16 DE JULIOL: Estocolm (Museu Vasa, Museu Skansen, Södermalm, Fotografiska)
Ens vam llevar com nous; després de la calor a l’habitació de Copenhaguen, al Berns hi vam dormir de meravella. I l’esmorzar, quin esmorzar… Varietat, qualitat i un entorn immillorable.
Vam anar a la parada de ferry de Nybrokajen on vam agafar un vaixell cap a Djurgarden, inclòs a la travel pass que havíem comprat i que ens va regalar unes vistes precioses de vàries de les illes que conformen la ciutat. Per fer-vos una idea, Djurgarden vindria a ser com l’illa dels museus de Berlin però en plan bèstia, amb un parc natural darrere i la illa és una illa real, envoltada d’aigua i a la que s’arriba majoritàriament en vaixell. El nostre objectiu principal eren dos dels museus més importants de la illa: El Museu Vasa i Skansen.
És molt curiós perquè el ferry s’atura al costat mateix del parc d’atraccions de Grona Lund, així que mentre hi estàs arribant el veus perfectament i sents els crits de la gent a les atraccions.
Vam baixar i vam creuar diversos museus (el dels vikings, el museu nòrdic) i vam anar a parar davant d’un edifici ben particular, el que van fer a mida per fer-hi cabre un vaixell immens que és la base de l’exposició. El museu consta de 7 plantes a través de les quals descobreixes la història de l’únic vaixell del segle XVII intacte que es pot visitar al món, el Vasa, que va navegar poc més de 1.000 metres per acabar al fons de la badia d’Estocolm el 10 d’agost de 1628. Va ser construït per ser una veritable màquina de guerra però el van equipar tant i el van voler fer tan esbelt que va durar el que va durar.
A cadascuna de les 7 plantes es troba, a més d’una perspectiva diferent del vaixell per valorar-lo en tota la seva magnitud, una vessant de les històries i informacions que se’n van extreure. El Vasa va ser, segons paraules dels seus descobridors, el trencaclosques més gran del món, ja que quan el van treure de l’aigua van haver de connectar moltes de les peces i refer-ne d’altres. A la vegada, és una càpsula del temps conservada perfectament durant 333 anys de la que s’han extret materials, roba i fins i tot informes sobre l’alimentació de les persones que hi van perdre la vida. Per sort no van ser moltes ja que a la majoria els va donar temps de saltar abans. Els cadàvers eren de persones malaltes o algun que va tenir la mala sort de quedar aixafat per un dels canons.
Personalment em sembla el museu millor organitzat i planificat que he visitat, el fet que puguis veure el vaixell des de baix, de cantó, des de dalt… i que a més cada una de les plantes t’expliqui un tema (les decoracions pintades com estaven al vaixell original, la distribució en camarots, els cossos i els seus objectes personals…) em sembla brillant. I just a l’entrada es projecta un documental super interessant que us recomanem veure abans de començar a visitar la resta del museu per entendre molt millor cada planta i cada història. No m’estranya gens que sigui el museu més visitat d’Escandinàvia, fins i tot la zona de jocs per nens era per caure de cul. Aneu-hi!
Vam fer una mica de volta per la illa constatant que els museus d’aquesta illa són impressionants, fins i tot si només te’ls mires per fora. El nostre destí era el primer museu a l’aire lliure del món i un dels principals atractius de la ciutat: Skansen.
La idea del museu, inaugurat l’11 d’octubre de 1891 era mostrar la forma de vida de totes les zones de Suècia en l’època preindustrial, una mica com succeeix a Shirakawago, al Japó, amb l’exposició de cases gassho-zukuri però en una versió nòrdica. La realitat és que Skansen és molt més que les seves cases, molins, esglésies i recreacions de barris antics. Amb el temps es va incorporar un zoològic on hi ha llops, óssos, linxs, ants i un munt d’animals més, una zona d’aquari amb peixos del Mar Bàltic amb una zona de jocs i activitats, com no, increïble i un tros on hi ha algunes atraccions pels més petits.
Vam dinar en una paradeta prop de la Seglora Kyrka, una església preciosa on dues senyores disfressades paraven la taula de l’altar la mar d’animades i ens va sorprendre molt comprovar l’extensa oferta de menjar vegà que hi ha fins i tot en un museu a l’aire lliure. Vam trobar moltíssims restaurants tant a Göteborg com a Estocolm totalment vegans però el més sorprenent és que a qualsevol (literal, qualsevol) restaurant hi ha pràcticament la mateixa quantitat de plats vegans que els que no ho són. Fins i tot a les cadenes de fast food com al Max hi ha moltíssimes opcions, cosa que no havíem vist a cap dels països que hem visitat. En el nostre cas vam tastar les famoses mandonguilles de nou per poder comparar (res a veure, molt més bones les del restaurant de Göteborg), una arengada fregida i una salsitxa. Tot prou bo però el servei molt lent i més tenint en compte que tot ho teníen ja fet i només ho havíen de servir.
Al final vam estar ben bé 3 hores voltant per allà i més que hi hauríem estat. Vam tornar cap al ferry i ens vam dirigir a una de les esglésies més boniques de la ciutat: Riddarholmen, que té la peculiaritat de ser on estan enterrats quasi tots els reis i reines del país, a excepció de la reina Cristina que està enterrada a Sant Pere del Vaticà. Era la única visita que podíem fer ja que tot tanca molt d’hora, però vam tenir la immensa mala sort que també estava tancada i encara no sabem perquè. En teoria tancava a les 5 i éren les 4 però no hi va haver manera de veure-la. Ara, per fora és igualment espectacular.
Vam fer una volta perquè des de darrere de l’esglèsia es ténen unes vistes privilegiades de l’Ajuntament a l’altra banda de la badia i ens vam trobar amb la sorpresa d’un grup de gent banyant-se. Hi havia una escaleta per pujar i fins i tot hi havien estès les tovalloles, com una platja improvisada…de ciment. No podíem sucar-hi la Greta perquè després no tindríem manera de pujar-la de nou i de fet ni dúiem banyador, però no vaig poder aguantar-me i em vaig acabar tirant a l’aigua, amb la sorpresa de comprovar que no era salada! Després mirant mapes vaig veure que, tot i que un dels senyors que es banyava a la vegada que jo em va dir que allò era mar, és tot plegat molt confús ja que Estocolm està en una zona força interior i el Mar Bàltic queda més o menys a la mateixa distància que el Llac Mälaren, així que no queda massa clar on arriba l’aigua dolça o la salada.
Moltes guies i blogs recomanàven visitar el barri de Södermalm per les seves vistes, els museus i l’ambient, així que ens vam dirigir cap allà però no amb massa sort. Sabeu el dia que sembla que res acaba de sortir com hauria? Doncs així va ser la nostra tarda. Vam agafar el metro fins a Mariatorget perquè era on més a prop deia que estàvem per arribar-hi però quan vam mirar el que el nostre mapa marcava com a barri de Södermalm estava realment lluny de l’Ascensor Katarina i el Fotografiska així que alguna cosa no havia anat bé. Vam començar a caminar en direcció a l’ascensor i ens vam sorprendre molt de veure que l’organització del barri es distribuïa al voltant d’unes rambles on es podia passejar però on, sobretot, els nens podien jugar a mil coses diferents: hi havia petits camps de futbol sala, instal·lacions descomunals, fonts d’aigua per remullar-se… i tot a escassos metres de casa.
Vam seguir amb la nostra tarda poc afortunada arribant al Katarina i descobrint que estava en obres, així que no només no el podíem visitar, sinó que la zona estava tancada i havíem de fer una volta descomunal per arribar al Fotografiska i sense poder passar per la vora de l’aigua. Vam buscar un carrer que es mencionava també als nostres blogs de referència, el Fjallgatan i per fi vam obtenir una petita recompensa no només amb el carrer, que ens va agradar força, sinó sobretot amb les vistes que teníem des d’allà.
Vam baixar cap al Fotografiska, un museu que ens va generar sensacions contradictòries. Les exposicions itinerants eren molt eclèctiques i una ens va emocionar però l’altra potser era una mica transgresora pel nostre gust.
La col·lecció pròpia del museu té obres de fotògrafs tan reputats com Annie Leibovitz, David LaChapelle, Henri Cartier-Bresson o Martin Schoeller i l’edifici és molt bonic a més d’estar ubicat en una zona força idíl·lica, a escassos metres de l’aigua i davant de Djurgarden.
Se’ns havia fet tardíssim així que vam tornar cap a l’hotel caminant per poder gaudir de la llum d’una posta de sol que al juliol sembla que no arriba mai i, just abans d’arribar-hi, vam agafar un Max per endur que ens vam menjar a l’hotel mentre adormíem la pobra Greta, que estava demanant a crits (no literalment) una teta i un llit.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 