Top 10 París (sense museus)

SAINTE CHAPELLE

Quan sentiu algú que parla de “joia gòtica”, podeu perfectament pensar en la Sainte Chapelle, una veritable meravella en tots els sentits. És un tresor amagat ja que s’hi accedia des de la rediència reial i queda entre dos edificis. La planta baixa ja deixa sense esma però quan puges les escales de cargol i accedeixes a la zona on només hi podia pujar el rei i el seu cercle més íntim, quedes hipnotitzat. Les 1.113 escenes de la Bíblia plasmades als vitralls et fan mirar amunt tota l’estona mentre intentes entendre com han pogut crear tants espais sense que caigui la capella. Visca el gòtic.

CATEDRAL DE NOTRE DAME

Tot i el desgraciat incendi que va patir el 2019 i que va destrossar part de l’estructura i els vitralls, és una de les catedrals gòtiques més antigues i importants del món. Construïda entre 1163 i 1245 a l’illa de la Ciutat, està dedicada a la Verge Maria i ha estat partícep d’esdeveniments tan importants com la coronació de Napoleó o la beatificació de Joana d’Arc. Com a curiositat, molta gent no sap que les dues torres no són exactament iguals ja que la de l’esquerra és força més ample. Diu la llegenda que l’arquitecte va dir que com l’havien fet éssers humans i no Déu, per força havia de ser imperfecta.

MONTMARTRE

Montmartre és la París que molta gent imagina abans de viatjar-hi: Carrerons empedrats farcits de cafès, bistrots, pastisseries i paradetes encantadores amb velletes adorables regentant-les. És la París d’Amelie i del Moulin Rouge, que manté la seva estructura medieval perquè fins a finals del segle XIX era perifèria, així que no va quedar afectat pel pla Haussman. A banda del Moulin Rouge, molts altres cabarets recorden el passat del barri a la zona baixa, mentre a la part superior del turó prenen importància la plaça de Trertre amb els seus restaurants i la basílica del Sacre Coeur, que marca el punt més alt i que de nit, il·luminada, és simplement màgica.

EL SENA

París no es pot entendre sense el Sena. El primer assentament va arribar justament pel riu i la Illa de la Ciutat va ser el primer espai on es va començar a desenvolupar la París del futur. El Pont Neuf, que contràriament al que el seu nom diu és el pont més vell de la ciutat (perquè va ser el primer, ergo era nou en aquell moment) va ser la via d’accés a través de la qual la ciutat es va anar extenent a les ribes del Sena, que és la porta no només a la Illa de la Ciutat (i en conseqüència a la Sainte Chapelle i a Notre Dame, quasi res) sinó a la Torre Eiffel, a l’Acadèmia i a un munt de punts estratègics de la ciutat. Recorrent el Sena es pot recórrer la història de la ciutat i gran part dels seus principals atractius.

ÒPERA GARNIER

Diu la llegenda que Napoleó III va patir un atemptat anant a la Òpera i va decidir que en faria construir una de nova on ell hi pogués anar tranquil i segur. De fet no només va fer construir el Palau Garnier, sinó que va expropiar edificis del voltant (fent fora més de 200 famílies de casa seva) per construir una monstruositat d’avinguda que, a més, no va arribar a utilitzar mai. Més enllà de les històries es tracta d’un dels edificis més impressionants de París, imprescindible de visitar per dins i molt recomanable de veure des de la terrasa de les Galeries Laffayette. Decorada ricament i amb una opulència que no vam veure ENLLOC de la ciutat, destaquen sobretot les escales i el sostre de Chagall on hi ha representades escenes de 14 òperes. Una joia.

ARC DE TRIOMF

L’Arc de Triomf, com el seu nom indica, va ser construït per commemorar les victòries de l’exèrcit francès sota les ordres de Napoleó, qui va encarregar la seva construcció el 1806, just quan va acabar la batalla d’Austerlitz. Malauradament per ell, no es va acabar fins 30 anys després, quan Napoleó ja era mort. De fet, el 15 de desembre de 1840 les restes mortals del general van passar per sota l’arc en un dels primers i més importants actes que s’hi han celebrat mai. A la base de l’arc hi ha la Tomba del Soldat Desconegut, monument erigit el 1921 i en el que una flama que no s’apaga mai representa tots els soldats que van morir durant la Primera Guerra Mundial i mai van ser identificats. Als 4 pilars de l’arc hi ha gravades les batalles guanyades pels exèrcits napoleònics i el nom dels 558 generals francesos.

TORRE EIFFEL

Construïda per Gustave Eiffel amb motiu de la Exposició Universal de 1889, aquesta torre de 324 metres havia de ser portada a posteriori a Sevilla, però avui en dia és un símbol de la ciutat i és el monument més visitat del món. La torre va tenir detractors des del principi; els puristes deien que París era de pedra, de marbre rosa i d’or, no de ferro i fins i tot Guy de Maupassant va dir que “jo dino sempre a la Torre Eiffel perquè així no he de passar el tràngol de veure-la”. I no és que amb el temps la gent l’acceptés, sinó que un element afegit la va salvar, literalment: l’antena de la part superior. La Torre Eiffel es va convertir amb el temps en un centre de telecomunicacions clau durant les guerres mundials, en les que va jugar un paper fonamental. Ara si, la torre es quedava a París per convertir-se en un dels seus símbols més destacables.

JARDINS DE LUXEMBURG

Diuen que Maria de Mèdici, cansada de la vida al Louvre va solicitar que li construissin un palau “a la italiana” fet a mida. Mica en mica van anar ampliant els jardins fins a convertir-los en un dels més grans i bonics de la ciutat. Durant la Revolució Francesa el palau va esdevenir una presó i durant la Segona Guerra Mundial va ser cuarter general dels alemanys, que van construir un bunker al jardí. Avui en dia és un lloc imprescindible per passejar, sobretot si teniu criatures ja que hi ha espais de gespa on us hi podeu passejar i asseure (no és molt comú a París) i hi ha zones de joc precioses. També s’hi poden trobar una sèrie d’estàtues impressionants, entre les que destaca una petita Estàtua de la Llibertat.

PANTEÓ

Definir al Panteó no és senzill. Originalment encarregat a Soufflot per honrar Santa Genoveva, ha acabat convertint-se en un cementiri on hi descansen algunes de les personalitats més rellevants de la història de la ciutat. Voltaire, Victor Hugo, Alexandre Dumas o Marie Curie són alguns dels il·lustres propietaris d’una tomba a la laberíntica cripta del Panteó, on sembla fàcil perdre’s amb tants passadissos i voltes. L’edifici val una visita i una volta pels exteiors, ja que la seva cúpula i la barreja d’estils entre el gòtic i el neoclàssic el fan un edifici molt peculiar, en el que per exemple es van basar per construir el City Hall de San Francisco.

JARDINS DE TULLERIES

El 1564 es va iniciar la construcció del Palau de les Tulleries i els espectaculars jardins d’estil florentí que l’havien d’envoltar. El nom que li van donar ve de l’antiga fàbrica de Tuilles o teules que hi havia a la zona prèviament. El jardí va ser envoltat d’alts murs per garantir la privacitat, ja que s’utilitzaria per les festes de la cort fins que aquesta es va traslladar a Versalles, moment en que va quedar una mica abandonat. El Palau va ser destruit el 1870 però els jardins han sobreviscut convertint-se en un dels primers jardins públics de la ciutat, un enclau privilegiat entre el Museu del Louvre i la Plaça de la Concòrdia.