DIA 12: NAGOYA (OSU KANNON, POKEMON CENTER, TORRE TV, CASTELL)
Anècdota del dia: Recent llevat, vaig fer el que molta gent fa mentre fa una mandra, estirar el braç. Vaig tenir tan mala sort que vaig atravessar un dels quadradets de la porta de paper. Jo no serviria per viure a Japó, massa destraler.
Vam esmorzar al nostre hotel-restaurant tailandès i realment vam gaudir de la varietat de platets: pollastre fregit, salsitxes, verdures a la graella i un brioix amb mantega. El nostre tren sortia a les 9:38 així que esperavem arribar a Nagoya d’hora i començar a fer coses però hem tingut un petit contratemps ja que quan vam baixar a les vies vam haver d’esperar que s’acoplessin dos trens per poder sortir. Entre això i una maniobra raríssima quan ja arribavem a Nagoya, ens va donar el temps just de comprar bitllets de metro, anar al nostre hotel i sortir escopetejats cap a l’Atsuta, famós per ser un dels santuaris xintoistes més importants de Japó i perquè hi fan uns fideus deliciosos. Si, un santuari famós pels seus fideus. I us puc garantir que són deliciosos, tot i la ditxosa mania de ficar tempura de llagostí dins el caldo dels fideus.
Un cop feta la ruta pel temple (no és el més bonic de Japó però va contribuir a que Nagoya ens agradés més del que ens esperavem, ja que hi vam anar en gran part per fer la ruta Nakasendo) vam tornar cap al centre per començar una passejada que acabaríen essent 20 quilòmetres. La primera aturada la vam fer al temple Ossu Kannon que quan ens hi acostavem no semblava massa bonic (a més estava en obres) però va resultar ser molt més bonic, ja no només pel temple en si o per la seva preciosa torre de la campana, sinó per l’entorn urbà, amb uns graffittis de les deïtats del vent o del tro (no ens va quedar clar) i just al costat d’una galeria/mercat molt original on vam anar després a robar aire acondicionat (si, aquesta gent posen l’aire a l’exterior, no és massa ecològic) i la Mar es va berenar un melonpan amb gelat de xocolata.
Aquestes galeries no són un reclam turístic, però s’ha de reconèixer que esdevenen un focus d’anècdotes inacabable, a més de ser un reflex de la societat molt original. Trobes perruqueries amb uns estils molt exagerats, paradetes amb uns menjars que no arribes a entendre que són, supermercats amb molts més productes que espai i, en aquest cas, fins i tot hi vam trobar un temple. Un temple al mig d’unes galeries!
Vam fer drecera per les galeries intentant evitar les zones de sol i vam arribar a un altre destí friki que teníem marcat per la nostra fugaç visita a Nagoya: el Pokemon Center. El meu amor per Pokemon es redueix a unes estonetes jugant al Pokemon Go mentre passejava arreu però ens feia molta gràcia veure què coi era això d’un centre de pokemon. I no ens ha decebut. Ninots, cartes, peluixos, roba, caramels i un munt de coses més adornen una planta de centre comercial on es pot fer el friki de valent.
Vam decidir anar cap al centre de Nagoya, la zona del sakae i ens va deixar una mica freds. És cert que la Torre de la Televisió és molt fotogènica i que el mirador amb el llac artificial està molt ben trobat, però tret de fer fotografies d’això i del cartellet amb el nom de la ciutat, no hi havia massa a visitar així que vam anar cap al Castell de Nagoya, una de les perles de la ciutat i on vam trobar una grata sorpresa.
El castell, com molts dels que es poden visitar a Japó, és una reconstrucció posterior a la segona guerra mundial, quan es va cremar juntament amb molts dels tresors que contenia. Tot i això, el recinte i el castell són molt bonics i a més vam tenir la sort que, per celebrar Obon, hi havia una festa increïble muntada, amb balls i paradetes amb les especialitats culinàries de la regió, totes delicioses. Sobretot vam abusar del pollastre fregit, els pintxos i la meva nova cervesa preferida, la Asahi.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 