Top 10 Japó

DOTOMBORI (Osaka)

Osaka va ser una de les sorpreses més positives que vam trobar a Japó. Ens esperàvem que Tokyo, Kyoto o fins i tot Miyajima ens agradessin, però no teníem tantes esperances amb Osaka. De fet, quan preparàvem el viatge vam marcar-la al mapa per poder visitar Koyasan i només quan vam confirmar altres coses li vam afegir un parell de dies per visitar la ciutat. Osaka és l’estómac de Japó, de fet s’utilitza l’expressió “kuidaore” per definir que allà hi has d’anar a gaudir del menjar. De fet, el mercat d’Osaka, el Kuromon Ichiba, és dels que més ens va agradar de Japó i on millor preu obtenies pel sushi quan el rebaixen al final del dia. Però sense cap mena de dubte, anar al Dotombori és aterrar a un altre planeta. Les llums, el fum que surt dels establiments de takoyakis, melonpans, ramen… i els impressionants cartells en 3D que et diuen el que s’hi ven. Impressionant. Nosaltres vam tenir la sort de trobar un hotel càpsula allà i podíem baixar de l’ascensor i estar al bell mig del barri més espectacular d’Osaka. I al costat de l’Ajinoya, on podeu menjar tot tipus d’okonomiyakis, fins i tot de formatge o de blat de moro.

FUSHIMI INARI (Kyoto)

Un dels temples més bonics que hem visitat mai. Al nivell del Wat Xieng Thong a Luang Prabang, el de Bayon a Cambodja o el Temple del Cel a Beijing. Són tots molt diferents, però el Fushimi Inari comparteix amb ells una cosa: és únic. Cap temple té la quantitat de toriis que té aquest i que et porten muntanya amunt en una peregrinació super recomanable de fer fins al final. Anireu passant per petits santuaris amb mini toriis, guineus i petites construccions i altars fins arribar dalt del cim, que no és el final del camí ja que es tracta d’una ruta circular en forma de vuit, així que podeu decidir agafar camins diferents per anar i tornar, fer un tros d’un i una mica de l’altre… És molt curiós pensar que cada una d’aquestes toriis és d’una persona o empresa que ha decidit ser present al temple. Cada cop que n’han de col·locar una de nova, munten un show molt interessant de veure. Evidentment, la impressió que fa passar per totes les toriis és una part de l’experiència, però us recomano molt que arribeu quan més amunt millor. Primer de tot perquè és on podreu fer fotos més tranquilament i, sobretot, perquè allà és on realment l’experiència, amb el paisatge i la vegetació, és més impactant.

ONSEN (Hakone)

Anar a un Onsen hauria de ser al vostre top 10 de Japó aneu on aneu, però si podeu fer-ho a Hakone, molt millor al ser un dels llocs on és més tradicional i on és “més onsen”. M’explico: a un onsen, per a ser-ho “de facto”, l’aigua ha d’estar escalfada de forma natural, normalment provinent d’una zona volcànica, com és el cas de Hakone. Sinó estaríem parlant d’un sento o banys comunitaris, que també és una experiència super interessant. Però diferent. En el nostre cas us destaquem en concret una experiència que vam viure al Hotel Mount View, on vam poder gaudir d’un onsen privat, per poder estar-hi junts, ja que normalment, els onsen es divideixen per sexes, com els hotels càpsula. Un punt a favor si viatgeu a Japó parelles del mateix sexe. El procés és molt graciós, ja que els onsen no tenen una funció higiènica sinó de relaxació/purificació: primer t’has de dutxar assegut en un banquet i amb l’ajuda d’una petita palangana que vas omplint d’aigua. Un cop net i polit, entres a la piscina, on l’aigua t’espera a una temperatura que no et permet estar-hi llargues estones (de fet t’ho avisen) i en el nostre cas vam agrair el petit bosquet de bambú per anar-nos passejant quan teníem massa calor. També vam anar a diversos onsens comunitaris on vam poder observar i aprendre sl cerimonial que fan i com fer servir cada estri.

RUTA NAKASENDO (Alps Japonesos)

Des de Nagoya podeu arribar a Magome, on comença aquest preciós tram de la ruta Nakasendo que unia Edo (l’antiga Tokyo) amb Kyoto i que, a través de les muntanyes, et porta a Tsumago. Aquests dos pobles han mantingut el seu aspecte original i fins i tot s’han soterrat electricitat i conduccions vàries perquè poguem tenir una experiència el més autèntica possible. L’excursió feta en aquest ordre són 2,7 quilòmetres de pujada fins a Magome-Toge i 5,3 de baixada fins a arribar a Tsumago i per això ho recomanem així. Vam veure gent que la feia a l’inrevés amb motxilles enormes i se’ls veia patir força. Una característica que ens va semblar molt simpàtica de la ruta és que hi ha 8 campanes al llarg del camí que has d’anar tocant per allunyar els ossos i així evitar que se’t cruspeixin.

Un cop a Tsumago, podeu agafar un bus cap a Nagiso i tornar a Nagoya, però jo de vosaltres em quedaria una nit i gaudiria del moment en què, com a Mijayima, marxen els turistes i s’esdevé la màgia. Us podeu allotjar a un dels antics hostals que s’utilitzaven en temps pretèrits i que us brindaran una experiència molt autèntica, amb uns àpats i unes habitacions que us transporten al passat. Nosaltres vam tenir la sort de ser-hi uns dies abans de l’Obon i després de sopar quan vam sortir a passejar ens vam trobar amb tot de fogueres i danses tradicionals. Una de les nits més màgiques del viatge.

KOYASAN

Des d’Osaka us podeu acostar al Mont Koya, on hi trobareu el recinte més important de budisme shingon de Japó i una de les experiències més enriquidores i originals del viatge, dormint a l’interior d’un temple, gaudint d’una alimentació tradicional vegetariana com seus els monjos i assistint a l’oració matinal amb ells. Només per les vistes del pati des de l’habitació ja val la pena anar fins allà, però encara ens queda el més impactant que Koyasan ens pot oferir: l’Okunoin. És un cementiri preciós al que li podeu dedicar perfectament un parell d’hores i on trobareu tots tipus de tombes i escultures funeràries, algunes d’una increible bellesa. Segons la llegenda, Kobo Daishi, l’introductor del budisme a Japó al Segle IX, encara hi vaga. Nosaltres no el vam buscar per si de cas. També podeu visitar infinitat de temples com per exemple el complexe del Danjo Garan, amb alguns dels temples més espectaculars que veureu a Japó en un mateix recinte.

MIYAJIMA

Miyajima és objectivament preciós. De fet, l’illa es diu Itsukuhima però, amb el temps, tan dir-li l’illa del santuari, és el nom amb què tothom l’ha acabat coneixent. El més significatiu és la immensa torii que et rep quan hi arribes en ferry i que, segons la marea, està flotant a l’aigua o hi pots caminar al voltant. L’escena que conforma amb el santuari de fons realment posa la pell de gallina. també el santuari té aquesta curiosa relació amb el mar, que fa que pugui tenir un aspecte totalment diferent segons la marea. Jo us recomanaria molt que consulteu les hores per poder-lo veure amb la marea alta ja que l’efecte és molt més colpidor. Nosaltres vam agafar el funicular i vam fer una excursió pel Misen i les vistes són espectaculars, però el millor del que vam gaudir a Miyajima és de la sortida de l’últim ferry cap a terra ferma que s’enduia tots els turistes que no dormirien allà. Quin cel, quina tranquilitat i què diferent poder veure cada edifici, cada cèrvol passejant i sentir les onades del mar com a única banda sonora. Nosaltres hi vam dormir dues nits, però com a mínim passeu-ne una. Miyajima sense gent és màgic. També l’interessant temple Dashoin i tenir super present els horaris dels establiments, ja que si més tard de les 18h voleu menjar, alguns dies de la setmana us trobareu que està tot tancat o que els únics dos restaurants ja estan ocupats i us tocarà tirar de fideus de pot a una màquina d’hotel.

LA CARN KOBE

No cal estendre’s massa en aquest punt. Havíem menjat prèviament carn de Hida a Takayama i ens va semblar la carn més deliciosa del món fins que vam anar a Kobe tornant del Castell Himeji i vam decidir tastar un dels restaurants més reputats on degustar aquesta delicatessen: el Mouriya. Amb les nostres motxilles i suats com dos pollastres, vam entrar i ens vam adonar que el lloc era de categoria. Ens van assignar un cuiner que ens va fer les 20 preceptives reverències i, un cop triada la carn, la va cuinar per nosaltres com si fos d’or. Quina delicadesa. Nosaltres patíem per si només amb la carn quedaríem amb gana, però et porten unes amanides, pans, verdures a la planxa i una crema de carbassa boníssima. Com tota carn de qualitat, el millor és mantenir una condimentació senzilla, així que en un platet tenies sal, pebre, all fregit i wasabi per poder posar-n’hi. L’experiència és cara, però val molt la pena.

TAKAYAMA

Els Alps japonesos ens van regalar paisatges que no relacionàvem d’inici amb el concepte que tenim de Japó i que ens van ajudar a entendre com se’ls va acudir fer una sèrie d’animació com “Heidi”. ja només el trajecte per arribar-hi és impressionant, però un cop allà, jo m’hi hauria quedat a viure. En aquest sentit, us recomano Takayama perquè em va semblar el lloc més autèntic, ja que Kanazawa és bonic però potser massa ciutat pel que esperavem dels Alps i Shirakawa Go és preciós, però és més un poble-museu, un lloc de pas on heu d’anar però Takayama té molt més.

M’explico: a Takayama hi podeu trobar el Sanmachi Suji, el casc antic, on passejar-hi és una delícia i que ocupa gran part del poble. Això em va encantar ja que no és una part petita que és bonica, sinó quasi tot arreu per on passeges. També és interessant visitar Takayama Jinya, l’edifici governamental més antic conservat de Japó i el temple Kokubunji. Però el que sota cap concepte us podeu perdre i nosaltres quasi no fem és el passeig per Higashiyama. Segons ens van explicar, intenta ser una recreació a la seva manera de la zona est de Kyoto, amb els seus temples un al costat de l’altre. Evidentment no és el mateix, però amb l’entorn natural i el sol que s’anava ponent, ens va semblar una delícia i a més vam fer uns amics de Sabadell amb els que vam baixar xerrant de nou cap al poblet. Per últim, heu de tastar la carn de Hida. Fins que vam tastar a posteriori la carn de Kobe, ens va semblar la carn més deliciosa, tendra i suau que mai hauríem somiat. Nosaltres la vam menjar a un parell de llocs i us recomanem el Maruaki (n’hi ha dos, heu d’anar al que està enganxat a la carnisseria, on podeu comprar la carn també si disposeu de cuina).

NIKKO

Quan planifiqueu un viatge a Japó on teniu pensat fer excursions des de Tokyo, us assaltaran dubtes sobre quines si, quines no, perquè aquesta i no l’altra… Si us plau, aneu a Nikko. Kamakura és preciós, Hakone és impressionant i té els onsen. Però Nikko té alguns temples magnífics que quan hi sigueu pensareu: “ostres, el pesat del blog tenia tanta raó…”

Nosaltres vam decidir fer les tres excursions perquè no ens volíem perdre res i és cert que el Buda de Kamakura és molt bonic i hi ha temples preciosos, però els de Nikko juguen a una altra lliga. I en un planeta diferent d’una galàxia llunyana. A més, el recinte està tot comunicat i no has de fer desplaçaments per anar d’un a l’altre. A mi en concret el Taiyuin em va semblar de caure a terra, simplement bestial. El més famós, el Toshogu, també és molt espectacular i podeu trobar-hi els famosos 3 micos que es tapen la boca, els ulls i les orelles, així com altres talles d’uns suposats elefants molt curioses.

I si amb els temples no teniu motius suficients per anar-hi, hi ha el pont Shinkyo, un dels 3 més bonics de Japó (els japonesos no volen decidir mai, sempre que hi ha una classificació, trobes “un dels 3 més bonics”, “un dels 3 més grans”, “un dels 3 més impressionants” de tot, sense especificar ordre. Molt diplomàtic). I no us hauríem de perdre els l’abisme de Kanmangafuchi, on hi ha una col·lecció d’estàtues amb els seus gorrets vermells que, enmig del bosc, són de postal.

Com a apunt gastronòmic, quan torneu a Tokyo, podeu aturar-vos a Utsonomiya a desgustar l’especialitat local per la que és famós arreu de Japó: les gyozes. En tenen de tots tipus i fetes de qualsevol manera. Fins i tot a l’estació de tren teniu una Venus Gyoza que us dóna la benvinguda.

AKIHABARA

El Japó més friki es troba a Akihabara. Videojocs, anime, figuretes i merchandising de tot tipus inunden un barri sencer que no te l’acabes ni en un mes.

Nosaltres li vam dedicar un dia sencer només per copsar-ne una mica l’essència, per sentir-lo bategar i quasi ens engoleix. Entres en un edifici i tens tantes coses a veure per estanteria, per botiga, per planta, que al cap de 20 minuts no recordes ni on ets. Quants edificis hem visitat? No ho sé. Aquella figureta del Musculator era al pis de baix? Ni fava. Als que, com jo, ens hem criat amb els Bola de drac, Musculator, Oliver y Benji i demés, us puc assegurar que gaudireu com nens petits però també sentireu una ràbia immensa, ja que voldreu comprar-ho tot. I si no sou rics, pagar fins a 3.000 euros per una figureta no crec que entri dins els vostres plans. Una recomanació en aquest sentit és que mireu per tot arreu però buscar, busqueu per carrers menys principals i a llocs com el Mandarake, on hi ha les coses una mica menys ben presentades però on podeu trobar veritables gangues.