3 D’OCTUBRE: Palau Schonbrunn, Sant Carles Borromeu
Vam esmorzar de nou al Oberlaa (boníssim però barat no era, ens va costar 36 euros) i vam agafar el metro cap al que probablement era el punt d’interès que més ens havia recomanat tothom: el Palau Schonbrunn. Està a una mitja hora del centre i és una veritable joia amagada i no ho dic perquè no sigui turístic, que ho és sinó perquè des de fora no sembla res espectacular però l’interior i, sobretot, la zona dels jardins i la pujada a la glorieta, el converteixen automáticament en un dels llocs més bonics de Viena sense cap mena de dubte.
Construït al segle XVII va ser la residència d’estiu de la família reial i la visita amb l’audioguia relata, a través dels personatges que hi van passar, gairebé tota la història de la ciutat. Nosaltres vam pagar 22 euros per persona però hi ha diverses opcions segons la quantitat d’informació que vulguis tenir i la duració de l’audioguia.
Com us deia, l’interior és espectacular i els jardins ofereixen una visió del palau que és molt més impactant que la que hom rep quan entra per la porta principal, cosa que em va semblar força curiosa. Vam pujar fins a la glorieta i la sensació era encara més exagerada, així que us recomano molt que ho feu.
Després de gairebé 3 hores de visita teníem un dilema: anàvem cap a l’aeroport o intentàvem visitar quelcom més? El vol de ma germana sortia abans que el nostre però havíem decidit anar-hi tots junts així que no teníem massa tempa. Vam decidir anar a Sant Carles Borromeu a fer una ullada ja que Karlsplatz ens venia de camí però vam ficar la pota amb el transport i ens vam quedar sense massa temps així que ens vam jhaver de conformar en veure-la des de fora (és preciosa!) i mentre jo anava a buscar les maletes a l’apartament, elles anaven cap a l’estació de tren des d’on aniríem a l’aeroport.
Vam menjar un entrepà esperant el tren i un cop a l’aeroport ens vam trobar amb una zona infantil on la Greta s’ho va passar pipa. Definitivament, haurem de tornar a Viena, ens van quedar cosetes pendents i la ciutat dóna per molt més que un cap de setmana llarg.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 