DELTA DEL MEKONG
És una de les excursions més interessants que es poden fer des de la ciutat. Algunes són d’un dia sencer o, com en el nostre cas, de dos dies. La part de les illes del delta (que estan batejades amb noms d’animals) és interessant perquè aprens com es fan els deliciosos caramels de coco, el paper d’arròs, un licor fortíssim fet de destilar reptils… però pot ser una mica massa turistada, així que el que us recomanaria és que us assegureu que el tour que agafeu pel delta us porti a la part més interessant, Can Tho i el mercat flotant de Cai Rang. Allà trobareu la típica fotografia que tots haureu vist de les grans barques curulles de fruites navegant les aigües del Mekong. A nosaltres ens va coincidir amb un dia de pluja i va deslluir una mica, però és molt bonic i autèntic. També ens va agradar molt la pagoda de Vinh Trang i les seves espectaculars estàtues.
TUNELS CUCHI – TEMPLE CAO DAI
També és una excursió d’un dia des de Ho Chi Minh i ens va semblar molt completa. Primer ens vam dirigir a veure una cerimònia al Temple Cao Dai, on vam viure una experiència molt curiosa. Més enllà del temple kitsch rosat amb formes i colors d’allò més barrocs i l’explicació de la religió secta amb el seu exèrcit, la barreja de religions amb els sacerdots dividits per colors, va ser molt original. A continuació, vam dinar i ens van dur als Túnels Cuchi, un recinte on pots veure els túnels en els que els soldats vietnamites s’amagaven durant la guerra contra els americans i les trampes que utilitzaven contra ells. És molt interessant veure com sota terra hi tenien sales de reunions, petites habitacions i com adaptaven els falsos termiters per poder respirar. Tot i que van fer més amples els túnels, segueix essent força claustrofobic, però és molt interessant poder fer uns metres i posar-te a la pell dels pobres que vivíen alla sota.
MERCAT BEN THANH
Nosaltres vam buscar un hotel que estava, literalment, a un carrer del mercat, ja que és on sopavem cada nit i queda a peu de tots els llocs importants que volíem visitar. El mercat en si mereix una bona visita, sobretot al matí quan hi ha totes les parades de carns, verdures i els llocs de menjar plens de vietnamites petant la xerrada. Però a banda de l’interès cultural o turístic, a la nit és molt recomanable anar-hi a menjar als mini restaurants que hi ha al voltant o al street food market, on a més us podeu resguardar si cauen diluvis d’una hora com ens passava a nosaltres cada nit.
MUSEU DELS VESTIGIS DE LA GUERRA
Un dels fets clau en la història recent del país és la guerra contra els americans, així que entrava dins el que podíem catalogar com a important per entendre la societat que ens trobem avui quan visitem Vietnam. És cert que hi ha molts museus sobre guerres i en especial sobre aquesta guerra, nosaltres només vam visitar el de Ho Chi Minh i un a Hanoi perquè a Cambodja també ens esperaven els camps d’extermini i tampoc volíem que el viatge (que a més era el de noces) fos un monòleg bèl·lic. Hem de dir que hi ha parts molt interessants i explicatives, per això el recomanem, però que tinguin fetus en formol perquè vegis els efectes dels gasos que llençaven els americans, potser és excessiu.
OFICINA DE CORREUS
Obra de Gustave Eiffel, és una de les perles arquitectòniques de la ciutat i un dels llocs on podreu entrar i seure una estona o mirar els mapes de l’antiga Saigon en els dies de calor(i que no hi falti un retrat de Ho Chi Minh). Des de fora la reconeixereu immediatament, ja que sembla una estació de tren europea, just al costat de la catedral, també molt occidental. Dins també hi ha unes paradetes molt simpàtiques i postals precioses, nosaltres les vam comprar allà.
ESGLÉSIA DE TAN DINH
La seva rellevància principal ve donada per ser una església de color rosa (i ser la segona més gran de la ciutat, darrere la Catedral de Notre Dame), però realment és bonica i curiosa de veure. Sobretot quan pares davant l’església i la veus darrere del manyoc de cables típic de la ciutat i per davant passen motos amb 3, 4 i 5 persones (i potser algun gos). Té un recinte al voltant també força curiós, on és força habitual trobar joves asiàtiques fent-se fotografies amb les seves postures tan…originals?
PALAU DE LA REUNIFICACIÓ
Entrar al Palau de la Reunificació (conegut anteriorment com el Palau de la Independencia o el Palau Presidencial) és retrocedir a 1975 i entendre com era quan, el dia 30 d’abril d’aquell any, un carro blindat va derribar les portes i va fer caure Saigon posant fi a la Guerra del Vietnam. És un edifici sense massa pretensions, més pràctic i funcional que no pas estèticament bonic, però resulta impressionant veure les sales de reunions i demés dependències, però res com el bunker, on hi ha encara vells aparells i mapes. Realment tot un centre de comandament dels anys 70 ben complert, com en una pel·lícula d’espies.
TORRE BITEXCO
Inaugurada a finals de 2010, és una torre situada molt a prop de la zona de l’Ajuntament i l’Òpera i ofereix unes vistes de 360 graus de la ciutat. És cert que Ho Chi Minh no és una ciutat amb espectaculars skylines o on hi hagi paisatges naturals de gran interès, però és una manera molt pràctica de fer-te una idea de la ciutat per ubicar-t’hi millor i veus el riu, els edificis… i els milions de motos que us acompanyaran mentre visiteu la ciutat. Aneu amb compte al creuar els carrers, és un esport de risc!
PAGODA GIAC LAM, PAGODA XA LOI, PAGODA DE VINH NGHIEM
Les he posat juntes perquè no volia fer un top 12 i perquè potser una per si sola no té un interès enorme, però trobo que són molt representatives i autèntiques i cadascuna ens va semblar preciosa per algun motiu. És molt més famosa la de l’Emperador de Jade, però no ens va agradar massa, estava plena de tortugues mortes i les estàtues de dins semblaven ninots tètrics de les falles. En canvi a Xa Loi hi ha una pagoda altíssima i preciosa amb un Buda a l’interior que vam trobar maquíssim, a Giac Lam hi ha unes estàtues blanques enormes i molt boniques a més d’un cementiri de colorins i, sobretot, Vinh Nghiem ens va semblar un dels recintes més preciosos de la ciutat. Estava ple de banderoles, podies seure i contemplar el paisatge (o escriure el diari del viatge) i hi havia uns Budes molt elegants.
GASTRONOMIA
Una de les coses que més vam gaudir en general de Vietnam i en concret de Hi Chi Minh és que el menjar fos tan bo i tan barat. Si aneu al street food market potser gastareu una mica més perquè és més turístic, però un plat per omplir-te et costa l’equivalent a 1 o 2 dòlars i gaudeixes menjant-lo.
La gastronomia es basa molt en arròs, fideus, brous, salses força picants per tot arreu però també un punt fresc que aporten les herbes i els cítrics.
A banda dels rotllets i el que acabo de comentar, us recomanem un plat que no recordo com es deia però que teniu on menjar-lo a les recomanacions de Vietna, a la secció de Gastronomia. És un arròs fregit que fan en una cassola de terrissa i que es van llençant (literal) d’una banda a l’altra del menjador fins que el trenquen i te’l serveixen. Surrealista.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 