LA GRAN MURALLA
Una de les 7 meravelles modernes i un motiu més que suficient per justificar un viatge a la Xina és visitar la Gran Muralla. Amb més de 6.000 quilòmetres, es va crear per defensar el país de les invasions de les tribus del nord, sobretot dels mongols. Conceptualment volia representar l’emperador protegint el poble, per això té la forma d’un drac que serpenteja les muntanyes i la veritat és que l’efecte és impressionant.
Hi ha diversos punts on visitar-la, cadascun amb el seu atractiu. Nosaltres vam decidir anar Mutianyu perquè està una mica més lluny que Badaling però és molt menys concorregut, fet que vam agrair molt, ja que podíem passejar tranquilament, sense aglomeracions i fer fotos on es veiés realment la muralla. L’experiència és impressionant des que arribes als peus de la muntanya i la veus allà dalt. Puges amb un telefèric i us puc garantir que quan vam fer la primera passa sobre la muralla, teníem la pell de gallina. És increïble que poguessin construir quelcom així en aquella època. I, de fet, aquesta és la part més negra de la història de la muralla, anomenada per alguns “el cementiri més gran del món” per la quantitat de gent que va morir construint-la i també defensant-la. Diu la llegenda que alguns d’ells van ser enterrats dins la mateixa muralla.
EL TEMPLE DEL CEL
Un dels recintes més importants de Beijing, juntament amb la Ciutat Prohibida i el Palau d’Estiu i, com tots ells, és gegantí (de fet ens van explicar que és 3 vegades la Ciutat Prohibida). Es va construir el 1420 i s’utilitzava per demanar bones collites i per agrair-les quan s’aconseguien. La tradició explica que dos cops l’any una processó sortia de la porta de Qianmen i es dirigia al Temple del Cel, on es realitzaven les cerimònies. El recinte es divideix en dues parts: el Cel, de forma circular com es creu que és en la mitologia xinesa i la Terra, de forma quadrada; Una cosa que ens va sorprendre molt és que, com sol ser costum, està construït totalment de fusta i sense utilitzar un sol clau. Els 4 pilars centrals representen les estacions de l’any i els 12 pilars de segon cicle, els mesos. Tot pensat.
Val la pena dedicar-li un matí sencer, ja que l’extensió a recórrer és demencial i hi ha molts edificis a fotografiar i gaudir. Ben a prop del temple trobareu dos punts d’interès que podeu visitar també: el mercat de perles de Hongqiao i el Museu d’Història Natural.
EL PALAU D’ESTIU
Un exemple perfecte de la capacitat dels xinesos per crear coses increïbles i inimaginables per la resta de mortals. El Palau d’Estiu, a 12 quilòmetres, es va fer construir per recrear dos dels paisatges més preciosos (i que més agradaven a l’emperadriu) de Xina. el Llac de l’Oest de Hangzhou i els canals de Suzhou. La idea era que poguessin gaudir d’aquests paisatges a només unes hores de Beijing, quan desplaçar-se a les localitzacions reals els hauria suposat mesos de camí en aquells temps. La visita al Palau d’Estiu és passar l’estona fregant-te els ulls. Tinguem en compte que TOT és artificial: Un llac enorme (no tant com l’original però suficient per fer una bona volta en vaixell), els canals amb les seves botiguetes (que regentaven els eunucs de palau quan hi anava l’emperadriu per poder tenir l’experiència completa i comprar-hi foteses) i el Gran Corredor, de 750 metres, per on passejava per la vora del llac sense que li toqués el sol (recordeu que pels xinesos, la pell blanca és senyal de riquesa i estar morenet vol dir que has de treballar al sol i ets de baixa estofa). Per últim, podreu admirar el vaixell de marbre on s’organitzaven festes. Ara no és de marbre i vidre com a l’antiguitat però és impressionant de totes maneres.
LA CIUTAT PROHIBIDA
La Ciutat Prohibida o l’antic Palau Imperial és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1987 i un dels edificis més reconeguts del món, a nivell arqutectònic i per la seva importància històrica. Va ser la residència dels emperadors fins l’abdicació forçada de Puyi, al 1912 (podeu curiosejar la pel·lícula “L’últim emperador” de Bernardo Bertolucci, enregistrada a la mateixa Ciutat Prohibida) i té una extensió equivalent a 75 camps de futbol, així que podeu imaginar que esdevé un espectacle impressionant amb nels seus més de 900 palaus i quasi 10.000 estances.
Però més enllà dels espais i les distàncies, el que més em va impressionar és la càrrega simbòlica que amaga tot plegat.Cada porta, cada pont, cada estança… Tot té una funció, un significat o vol dir quelcom més del que sembla. Una de les coses que més em van impressionar en general de Xina.
Al sud de la Ciutat Prohibida hi trobem la famosa plaça Tiananmen i la porta del mateix nom. No les he afegit al Top perquè la plaça és una extensió de ciment amb una bandera i unes estàtues i la porta si és molt bonica, però Beijing té taaaaantes coses… Ara bé, si podeu baixar cap al sud de la porta, teniu un dels carrers més preciosos de la ciutat, Qianmen.
ELS HUTONGS
Aquest és el nom pel que es coneixen els carrerons tradicionals del centre de Beijing, on podem veure una ciutat totalment diferent de la que de normal veuen els turistes que visiten la ciutat. Podreu veure els nens petits que en comptes de bolquers duen unas obertura al body per fer les seves necessitats, paradetes de menjar per tot arreu, botiguesd microscòpiques farcides de producte fins al punt que la persona que ven ha d’estar fora, els lavabos públics on hi ha, literalment, 4 forats a terra i els habitants dels hutongs socialitzen mentre…. mentre fan el que es fa en un lavabo… és una experiència molt molt peculiar. Nosaltres vam tenir la sort que l’allotjament que vam triar a Beijing estava en un hutong i d’allà vam sortir a investigar. Cada cop en queden menys, sobretot arran dels canvis urbanístics pre Olimpiades, però en podeu trobar als voltants del carrer Qianmen i també són bonics els que hi ha prop de la Torre del Tambor i la Torre de la Campana.
TORRE DE LA CAMPANA I DEL TAMBOR
A la Xina feudal no hi havia rellotges, aixì que les torres del Tambor i de la Campana són vestigis d’un passat en el que les hores del dia les marcaven els tambors i les 7 de la tarda, l’hora de tancament de les muralles i d’anar cap a casa per sopar i dormir, les tocava la campana, que es podia sentir a 20 quilòmetres de distància.
Les dues torres es troben separades per escassos 100 metres, el que fa de la placeta que hi ha al bell mig, una zona encantadora per seure i gaudir de les vistes.
Més enllà del seu valor històric, que és indubtable, les precioses vistes de les que podem gaudir des de dalt les torres compensen les escales més empinades de Xina. Encara no entenem com persones d’avançada edat (i en tacons!) les pujaven com qui camina pel passadís de casa.
Per últim, és altament recomanable fer una volta pels hutongs de la zona, on trobareu un Beijing super autèntic, una mica escatòlogic, però molt molt recomanable.
MERCAT DE WANGFUJING
Segur que molts de vosaltres heu vist fotografies d’un mercadillo on es mengen escarabats, estrelles de mar i coses similars. Aquest mercat es troba a un carreró que surt de l’Avinguda Wangfujing, al centre de Beijing i veureu l’entrada ja que hi ha molta gent entrant i sortint i una porta zinesa us dóna la benvinguda. Jo ho vaig trobar una mica “turistada”, però vam fer un dels àpats més deliciosos del viatge, ja que a banda dels snacks curiosos, hi ha panotxes de blat de moro, pintxos de carn i pop i uns rotlets deliciosos. Evidentment volíem tastar alguna de les excentricitats locals, però vam descartar els escorpins perquè els tenien empalats vius (quina colla de salvatges) i les larves perquè encara que les fregissin serien massa sucoses per dins. Al final ens vam decidir per la serp i estava prou bona, era com un pollastre una mica sec amb espècies.
TEMPLE DE CONFUCI – TEMPLE DELS LAMES
Els he posat en el mateix punt del Top perquè estan separats per escassos 150 metres i perquè trobo que tots dos composen un mix molt interessant. És cert que si he de dir quin dels dos és més bonic, no hi ha comparació: el Temple dels Lames és un dels més bonics que vam veure a Xina. Edificis enormes i preciosos comunicats entre ells per ponts i places amb teteres curulles de barretes d’encens i unes estàtues que fan perdre els pantalons. De fet, el Buda Maitreya de 18 metres es fa difícil d’apreciar ja que, literalment, no tens angle dins un edifici tan petit. Ara, a nivell històric i cultural, el temple de Confuci és molt important amb les seves esteles amb els clàssics confucians i les tauletes amb els alumnes més brillants de les dinasties Yuang, Ming i Qin, que van obtenir el títol de Jinshi. I no és un temple lleig, precisament.
PARC BEIHAI
A l’oest de la Ciutat Prohibida hi trobem el Parc Beihai, un dels més bonics de la ciutat. Si el voleu recórrer sencer, necessitareu temps, ja que abarca un espai considerable. De totes maneres és probable que hagueu de triar, així que us deixo les meves recomanacions: la Dagoba Blanca, construida per la visita del Dalai Lama al 1651, el preciós mur dels 9 dracs (n’hi ha un d’igual dins la Ciutat Prohibida), el jardí tradicional i fer una volta pel llac en un dels barquets amb els quals podreu fer tota la volta i veure un munt de pagodes i temples preciosos que adornen el parc.
És el lloc ideal per passejar després del Parc Jingshan, que és la muntanyeta que van crear per poder fer la Ciutat Prohibida i que aquesta complís les normes del feng shui. Estan bojos aquests xinesos…
LLAC HOUHAI
La zona del Llac Houhai és una de les més tranquil·es al matí i una de les més animades a la nit. Nosaltres va ser el primer que vam veure de Beijing, a les 6 del matí recent arribats de l’aeroport i ens va encantar, amb les seves baranes blanques, els seus pescadors asseguts sobre els avisos de “prohibit pescar” i els seus ponts. De fet no és un sinó tres llacs, al voltant dels quals i ha un munt de bars i restaurants que si hi aneu a partir de les 5 o les 6 de la tarda, us oferiran opcions variades d’oci que van des de la música en directe, les terrasses amb vistes o unes micro discoteques ben curioses. A mi personalment em va agradar més la versió tranquil·la.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 