2 D’OCTUBRE: Naschmarkt, Hofburg, Biblioteca Nacional, Rellotge Anker, Òpera, Cripta dels Caputxins, Torre de la Catedral
Vam llevar-nos de la millor manera possible. La meva mare havia identificat un cafè amb una pinta brutal on esmorzar i la veritat és que va fer honor al que apuntava. El lloc es diu Oberlaa i té uns pastissos i una bolleria d’un nivell excels. Entre elles 3 en van tastar en 2 dies una gran quantitat i semblaven força contentes.
Vam dirigir-nos a Naschmarkt i de camí vam fer una ullada al Palau de la Secessió, amb una cúpula preciosa i molt original. El mercat és una passada, hi pots trobar paradetes de tot tipus (pans, flors, espècies, alimentació de tot arreu del món) i restaurants on esmorzar, dinar, berenar i sopar més que correctes.
Va ser un mercat importantíssim a Viena durant segles, ja que era on arribaven tots els productes que no arribàven per via fluvial sinó amb carros. Hi vam passejar durant un parell d’hores i ens vam contenir perquè tot feia una pinta brutal; només vam comprar fruita per tenir-ne si la Greta o nosaltres en necessitàvem ja que va resultar que la fruita de Viena era molt bona. Sobretot les figues.
Vam donar per visitat el mercat i ens vam encaminar cap al barri dels museus i Ringstrasse, que és probablement el carrer més important de la ciutat i que deu el seu nom a la seva forma de ring-anell amb la que envolta tot el centre.
En concret ens vam aturar a la Plaça de Maria Teresa, que com a plaça vindria a tenir un interès entre baix i inexistent però que vam acabar incloent al nostre Top 10 perquè els voltants no poden ser més preciosos. Per començar tens Hofburg a l’horitzó però el que la fa tan impactant són els dos edificis quasi bessons enfrontats l’un davant de l’altre com dient “jo sóc més bonic que tu” i l’altre responent “si home, Jo sóc més bonic”. Aquests edificis són el Museu d’Història Natural i el Museu d’Història de l’Art i ambdós són preciosos. Jo si m’he de decantar per un d’ells potser trio el d’Història Natural per les estàtues dedicades als continents, que em semblen precioses i molt representatives.
Un cop creuada la plaça ens vam dirigir, ara si, a Hofburg. Us diria que és un palau però seria quedar-me molt curt, ja que al recinte hi ha una església, una de les biblioteques més precioses del món, l’escola d’equitació, una capella, els apartaments reials, l’antiga fortalesa de 4 torres… Hofburg és fer un recorregut per la història de la ciutat en un sol recinte. Un senyor recinte, això si.
Vam intentar anar a l’Escola d’Equitació Espanyola ja que ens havien dit que els shows eren impressionants i l’espai era bonic, però ens va semblar caríssim, hi havia unes cues infernals i només es podia veure l’edifici però no alguna de les demostracions, així que vam decidir invertir el nostre temps i els nostres diners a la Biblioteca Nacional, una meravella que ens va deixar amb la boca oberta fins hores després de visitar-la.
Construïda per ordre de Carles VI, va ser dissenyada com a Biblioteca de la Cort i avui en dia hi podem trobar exposats 200.000 dels més de 8 milions de llibres que diuen que ténen en custòdia i amb els que realitzen unes exposicions impressionants. Quan hi vam anar nosaltres n’hi havia una de preciosa sobre el Danubi i les localitats més importants que van sorgir a les seves ribes.
La biblioteca és bonica més enllà de les seves estanteries farcides de volums antiquíssims (del 1.500 al 1.850 la majoria) ja que té una decoració i unes estàtues de marbre més pròpies d’un palau que d’una biblioteca. Molt molt bonica.
Abans de dinar vam aprofitar que el teníem a prop per visitar el rellotge Anker; situat a Hoher Markt, la plaça més antiga de la ciutat, és un rellotge molt peculiar pel que desfilen 12 personatges destacables de la història de Viena cada hora acompanyades de música clàssica. Tot plegat una mica friki però molt curiós.
Vam dinar en un restaurant japonès anomenat Japaniska per assegurar-nos que la Mireia, la meva germana, pogués ingerir algun aliment sense haver de patir (seguia essent vegetariana i Viena no ens ho estava posant fàcil). i la jugada ens va sortir prou bé. Vam dinar tots 4 per 30€ (la Greta va menjar fruita) i estava bo; racions contundents i sushi molt acceptable.
Arribava un dels moments més importants del viatge ja que ens vam dirigir a la mítica i famosa Òpera de Viena, on la Mireia i la Loli (ma mare) havíen d’anar a veure una obra a la nit però al final no hi van anar perquè a ma mare no li acceptaven els papers de COVID que duia i la Mireia s’hi va solidaritzar i van decidir anar-hi un mes després amb més temps. Total que a l’Òpera de Viena s’hi entra en una visita guiada així que vaig anar a fer cua mentre la Mireia recollia un paperot per bescanviar per una futura obra, la Greta berenava teta en un banc amb la seva font d’alimentació (altrament anomenada Mar) i la Loli els feia companyia.
La cua era llarguíssima i no les teníem totes que poguéssim entrar ja que les restriccions per accedir a un espectacle eren les mateixes que per visitar-la. Vam tenir sort que un senyor molt maco es va mirar els papers amb carinyo i ens va deixar entrar tot i que un cop vam estar una hora esperant perquè la visita comencés i entre la cua i l’espera dins, allò es feia pesat. Per cert l’entrada d’adult són 12€ i la de pensionista, 9€.
La visita dura apriximadament uns 40-45 minuts i no es fa gens pesada. L’edifici és preciós i ple de racons que et fan caure de cul, com algunes de les sales d’entreacte. A més és el típic lloc del que has sentit parlar tant i que és tan significatiu de la ciutat que qualsevol anècdota et sembla brutal.
És curiós que els vienesos mai havien estimat massa l’edifici; de fet el primer arquitecte es va suicidar per la pressió a la que es veia sotmès i aquest mateix motiu va dur al segon arquitecte a patir un infart i morir també. La bomba que hi van fer esclatar però va unir la ciutat i ara se l’estimen una mica més.
Crida molt l’atenció també que no es repeteix mai un espectacle dues nits consecutives, amb el caos logístic que això provoca. Tots els decorats, un cop acabada la obra, es porten en camions al Palau Belvedere on dormen fins a tornar a ser utilitzats. Ens van explicar una mica el funcionament de l’escenari i de tots els canvis de decorat que es poden fer en una obra i és realment interessant. Us recomano molt la visita, jo m’ho vaig passar pipa.
I quines ganes de tornar-hi per veure una obra… Ens van explicar que hi ha localitats a partir de 10 euros de les que abans eren de peu i que ara seuen just sota la llotja presidencial.
Tot i que semblava que no hi havia massa quòrum les vaig arrossegar fins a l’Esglèsia dels Caputxins on vam baixar a la Cripta Reial a veure les tombes més espectaculars i barroques que he vist mai. Algunes són una mica més sòbries, però la majoria són recarregades i amb unes formes que recorden més un vehicle militar que no una sepultura.
Cal dir que aquesta cripta és des de 1633 el lloc on s’hi guardaven les tombes de tots els Hasburgs, així que hi trobem les restes dels personatges més rellevants de la història de la ciutat, com la mítica Sissí (la seva tomba sempre està plena de flors que li porten els fans que té repartits pel món):
L’entrada general val 8€ i la reduïda 7, així que no és un preu elevat si us fa por que no us agradi massa. No anirà al nostre Top 10 de la ciutat però a mi em va semblar un lloc curiós de descobrir. El que si estarà de ben segur al Top i no ens vam cansar de veure per fora, per dins, del dret i del revés va ser la Catedral. Teníem por que ens tanquessin perquè se’ns havia fet una mica tard però vam arribar justets. Són 6€ per cap i tot i que vam haver de fer la pujada gairebé corrent (“si, si, en 20 minuts pugem i baixem, no pateixi senyor”) val cada euro i cada gota de suor.
Ser allà dalt veient la teulada de rajoles, l’ocellot i tota la ciutat no té preu. És cert que el mirador no és massa mirador ja que són simplement unes finestres i la meitat queden tapades pels trastos de mirar però és preciós i super recomanable. Molt contents amb Sant Esteve.
Davant mateix de la catedral vam picotejar unes castanyes d’una paradeta mentre decidíem el següent pas del nostre camí. Es començava a fer fosc així que ens vam dirigir cap a la zona de Ringstrasse, en concret per fer una ullada a l’Ajuntament i el Parlament que, per sorpresa nostra (i no de les bones) van resultar estar en obres i no gaire il·luminats. Ens vam passejar per la zona, vam veure també el Burgtheatre (que a la Greta li va agradar molt) i creuant per Volksgarten vam tornar cap al centre a sopar. I mare meva quin sopar…
Vam buscar un lloc amb oferta real vegetariana, que no fos caríssim i on seguir gaudint de la gastronomia del país així que ens vam decidir pel Beim Hofmeister on l’amo és entranyable, l’espai és preciós (hi ha una petita sla de lectura a l’interior) i on vam menjar de luxe per 15€ per cap. El cambrer no atinava massa i quasi li serveix a la Mireia un plat de salsitxes no vegetarianes però tret d’aquest petit detall l’àpat va ser espectacular. Us el recomanem molt. Quin goulash més deliciós i el porc era tan tendre que es desfeia.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 