EL BUND
Més enllà de les increïbles vistes del Pudong, el quilòmetre i mig de passeig marítim al que els britànics van batejar com “The Bund” ens ofereix una veritable exposició d’edificis de principis de segle XIX i principis del XX entre els quals es troben bancs, antigues oficines comercials o les aduanes de Shanghai. És cert que l’skyline de l’altra banda del Huangpu crida molt l’atenció, però no cometeu l’error de centrar-vos en un sol cantó del riu. A més tota la zona del passeig, quan no està curulla de gent que ni pots passar, és molt agadable per passejar-hi. En alguns dels edificis del Bund trobareu els típics bars als terrats des d’on tenir vistes del mateix Bund i del Pudong. No són barats, però val molt la pena ni fer-hi una cervesa. Això si, us aviso que si,com nosaltres, aneu vestits més aviat cutrangosos, us miraran estrany, perquè són els típics llocs on quan surts del lavabo, un “botones” entra a doblegar el paper higiènic perquè quedi bonic.
EL PUDONG
Una de les imatges més impressionants i sorpresives que he tingut mai viatjant. Al mateix nivell que veure un guepard creuant per davant del cotxe al Serengeti. Per moltes fotografies que hagueu vist, el moment en que teniu la panoràmica general del Pudong davant serà dels que no oblidareu mai. Si m’haguessin dit que era un paper pintat, m’ho hauria cregut. De nit és impressionant perquè veus llums, colors i formes, però de dia és quan realment veus en detall cada edifici i com es composa un dels skylines més absurdament preciosos que hem vist mai.
Un edifici que es retorça sobre si mateix, un que sembla un obridor d’ampolles, un fet de boles de colors…Si, pujarem al de les boles. I us puc dir que és una experiència feixuga, però molt molt espectacular.
Pujar a la Torre de la Perla d’Orient és fer cues enormes i fotre algun cop de colze, però les vistes des dels miradors són d’un altre planeta. I ho dic literal perquè la decoració del mirador superior és de nau espacial i t’has de posar unes fundes ridícules als peus. També hi ha un pis on el terra es transparent i la sensació és brutal, sobretot quan hi ha tanta gent que la tanquen i et diuen que no pots sortir fins que es buidi de gent.
CONCESSIÓ FRANCESA
Sense ser el barri que més em va agradar de Shanghai (qüestió d’estils), si que puc dir que és un dels més bonics, més elegants i més nets/cuidats. De nou entres en un món diferent dins la mateixa ciutat, passejant per avingudes amb arbres i farcit de moderns locals d’art i tendes d’antiguitats, així com baes, restaurants i cerveseries.
La zona que em va agradar més va ser el Xintiandi, amb les seves cases shikumen, herència del temps en que Shanghai va passar de ser un simple poblet a una de les ciutats comerciants per excel·lència de tot el món. En podeu visitar alguna per dins i sorprendre-us de veure que una s’ha convertit (alegoria de la globalització) en un Starbucks.
MERCAT I JARDINS YUYUAN
Quan preparàvem el viatge a Xina, vaig llegir en un blog la següent frase: “Shanghai són 7 ciutats en una” i vaig pensar: mola. No entenia què volia dir exactament però l’analogia em semblava super interessant i això em va fer tenir moltes més ganes de visitar-la. El dia que vaig entendre la frase va ser quan, després d’haver quedat amb la boca oberta amb el Bund i el Pudong i haver passejat per Nanjing Road, vam arribar al mercat més antic de la ciutat i, literalment, ens vam traslladar a fa més de 500 anys, entre farmàcies de remeis ancestrals, paradetes de tots tipus i la famosa casa del te on vam aprendre el perquè dels ponts i camins en zig-zag, ja que els esperits dolents només saben anar en línia recta.
Va ser també una de les nostres primeres experiències amb els jardins xinesos i recordo perfectament pensar que, tenint en compte que tot és artificial (llacs, pedres, ponts), qui el va dissenyar es mereix un aplaudiment. Realment és com entrar a un altre món o, com deia la frase del blog, a una altra ciutat.
PLAÇA DEL POBLE
Perquè entengueu la mida de la plaça (que de fet és més un conjunt de places), us donaré una sèrie de dades que us poden ajudar: a la plaça hi trobem museus, el teatre i l’auditori (si, hi cap tot i de sobres), la parada de metro que duu el seu nom té un centre comercial dins i una quantitat exagerada de sortides diferents i, per si no fos suficient, si t’equivoques i intentes arribar al metro des d’unes escales al mig de la plaça arribaràs… a uns recreatius subterranis!
És tan gran la plaça que per un moment t’oblides de sorolls de ciutat, és com si estiguessis en una bombolla insonoritzada de cotxes i persones. No és molt bonica, però s’hi està bé per descansar una estona de la voràgine de la ciutat.
TEMPLE DEL BUDA DE JADE
És probablement el temple més conegut de la ciutat i deu la seva fama (i el seu nom) a una figura preciosa i sorprenentment realista (em pensava que era una persona de veritat) d’un buda estirat i una altra asseguda ornamentada amb pedres semiprecioses.
Probablement en aquest viatge veureu força temples i també bastants budes. El temple no queda al centre de tot el que es visita així que podríeu pensar passar-lo per alt. La meva recomanació és que no ho feu. Val la pena.
EL MAGLEV
A risc de semblar repetitiu, és una de les experiències més sorprenents que he viscut mai viatjant i de nou es produeix a la ciutat de Shanghai. Quan et diuen que per anar de l’aeroport a la ciutat pots utilitzar un tren de levitació magnètica, penses en Blade Runner o una novel·la de ciència ficció. O potser sóc jo que tinc un coneixement tecnològic nul.
La realitat és que quan arriba el tren i veus que NO TOCA A TERRA sinó que l’envolta amb una espècie d’anella gegantina, et quedes amb el cul tort. I quan estàs dins del Maglev a més de 400 quilòmetres per hora i veus com comença a inclinar-se fins quedar a 60 graus del terra i veus els cotxes de la carretera del costat perillosament a prop, t’arribes a espantar. He de confessar que nosaltres el vam agafar sense necessitat d’anar a l’aeroport, pel simple plaer de provar-lo i vam gaudir com nens petits al viatge d’anada i al de tornada.
NANJING ROAD
La part est de Nanjing Road és el carrer comercial per excel·lència de la ciutat, farcit de botigues, centres comercials de 5, 6 o 7 plantes i un munt d’espais on sempre hi munten esdeveniments. Fins i tot un trenet la recorre per distreure al concurrència i s’hi munten concerts.
Uneix la Plaça del Poble amb el Bund, tot i que la part més interessant és la que toca a la plaça i on hi podeu passar hores veient la quantitat de coses totalment diferents i exageradament surrealistes que podeu comprar-hi. De nit és impressionant de veure, amb els cartells il·luminats i els rius de gent que es mouen d’un cantó a l’altre. Al principi pensàvem que era cosa nostra i que anàvem on va tothom. Als pocs dies ens vam adonar que el tema és que són tants, que hi ha gent sempre i a tot arreu.
TEMPLE JINGAN
Entrar al Temple Jingan és una experiència meravellosa que crea un efecte de pau extrema emmig del caos de ciutat que és Shanghai. De fet la imatge del temple envoltat per gratacels és una metàfora perfecta del que causa en el visitant, com si fos un petit oasi. Així doncs el nom li escau molt, ja que significa “Temple de la Pau i la Tranquilitat”.
És el temple budista més antic de la ciutat i els monjos realitzen la seva rutina independentment de la gent que el visita, així que és interessant també per veure com viuen i els rituals que realitzen. Una de les principals atraccions és un Buda de bronze de quasi 4 metres d’alt que podeu admirar al saló principal i la pedra de la bona sort on, segons t’expliquen, t’has de refregar per atraure-la. També hi ha la típica tetera gegant on pots tirar una moneda i si entra dins, també tindràs bona sort. Així que nosaltres vam sortir d’allà amb la millor sort del món, entre la pedra i la tetera.
HANGZOU I SUZHOU
Shanghai no només és una ciutat espectacular plena de contrastos, sinó que ens dóna accés a dues de les perles xineses per antonomàsia. I no ho dic jo, ho diu l’emperadriu Cixi, que es va fer construir una recreació d’aquestes dues ciutats al seu famós Palau d’Estiu a Beijing. Allà hi trobem una versió reduïda del Llac de l’Oest de Hangzou i dels canals plens de comerços de Suzhou, anomenada la Venècia xinesa (quants cops es deu haver utilitzat això de “la Venècia de…”?). Nosaltres vam fer nit a totes dues per dedicar-li temps i poder-les gaudir i us ho recomano moltíssim. A Hangzhou, a més de l’impressionant llac, hi ha un dels temples més preciosos que vam veure a Xina, el Lingyn, on trobareu uns budes excavats a la roca que fan caure de cul i l’entorn també és espectacular. Suzhou ens va costar una mica més de gaudir per culpa de la pluja torrencial amb la que la vam visitar, però no només el fet que tingui canals és bonic, sinó que hi trobem alguns dels jardins més bonics que hem vist mai. Fins i tot munten shows nocturns perquè els puguis visitar gaudint del folklore local, amb concerts d’instruments raríssims i la super peculiar òpera xinesa.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 