LLACS DE COVADONGA
És probable que quan hi aneu faci boira o plogui, és part de l’encant i per això és tot tan verd i tan preciós. Nosaltres a la segona vam fer sort i vam poder gaudir d’un dels paisatges més espectaculars que es pot veure a Espanya, que no és dir poc. És cert que a la carretera de pujada vam patir una mica perquè entre les vaques, els autobusos i les mides reduïdes es fa curiós, però val molt la pena.
Obviant el santuari, que també el podeu visitar, només en fer unes voltetes pel Llac Enol i pel Llac Ercina ja podeu estar-hi una bona estona, aquí ja depèn de cadascú si voleu fer excursió, picnic muntanyenc (en aquest cas recordeu recollir bé deixalles i restes) o simplement admirar el paisatge fent la croqueta entre tant verd.
BULNES
És increïble que a aquestes alçades un poble estigui incomunicat com ho estava Bulnes fins fa res. L’única via d’accés era un camí costerut per on es feia realment difícil fer arribar depèn de quins productes o serveis. Això, però, ha fet que el poble segueixi conformant un paisatge totalment agermanat amb la natura que l’envolta.
És molt curiós perquè tot i tractar-se d’un poble d’entre 30 i 50 habitants (ningú es posa d’acord), està dividit en dos barris, “La Villa” i “Bulnes de arriba”.
Personalment us recomano simplement passejar-hi i parar-se de tant en tant a veure com viu la gent i ser super educats i respectuosos amb ells, ja que no han triat que el funicular subterrani amb el que els porten el menjar pugi cada cop carregat de turistes.
RUTA DEL CARES
La Garganta del Cares o la Ruta Divina són alguns dels noms amb els que es coneix aquest camí de muntanya, un dels més espectaculars d’Europa i no massa apte per persones amb vertigen. Uneix les poblacions de Poncebos y Caín i es fa en unes 4 hores si es fa només d’anada o unes 8 si es va i es torna per la mateixa via. Us he de confessar que jo no vaig ser capaç d’acabar-la ja que en molts moments estàs caminant literalment a un pas del precipici i, tot i haver fet muntanya fins als 20 anys, el tema del vertigen no el porto massa bé.
Tot i això, el tros que vam fer em va semblar espectacular i vas trobant panells informatius sobre la història del camí i un munt d’animalets que t’amenitzen el passeig (sobretot cabres que s’aguanten en posicions impossibles penjades d’una pedrota emmig d’una paret quasi plana).
LLANES
Un dels 10 pobles d’Espanya més cercats per fer-hi turisme rural i un clar exponent de poblet mariner d’Astúries en els que pots passar una bona estona gaudint de les vistes del mar, el port i, perquè no, asseure’t a fer un vermut simplement deixant passar l’estona i fent ullades al teu voltant. Però Llanes té també un centre històric preciós, amb unes muralles del segle XIII i un munt d’edificis emblemàtics que mereixen entrar al poble i passejar-hi també. El tema de les platges el tocaré en un altre punt, però algunes de les més boniques també hi queden molt a prop.
RIBADESELLA
Nosaltres vam triar Ribadesella com a centre d’operacions durant la setmana llarga que vam passar a Astùries per la seva ubicació, pel seu atractiu i perquè és el típic lloc on ve de gust arribar al vespre després d’estar tot el dia voltant. Fas un passeig pel port, arribes al final de la platja amb les seves casetes que recorden a San Francisco i aprofites per tastar cadascun dels deliciosos restaurants que hi ha al passeig, on et pots inflar a formatges deliciosos, cachopos o altres especialitats locals, totes per perdre els calçotets de bones (faré, com quasi sempre, una secció on detallo el tema de la gastronomia, Astúries s’ho val).
PARC NATURAL DE SOMIEDO
A Astúries es poden fer mil excursions o més. Covadonga, la Rutas del Cares, la Senda del Oso, els poblets… i una de les que més ens van agradar, el Parc Natural de Somiedo. El meu germà ens ho va recomanar i jo sóc molt fan de fer cas als tips que ens regalen, així que vam anar a fer l’excursió als llacs, passant per les casetes tradicionals, uns camps plens de vaques (i algun toro, quina por de bèstia) i, tot i que ens vam perdre una mica per tornar, ens va agradar moltíssim. Els paisatges tan verds que molta gent va a buscar a països com Escòcia o Irlanda, ens queden més a prop de casa del que molta gent pensa.
CUDILLERO, LASTRES
Per mi són dos pobles mariners molt representatius i dels més macos de la costa asturiana. Grans desnivells, pobles literalment enganxats a les parets de la vall, amb ports i platges que fan de primera carta de presentació i on vas fent “ooohs” i “aaahs” a cada passa.
Cudillero és un poble que podria sortir a un pessebre, amb tot de casetes blanques i un passeig marítim de grans arcs on topen les onades, molt “cuco”.
Lastres no és tan bonic com a paisatge però és un laberint de llambordes i de cases de pedra pel que dóna gust perdre’s. Tots dos molt macos.
PLATGES: GULPIYURI, TORIMBIA, CUEVA DEL MAR
Astúries té una costa amb moltes opcions per sucar-se, però més enllà de platges per l’estiu, us he deixat 3 platges que jo trobo maques per veure a qualsevol època de l’any i cadascuna per motius molt diferents.
La platja de Gulpiyuri és una platja minúscula, on la gràcia és la creació d’una espècie de llacuna entre les pedres que depèn de l’època de l’any va entrant i sortint. Si puges, observes que això es deu a que en si no és una platja sinó una entrada de l’oceà. La platja és interior amb les restes del que deixa entrar la formació rocosa.
Torimbia per contra és una platja semicircular enorme a la que arribes des de dalt i pots seure en un banc a contemplar-la o baixar pel caminet i sucar-te. Molt bonica i molt encaixada en la natura.
La platja de Las Cuevas del Mar queda encaixada entre dos turonets i té unes formacions rocoses espectaculars, entre les que destaquen les que formen petits arcs, creant una imatge molt fotogènica.
MIRADOR DEL FITU
Pensant en aquest top, he arribat a la conclusió que sóc molt fan del menjar, dels miradors i dels llocs on et pots quedar simplement admirant el paisatge i no et dóna la sensació que estàs perdent el temps. En aquest cas, el Mirador del Fitu aporta una visió de 360 graus del paisatge asturià, sobretot muntanyós però també de les seves platges des dels seus privilegiats 1.100 metres d’alçada. A mi en particular em va semblar molt pràctic ja que no tens arbres davant sinó que domines tota la regió i a la vegada un punt friki ja que sembla que sigui una nau espacial i aquestes coses a mi em guanyen.
ELS CACHOPOS, LES FABES I LA MARE QUE ELS VA PARIR
La gastronomia espanyola en general és espectacular, una de les millors del món. És bona, és sana, és variada i trobo que encaixa molt amb els climes. A l’estiu gaspatxo i a l’hivern sopa, coherent 100 %. Però és que a Astúries tenen plats que mereixen per si sols una escapada per tastar-los.
Primer tenim el cachopo, un llibret mida gegant que a més té un munt de reversions, totes delicioses (no deixeu de tastar els de peix) i que ja només pel nom, fa gràcia.
Després tenim les “fabes amb almejes”, que te’n poden dur una olla sencera que penses “això m’he de fotre jo?” i si, te les acabaràs i sucaràs pa a l’olla.
Els formatges mereixen un capítol especial, però així ràpid podeu apuntar, a més del mític cabrales, el deliciós “afuega’lpitu” en totes les seves versions, el “casín” o el “gamonéu”. I la sidra, mare meva què bona és la sidra; quin greu quan veus que en tiren la meitat per terra.
Fins i tot per berenar tindreu feina, amb els bollus preñaus, no només de cabrales, sinó també de chorizo.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 