LA CERIMÒNIA DE LES ALMOINES
És cert que amb el temps s’ha convertit en una atracció turística, però segueix impressionant veure el cerimonial tot i que això suposi haver-se de llevar extremadament d’hora. Nosaltres a les 5 del matí ens vam posicionar per poder tenir un espai suficient al carrer principal on als pocs minuts ja hi havia una gentada amb quantitats ingents de menjar de tots tipus per donar als monjos.
Vora les 5:30 comença el show i els monjos joves es passegen a la cerca del menjar que la gent els dona, l’únic menjar del que segons la tradició es poden alimentar. És important que no molesteu, hi ha turistes que no permeten avançar la processó, que buscant el millor angle per una fotografia entorpeixen… i és lleig.
COVES PAK OU
És una de les excursions més típiques des de Luang Prabang juntament amb les Kuang Si Waterfalls i la veritat és que ens va decebre una mica. Són dues coves, una farcida de milers de figuretes de budes (si hi aneu en podeu deixar una també) i l’altra on haureu de llogar una llanterna a la porta o tirar de la del mòbil, on hi ha unes figures enormes de budes i s’hi pot caminar més còmodament (si no topeu amb algun turista). I si ens va decebre, perquè us la recomano? Primer perquè part de la decepció va ser que jo volia anar a les cascades i ens va obligar a agafar un pack i em va cabrejar molt perquè ens va restar moooolta estona allà i sobretot perquè el trajecte fins les coves en barca és espectacular. Els paisatges són impressionants i tot i que es fa una mica llarg, vam estar la mar de distrets fents fotografies.
KUANG SI WATERFALLS
De conte. Màgiques. Impressionants. Només hi vam poder passar 2 hores i pico però va ser un regal d’aniversari increïble. Quan arribes al recinte, pots anar pujant i trobes diferents zones on banyar-te més o menys fondes, més o menys atapeïdes de gent… nosaltres vam fer unes fotografies, vam caminar una mica i a la que vam trobar un lloc prou preciós, ens hi vam quedar i el vam gaudir com dos nens petits. A mitges es va posar a ploure i ens vam quedar sols a les cascades, moment en que vaig descobrir els peixos que se’t mengen les pells mortes. Jo notava que em mossegaven i quan li vaig dir a la Mar, se’n fotia de mi. Sort que després els companys de furgoneta ens van ensenyar vídeos i va veure que no m’havia xalat.
WAT MAI
Situat al centre de Luang Prabang, just al costat del Palau Reial (actual Museu Nacional), és davant seu on es concentra gran part de l’acció durant la cerimònia de les almoines. És probablement el temple més important de la ciutat i va ser durant anys temple reial, així com la residència del màxim dignatari del budisme laosià. El recinte és espectacular, així com els relleus en or i l‘immens Buda de l’interior. Sense cap mena de dubte un dels temples més bonics que hem visitat. Nosaltres vam tenir sort perquè durant el Boun Heua Fai l’adornen i hi havia el barquet que havien fet i estava preciós. L’únic però que li posaríem és la mania en posar arròs enganxós per tot arreu. Era una mica fastigós i atreia moltes mosques.
WAT XIENG THONG
El nostre temple preferit de Luang Prabang, sense cap mena de dubte. Esta gairebé al final del carrer principal de la ciutat i a nivell de recinte és el més espectacular. Cada edifici està perfectament decorat, els sostres són elegantíssims i passejar-t’hi és un regal constant per la vista. El Buda de l’interior també és molt bonic i pots consultar la teva fortuna, com a alguns temples de Japó, traient un pal d’un tambor i buscant el símbol a uns calaixets on trobes el teu paper. Vam haver de demanar traductor perquè no enteníem res.
Al mateix recinte hi trobeu una parada de sucs on vam beure’ns el millor suc de pinya de la nostra vida. Vam repetir i tot.
ALTRES TEMPLES (SENSOUKARAN, PA HUAK, XIENG MOUANE…)
Al carrer principal de Luang Prabang hi trobem un munt de temples. De fet, la majoria dels edificis que hi ha són temples i la majoria d’ells són preciosos. Amb les seves típiques teulades ondulades, ricament ornamentats amb or i colors vermellosos, no és estrany que hi trobeu alguns micos que aprofiten les almoines per entrar a fer-hi un mos i, de pas, jugar amb les estàtues i distreure els turistes. Si disposeu de temps suficient, passegeu un dia sencer i aneu entrant als temples, cadascun us regalarà algun detall únic i especial. I més si hi aneu durant la festivitat dels esperits del riu, aleshores la decoració de fanalets de paper, els vaixells i les garlandes els fan encara més preciosos.
MONT PHOUSI
Des de davant del Palau Reial hi surt el camí que puja a la muntanya de Luang Prabang, el Mont Phousi. Amb només 100 metres d’alçada, la vista sobre la ciutat i dels dos rius, el Mekong i el Nam Khan, és espectacular. Et dóna una idea de la privilegiada posició de la ciutat i de la densitat de temples per metre quadrat. El camí ens regala diverses estàtues precioses de Budes (sobretot una que està estirada, immensa, impressionant) i una espècie de barana que als més frikis us recordarà el recorregut que feia el Goku per arribar al planeta del Kaito. Dalt la muntanya trobeu una pagoda i un temple ficat dins la muntanys, molt curiós.
EL MENJAR
El menjar a Luang Prabang, sense ser tan barat com a Vietnam, és espectacularment deliciós. Es nota l’herència francesa en la quantitat de pastissets i dolços que ofereix la seva gastronomia (inclosos uns croissants amb una espècie de bigoti molt estranys però boníssims) i també en una cuina molt elaborada i refinada. Vam celebrar el meu aniversari sopant al Azerai Bistro i l’experiència va ser de restaurant pel que a Barcelona hauríem pagat una petita fortuna. És cert que hi havia menjar més de batalla al mercat nocturn, però si volies menjar-hi bé, hi menjaves quasi de luxe. Fins i tot l’esmorzar a l’hotel era per gaudir-lo moltíssim, amb sucs naturals espectaculars, baggles, pastes… IncreÏble.
MERCAT NOCTURN (PARADETES)
Cada nit, el carrer principal de Luang Prabang desapareix, engolit per les paradetes d’artesania, mocadors, souvenirs, orfebreria, roba i mil coses més que podeu adquirir. Vist des de dins és un espectacle de colors i sons digne de passejar-s’hi, però nosaltres vam tenir la sort que el nostre hotel tenia una terrassa des d’on el podíem veure des de dalt i encara era més espectacular amb les seves lones vermelles i blaves, sobretot quan marxava el sol i en qüestió de 10 minuts ho teníen tot muntat. Nosaltres ens hi vam passejar cada nit, encara que alguns cops no hi compressim res.
MERCAT NOCTURN (FOOD NIGHT MARKET)
Al carreró que donava al nostre hotel (l’Índigo House, un dels més bonics in ens hem allotjat mai, es nota que era pel meu aniversari, sinó solem anar a llocs força més cutres) hi muntaven cada nit el que nosaltres anomenavem “l’altre mercat nocturn”, el de menjar. Un munt de paradetes apilotonades on pots menjar-hi carns, peixos, un peculiar buffet lliure on et cobren 3 dòlars per tot el que puguis encabir en un plat fons o coses una mica més curioses, com les granotes. Nosaltres hem menjat granotes i en aquell viatge les vam tastar de maneres ben diferents, però al Mercat de Luang Prabang va ser força xocant ja que et posaven la granota tallada per la meitat però tota sencera i era enorme. Feia molta impressió. És un menjar molt menys refinat que als bars o restaurants del carrer però hi menges bé i super barat.
BON HEUA FAI
Els dies que vam passar a Luang Prabang van ser màgics i en part va ser gràcies a que van coincidir amb el Bon Heua Fai, la festivitat dels esperits del riu i una de lés més importants de Laos i, com a ciutat amb gran importància fluvial, de Luang Prabang. Cada temple queda decorat i els monjos i adeptes creen un vaixell que ompliran d’espelmes i que presidirà el temple els dies previs. La nit de la festivitat, com si fos una processó de setmana santa, cada temple surt amb el seu vaixell, música i balls i passegen per tota la ciutat, fins que deixen el vaixell al riu amb les espelmes enceses, acompanyats de milers de fanalets i com uns centres de taula on també s’hi encenen espelmes per demanar un desig. Va ser un espectacle preciós, fins i tot quan quasi veiem un parell de vaixells tirats escales avall abans d’arribar al riu.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 