixentistes i boutiques de moda, així que entre que no és el nostre estil de visita i que era festa nacional i estava tot més aviat mort, vam fer un trosset, vam admirar alguns dels preciosos edificis i vam tornar a agafar el preciós (i eficient) metro de Budapest per acostar-nos a un nou lloc preciós d’aquesta ciutat que amaga tantes sorpreses: la Basílica de Sant Esteve. Vam arribar-hi des del cantó i no vam ser conscients de la magnitud ni la bellesa de l’esglèsia, però quan prens distància i la veus des del final de la plaça és corprenedora.
I és que segons expliquen, al seu interior hi poden arribar a cabre més de 8.000 persones, que per una església és una bajanada. De fet és l’església més gran de la ciutat i duu el nom d’un rei, el primer que va tenir Hongria, Esteve I, del qual guarden una relíquia: la seva ma dreta.
La visita a l’interior és gratuïta (i molt recomanable)però si es vol pujar a la cúpula a 96 metres d’alçada, cosa que us recomano moltíssim, es paguen 500 Florins (1,5€ aproximadament) i es pot fer per unes escales situades a la part frontal esquerra o parcialment en ascensor. Nosaltres vam tenir el handicap que el carro de la Greta no podia pujar, així que vam aprofitar que dormia per fer la pujada primer la Mar i després jo i l’altre es quedava fent guàrdia i movent el carro perquè la Greta aprofités al màxim l’estona de descans.
Sortint de Sant Esteve ens vam plantejar que si es fes un bon marketing, Budapest seria molt més visitada perquè té un munt de llocs preciosos, els tramvies, el riu, els ponts, és relativament barata… Ho té tot! Altre cop les expectatives ens estàven jugant a favor, ja que no és que no esperèssim res de la ciutat, però no pensàvem que seria tan preciosa!
Era l’hora de dinar i no ho teníem fàcil: els carrers començaven a estar deserts perquè es feien actes a moltes places i carrers i moltíssims establiemnts estàven tancats. Al final en vam trobar un que no era barat però on el menjar va resultar estar deliciós. Vam dinar pollastre amb paprika i noodles, sopa de goulash i uns medallons de tenderloin amb verdures ” a l’estil Budapest” que éren mantega pura. A més vam tenir un pianista amenitzant el dinar, tot un luxe.
Vam pagar l’equivalent a 50€ que, tenint en compte que la Greta també va menjar una mica, no és car, pero és més del que acostumem a gastar de normal. Ara, totalment recomanable; es diu Porc & Prezli i està just darrere de l’absis de Sant Esteve, en un carreró a l’altra banda del carrer principal.
Un cop dinats (i què ben dinats) vam dirigir-nos cap al Turó de Buda, però la cosa estava difícil: tot el centre estava colapsat per les manifestacions i actes del dia de l’alliberament i cap transport funcionava. Cada cop que ens acostàvem a una zona cèntrica, hi havia valles i rius de gent. Vam fer una volta de gairebé 40 minuts, vam creuar el riu i aleshores si vam arribar fins al funicular que t’hi puja… però estava tancat. Vam fer dos equips i mentre la Mar i la Greta en mode koala pujaven per les escales, jo iniciava les rampes que et porten al Castell però mooolt a poc a poc. Per sorpresa meva, quan duia no massa rampes (tot i que a mi amb les llambordes i el cotxet em semblaven una eternitat) vaig trobar un ascensor que et puja fins a un dels baluarts, on quan surts tens una vista de Pest que et talla l’alè de cop.
La Mar va arribar al cap d’uns minuts i després de fer unes quantes fotografies i admirar les vistes del Parlament i el nord de Pest vam dirigir-nos cap al Museu d’Història de la Ciutat, on ens vam enamorar encara més de la gent de la ciutat. Faltaven 45 minuts perquè tanquessin així que ens van regalar entrades perquè dèien que consideraven que era poc temps per veure-ho tot i que ja que érem allà… Es veu que la visita recomanada és d’entre 1 hora i 1 hora i mitja però en els 45 minuts que vam tenir vam poder fer una bona ullada.
No és el nostre museu preferit del món però era interessant per entendre la història de les dues ciutats, com es van unir i tot el que va succeir en aquella zona d’Europa durant segles i que la fan tan rellevant a nivell geopolític i històric. I a nivell d’ubicació i vistes, el Castell/Palau Reial és impressionant. Vam veure com s’anava fent fosc i vam baixar cap al riu passejant entre edificis preciosos que s’anaven il·luminant al nostre pas. Vam decidir tancar el dia veient la ciutat des d’un altre punt de vista, des del riu.
Vam mirar per internet preus i opcions i com no acabàvem de tenir-ho clar, vam anar cap a la zona on estan tots els barquets turístics. No ho feu, vam trobar el mateix que per internet i només un euro més barat i ens va tocar esperar 45 minuts amb un fred que pelava a la riba del riu. Hauríem estat molt millor comprant les entrades des d’un bar mentre preníem una xocolata calenteta.
El creuer ens va agradar força. El vam fer amb la companyia Legenda Cruises i amb el preu t’oferien una beguda a triar entre refresc, vi o cervesa i tenies una audioguia i una pantalla on se’t proporcionava informació adicional. La millor part, una ciutat més que preparada amb una il·luminació molt correcta dels punts d’interès principals. A més el barquet estava totalment cobert i no vam passar gens de fred, sobretot la Greta que roncava com un porquet al cotxet. La part més fluixeta, que els auriculars sonaven no massa forts i que els locutors en espanyol semblaven de 1976, tot una mica forçat. Però les vistes per tancar el dia, genials.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 