LA TORI
Als japonesos els encanta classificar les coses de 3 en 3, per no haver de triar quina és la més bonica. Llegireu que el pont Shinkyo és un dels 3 més bonics de Japó o, pel cas que ens ocupa, que Miyajima és una de les 3 millors vistes que es poden tenir al país del sol naixent.
És realment impressionant vist des de molts punts de vista, però sempre amb la Tori com a protagonista. Quan arribes amb el ferry és el primer que veus i impacta moltíssim, flotant sobre l’aigua i amb el preciós santuari darrere (i això que nosaltres la vam trobar parcialment tapada perquè l’estaven restaurant). Des del santuari també és preciosa d’observar, però fins i tot quan no hi ha aigua és curiosíssim poder passejar al seu voltant (no la toqueu, per culpa de turistes inconscients l’han hagut de restaurar perquè s’enduien petits trossos de fusta) i sorprendre-us de la mida (16 metres), ja que com la gent acostuma a veure-la de lluny, quan la tens tan a prop es veu enorme. És increïble com una simple porta pot tenir un efecte tan captivador.
SANTUARI D’ITSUKUSHIMA
Miyajima realment significa “l’illa del santuari”, així que en certa manera li deu la seva fama a aquest edifici tan peculiar, que comparteix amb la Tori la relació amb les marees. Data del segle VI i la seva forma actual és la mateixa des de 1.168. Està concebut com una espècie de port ja que els plebeus no podien trepitja la illa i havíen d’accedir per la Tori, coses del Japó feudal. Com a recomanació, visiteu-lo a les hores en que la marea està altas (teniu els horaris de les marees al costat de l’accés al santuari), ja que és molt més bonic i des de dins teniu una vista privilegiada de la Tori i de la badia.
MONT MISEN
És la muntanya sagrada, on segons la llegenda Kobo Daishi va estar meditant durant 100 dies quan va tornar de Xina. És una opció perfecta de senderisme, però també s’hi pot accedir mitjançant un parell de telefèrics que us pugen a un dels miradors. Des d’allà podeu fer una ruta d’uns 40 minuts que us porten al temple i al cim. El camí és preciós, sempre per zones boscoses i amb unes figuretes molt gracioses que t’acompanyen durant tot el trajecte. Nosaltres vam trobar una mica de boira, però tot i això les vistes són increïbles.
DAISHO IN
De baixada del Misen o després de visitar el santuari, us recomano molt que passeu per aquest temple budista. Com passa en general a Miyajima, és un temple per caminar-hi, descobrir racons curiosos i gaudir-lo poc a poc. Hi trobareu també una cova amb imatges dels 88 temples de peregrinació Shikoku, un munt de petites estàtues amb barrets de colors, una campana preciosa i un munt de petits temples i estàtues d’allò més variats. Nosaltres vam anar-hi molt d’hora al matí per evitar la calor i quan vam sortir (que encara era molt d’hora), un cèrvol ens mirava passejant pel carrer tranquilament. Ja us havia dit que a Miyajima hi ha cèrvols?
OMOTESANDO
És el carrer principal, paral·lel a la platja, on podeu trobar moltíssims restaurants i paradetes on tastar les especialitats locals, com els Momiji Manju (podeu veure també com els fan, que és fins i tot més recomanable que tastar-los) o les ostres. És important que sigueu curosos amb els horaris, ja que a les 6 de la tarda tanca pràcticament tot a Miyajima. Si us quedeu a dormir a la illa (cosa que recomano MOLTÍSSIM no, el següent), assegureu-vos d’haver identificat quins llocs teniu oberts aquell dia per menjar o podeu haver de fer invents estranys. Tornant al Omotesando, hi trobareu també llocs on fa okonomiyakis. Recordeu que és “zona Hiroshima”, així que els fan amb noodles. Ho dic per si, com jo, sou més fans del “Osaka style”, que no perdeu un àpat, a Japó s’ha d’aprofitar cada cop que toca menjar per gaudir.
LA PAGODA DE 5 PISOS
Al santuari de Senjogaku hi trobem l’espectacular pagoda de 5 pisos, visible des de molts punts de Miyajima. El temple rep el nom (Senjogaku vol dir “temple dels 1.000 tatamis”) per l’extensió que ocupa el seu saló principal. És cert que és antic i gens ornamentat, però és preciós admirar les talles de fusta amb dibuixos i textos i gaudir de les vistes del santuari des del balcó exterior. Veureu que hi ha una espècie de cullera gegant, nosaltres no vam entendre què era fins que vam veure que feien danses davant la platja i utilitzaven la mateixa cullera (en versió humana, la del temple media uns 2 metres) per fer coreografies i moviments durant els balls. I encara no tenim massa clar què significa, tot i que ens la van regalar després que la Mar ho hagués donat tot durant 45 minuts.
PARC MOMIJIDANI
Si baixeu caminant del Mont Misen, arribareu a la part de darrere del Santuari d’Intsukushima, on es troba aquest parc, on hi ha un dels boscos d’aurons més importants de Japó. La fulla d’auró és un dels símbols de Miyajima, d’aquí que els dolços considerats l’especialitat de la zona tinguin justament la forma de la fulla d’auró. Pel que ens van dir, a la tardor l’espectacle és meravellós, ja que tots els arbres canvien el color de les fulles a un vermell viu i el paisatge canvia moltíssim.
ELS CÈRVOLS
Probablement heu sentit parlar dels cèrvols de Nara. Pesats, menjamapes i que arriben a perseguir en manada als turistes que, galeta en ma, intenten definir què en fan. A Miyajima també n’hi ha i no són ni molt menys tan molestos. Simplement passegen o simplement estan asseguts a les zones verdes que hi ha als laterals dels carrers. En aquest sentit, és molt més fàcil que pugueu fer alguna fotografia sense patir per la integritat del vostre mapa/paperots varis i no solen ser pesats reclamant menjar ni quan estigueu passejant amb un gelat o un momiji manju.
MIYAJIMA SENSE TURISTES
Evidentment, pretendre veure Miyajima sense turistes és com pretendre que caiguin milions del cel i ningú es mogui per agafar-los. Però des que marxa l’últim ferry de la illa fins que arriba el primer del dia següent, el panorama canvia dràsticament. Pràcticament trobes més cèrvols que persones pel carrer. Molta gent està al seu allotjament, o sopant… però no hi ha aglomeracions ni gairebé soroll.
Aleshores és quan et pots asseure en un pedrís, a la platja o on et vingui de gust, respirar fons i pensar: “ostia, què bonic és això”. Per nosaltres va ser el punt exacte del viatge en el que vam tenir la terrible revelació que acompanya la realitat, el “en algun moment haurem de tornar” que et fa tocar de peus a terra i, després dels 2 segons de tristesa absoluta, gaudir encara més del que veus i vius. Miyajima sense turistes és dels llocs més màgics on he estat mai. Cap dubte.
MOMIJI MANJU
Els momiji manju són típics de Miyajima, així que us recomanem que els tasteu. En trobareu amb gust de pasta de mongeta (és una cosa que no entendrem mai, ja que per nosaltres ni és dolç ni és bo, així que és un postre o un berenar ben inútil) o en les seves versions adaptades, com són xocolata, maduixa, llimona, castanya, ametlla… ah i, com no, de tè verd també. El nom es tradueix literalment com a fulla d’auró, per això la forma, ja que és una fulla també molt associada a Miyajima. Nosaltres en vam tastar de diversos gustos i, sense ser cap deliciós, si ens va semblar molt recomanable veure’n l’elaboració, molt tradicional i curiosa.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 