PLAÇA SANT MARC
Diu la llegenda que Napoleó la va definir com “el saló més elegant d’Europa” (tot i que es veu que la frase no és seva) i realment és una de les places més famoses i boniques del món. De fet són 3 places en una, però la principal és la que hi ha entre la Basílica i el Museu Correr. Des d’allà podem accedir al Palau Ducal i al Gran Canal, que és un dels detalls que la fan especial. És de les poques places al món que limiten amb aigua. I a vegades massa, ja que recentment hi ha hagut inundacions força importants. Passejar-s’hi de dia és una delícia per l’entorn i de nit per l’encant i la il·luminació, però la clau, més que l’hora, és l’època de l’any. Si podeu triar, no hi aneu al juliol ni a l’agost, ja que entre la pudor, la calor i la gentada, perd força gràcia.
PONT DE RIALTO
És “el pont” de Venècia. Perquè és el més antic, un dels més grans i perquè creua el Gran Canal en un dels punts més bonics. De fet és probable que sigui el primer que veieu quan arribeu a la ciutat, ja que és on aparquen els vaporettos que vénen de l’aeroport. A banda de ser un pont arquitectònicament preciós de vora 1.600, té unes vistes privilegiades i unes paradetes que vénen a ser la versió veneciana del Ponte Vecchio de Florència. També hi podeu admirar el mercat de Rialto ben a prop, on és una delícia passejar-hi, com qualsevol mercat del món ( i a Venècia, com no, són tots macos i elegants, però sense perdre l’encant d’un mercat )
PONT DE L’ACADÈMIA
Potser no és el pont més espectacular i fotogènic de Venècia, però la seva situació i les vistes el converteixen en un dels més importants de la ciutat i un dels meus preferits. Primer de tot perquè és un dels 4 ponts que creuen el Gran Canal i això ja és un punt d’importància i de glamour. I segon perquè des d’allà obteniu unes vistes increïbles sobre Santa Maria de la Salut, que és una de les basíliques que més m’agraden i que des d’allà es veu preciosa. Ara, prepareu els colzes sobretot si hi aneu en temporada alta, perquè per fer una fotografia decent haureu de treure algun ull i dislocar alguna espatlla dissimuladament.
EL GRAN CANAL
Un dels grans actius de Venècia és la presència dels canals. Quantes ciutats al món no es venen com “La Venècia xinesa”, “La Venècia belga” o “La Venècia de ves a saber on”, pel fet de tenir uns canals que la assimilen a la ciutat original dels canals? És evident que té places, esglésies i palaus pels que valdria igualment la pena visitar-la, però si a sobre té l’encant dels reflexes a l’aigua, que no hi circulin cotxes o que de cop vagis caminant i el carrer acabi a un canal… és especial. En aquest sentit podria posar en general “els canals” com a punt d’interès, però el Gran Canal és on tens una perspectiva més àmplia per gaudir d’unes vistes increïbles de la ciutat i dels seus punts més emblemàtics (alguns d’ells, de fet, són ponts que estan també al Gran Canal).
MURANO
Hi ha vàries illes que podeu visitar des de Venècia, jo us proposo Murano perquè té una plaça amb un campanar i un pont que m’encanten (i on per Nadal hi posen un arbre gegant que hi queda molt bonic) i perquè hi ha les demostracions dels bufadors de vidre que són molt curioses. És veritat que ara és una activitat que es pot trobar a molts llocs del món, però jo recordo veure-ho als 90`s i em va agradar molt. Hi vam tornar a anar l’any 2018 amb els nebots i em va seguir semblant entranyable. I els nebots ho van gaudir molt.
LLIBRERIA ACQUA ALTA
A escassos 10 minuts de la Plaça Sant Marc trobem un d’aquells llocs que, sense esperar-t’ho, se t’acaben gravant a la memòria. Passeges pels carrerons, t’atures a una botiga qualsevol i de cop estàs a una llibreria on hi ha gòndoles plenes de llibres, parets plenes de llibres i fins i tot una escala al petit pati posterior feta de llibres des d’on pots gaudir de les vistes del canal.
El que ens va sorprendre més és que ens expliquessin, com qui explica la cosa més normal, que com de tant en tant Venècia s’inunda (el que és conegut com acqua alta, com el nom de la llilbreria), així ja tenen molts dels llibres en góndoles perquè no es facin malbé. Tot i això, es veu que alguns se’ls destrueixen, però s’ho prenen amb filosofia i, quan torna a baixar el nivell del canal, ho tornen a muntar tot.
UN PASSEIG EN GONDOLA
La góndola és a Venècia el que són les “calesas” a Sevilla: Un transport d’una altra època amb el que et passegen per la ciutat mentre tothom et mira encuriosit. Almenys amb la góndola no es maltracta cap animal. S’estima que al segle XVIII hi havia milers d’aquests barquets passejant per Venècia i realment s’utilitzaven per qualsevol trajecte. Ara han quedat com a vestigi d’un temps passat i com a (caríssima) atracció turística. És cert que les vistes d’una ciutat com Venècia s’aprecien molt més des de l’aigua i que els vaporettos o altres barquets van massa ràpids, però pel preu, ho faria un cop per aixecar el dit i ja està. Venècia és preciosa per passejar-la i prou assumible per fer-la sencera a peu. Ara, si que és preciós estar quasi aturat al mig del Gran Canal i veure-ho tot des de la góndola.
SAN GIORGIO MAGGIORE
A l’illa que té el mateix nom trobem una de les esglésies icòniques de la ciutat , amb una torre veneciana – mirador que val moltíssim la pena. La seva alçada i ubicació la fan un lloc idoni per veure la Plaça Sant Marc, el Gran Canal o la Basílica de la Salute. A més, només la vista exterior de l’edifici amb la torre i la cúpula ja valen la pena.
BASÍLICA DE LA SALUTE
Per mi és una de les cúpules de Venècia que no us podeu perdre. I ho dic així perquè quan arribes a Venècia, defineixes les zones pels canals, les cúpules i els ponts. I n’hi ha molts. De tot. La Basílica de la Salute és imponent però té, a més de la seva bellesa, un detall que fa que la valori encara més: la seva ubicació. Queda a la punta de tot, així que quan passeges pel voltant tens un paisatge molt menys atapeït i, una mica cap a la dreta comença l’skyline típic amb la Plaça Sant Marc, la Torre Veneciana i tota la pesca. Per això una de les vistes més precioses de la ciutat sempre m’ha semblat la que tens des del Pont de l’Acadèmia mirant cap a aquí.
MENJAR TÍPIC I MENJAR BARAT
Quan aneu a Itàlia, jo us recomanaria passar els 3 àpats al dia (o 4 comptant el berenar) a 6 o 7. Allà on vagis hi trobes aliments deliciosos que s’han de tastar, gaudir i repetir. I el tema dels 6 o 7 àpats el dic de broma…però no del tot. A Venècia, tot i ser un destí hiper turístic, també hi podeu menjar molt bé i no sempre car. Una de les receptes més típiques són les sardines a la veneciana (o “sarde in saor”) que haureu de tastar en un restaurant, però també us porto una recomanació pels que, com jo, gaudiu encara més quan el menjar, a més de ser bo, és barat! Teniu el Da Moro’s on podeu agafar una caixeta de pasta per 6 euros i menjar-la a qualsevol de les mil placetes o carrerons que hi ha al voltant. I és deliciosa.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 