DELTA DEL MEKONG
Es poden fer moltes excursions diferents pel Mekong, fins i tot per moure-us d’un lloc a l’altre pel riu, però en aquest cas jo us recomano força que visiteu el Delta en un dels mil tours que surten des de Ho Chi Minh i us porten a Can Tho, a les illes del Delta i al mercat flotant de Cai Rang. Ara, no sigueu tan cutres com nosaltres, que vam pagar 12 euros per una excursió de 2 dies i l’hotel (per dir-li així) era un drama: no teníem llum a l’habitació, ni cobrellit, al matí havies de vigilar que els escarabats no se’t fiquessin dins les xancles… el que passa quan tria la Mar. Més enllà de les peripècies, és cert que fareu una mica el guiri i us passejaran per llocs on us convidaran a comprar el producte local, però veure com fan els caramels de coco, els fulls de paper d’arròs o passejar pel mercat de Cai Rang mentre et menges una pizza de noodles, no té preu. Bé, si, 12 euros en el nostre cas.
HUE
Antiga capital imperial, està farcida de punts d’interès: la Ciutadella, les tombes imperials, la pagoda Thien Mu… La Ciutadella és una espècie de Ciutat Prohibida de Beijing destrossada però té unes portes que justifiquen per si soles la visita. Impressionants i amb uns detalls que no us puc mostrar en fotografies. Les tombes imperials són totes molt boniques perquè a més cadascuna és un recinte amb una estructura totalment diferent i amb la seva forma particular d’expressar el pas del món dels vius al dels morts. No són tombes com ho entendríem ara, sinó que es tracta de palaus amb llacs articifials, construccions amb escales inacabables o veritables seguicis de figures de pedra perquè els fessin companyia. Més enllà de les visites “reglamentàries”, us faig una recomanació: Acosteu-vos al restaurant Lac Thanh, a pocs metres de la Ciutadella i, després de tastar l’especialitat local (una espècie de truita-bunyol de sepia deliciós), dieu-li al propietari que us ve de gust veure “el Hue menys turístic”. Per un mòdic preu us deixarà una moto i us portarà a llocs increïbles on sinó no aniríeu. Per cert, el senyor és sord, però us hi entendreu perfectament.
HOIAN
La ciutat més bonica de Vietnam. Així de clar. He de dir que la meva primera impressió va ser dolenta per culpa de les expectatives i perquè s’ha de reconèixer que té un punt Port Aventura important, però al final em vaig enamorar i no hauria marxat. És una de les úniques ciutats que va evitar els bombardejos i ha quedat tal i com era als seus orígens, el que la fa, a més de bonica, autèntica. Per poder accedir a visitar els punts d’interès més destacables, podeu comprar a l’oficina de turisme els cupons i us els aniran arrencant a mida que els visiteu. És una mica estrany però suposo que així mantenen el patrimoni conservat. A banda dels temples i cases que visitareu, simplement passegeu-vos. La zona del riu és preciosa i fins i tot podeu arribar-vos en bicicleta al mar i sucar-vos (ara, no us refrescareu massa, l’aigua està tèbia). Des de Hoian també podeu arribar a les runes de My Son que són molt boniques tot i que si després feu com nosaltres i aneu als temples de Cambodja, potser queda una mica deslluÏt. Per últim, a Hoian s’ha de gaudir de la gastronomia. Vietnam en general és un lloc on es gaudeix menjant, però a Hoian és un escàndol. Natros vam fer una cosa que no fem quasi mai: repetir lloc. Si, vam gaudir tant menjant al Morning Glory (no caigueu en la trampa, només n’hi ha un, el que es diu Morning Glory 2 és una estafa) que vam tornar-hi un altre dia per tastar més coses de la carta (i repetir els wantons i alguna cosa més). També podeu fer cursos de cuina on us porten al mercat i enteneu una mica més la seva cultura gastronómica i els aliments amb els que treballen.
HANOI
Hanoi és la capital del Nord i la ciutat ciutat més bonica (Hoian és un poblet, no compta). Si podeu, allotjeu-vos al Old Quarter o prop del Llac Hoan Kiem, que és on hi ha més ambient, millors opcions per menjar i on ve de gust estar a les nits. També és la via d’accés a dues de les experiències més impressionants que es poden viure a Vietnam: la badia de Halong i la vall de Sapa. Nosaltres vam decidir contactar amb una associació de guies de la ciutat que són joves que estudien espanyol i s’ofereixen per, de forma gratuïta, passejar-te per la ciutat i explicar-te les històries més interessants. En el nostre cas els vam pasar un itinerari que volíem fer i juntament amb ells el vam dividir en els dies que passaríem amb ells. L’experiència va ser impressionant, ja que a més de la història de cada lloc que visitavem, ens vam fer amics i ens explicaven moltes coses sobre la seva idiosincràsia, com es viu a Hanoi… en alguns moments ens oblidavem literalment de la “visita” i acabavem divagant sobre la vida. Com a punts d’interès molt recomanats jo destacaria (a més del llac) la Pagoda del PIlar Únic, el Temple de la Literatura, el llac de l’Oest amb la seva preciosa pagoda, la Presó de Hoa Lo i si teniu temps, podeu anar a veure les titelles d’aigua. Sinó, no és necessari.
SAPA
Al nord de Vietnam, tocant a Xina, hi trobem la regió muntanyosa de Sapa, famosa per les seves mítiques terrasses d’arròs que otorguen a les valls les característiques formes ondulades que tots heu vist a un milió de fotografies d’internet. El més comú és arribar-hi amb un tren nocturn des de Hanoi que us deixarà a l’estació de Lao Cai i des d’allà s’ha d’agafar un transport (autobús, furgoneta o similar) fins a Sapa. Nosaltres vam contractar l’excursió amb Handspan, que és una empresa molt sèria, molt respectuosa amb el medi ambient i que dóna oportunitats a la gent local perquè es desenvolupin a nivell comercial. Però la sort més gran la vam fer amb la May, la nostra guia autòctona que va resultar ser encantadora i super professional. Tant que en comptes d’anar al homestay on havíem de dormir, vam acabar a casa seva amb els seus fills. Una experiència brutal. Els trekkings per allà són cansats ja que els desnivells són forts (tota l’estona puges i baixes, puges i baixes….) però els paisatges són impressionants i val molt la pena.
HALONG BAY
Diu la llegenda que una família de dracs va descendir a la zona de Halong Bay (Halong vol dir, literalment “drac que descendeix”) i va escopir joies i jade que, al topar amb l’aigua, es vsan convertir en els milers de petites illes que avui dia conformen un paisatge de somni. El creuer ja de per si és increïble ja que el fas en un barquet amb molt poca gent i tens espai per moure’t, gaudir de les vistes, tens activitats com el kayak o la visita als pobles flotants… però la experiència de veritat és gaudir del paisatge, del silenci trencat únicament per les onades contra el vaixell i d’un horitzó farcit de petites illes. una experiència única. Nosaltres a més vam tenir sort que ens van col·locar en una suite sense demanar-ho ni haver-ho pagat i teníem terrasseta privada i jacuzzi.
HO CHI MINH
Pel nom se li pressuposa una importància major de la que potser li veiem a nivell turístic. Jo si tornés a fer un viatge a Vietnam, hi dedicaria menys temps, ja que veient la resta en perspectiva, em sembla més interessant. Em va encantar el mercat Ben Thahn per veure’l i per menjar-hi cada cop que podíem, la oficina de correus em va semblar interessantíssima perquè sembla una estació de tren i com a edifici per dins i per fora és bonica i em va agradar molt també la Pagoda Xa Loi, però els edificis governamentals em van semblar prescindibles i vaig acabar una mica fart dels museus de les guerres en general. A més al de Ho Chi Minh hi tenien fetus malformats en uns pots i em va semblar excessiu. La zona de l’Ajuntament és bonica i fa gràcia veure l’església rosa Tanh DInh. Jo crec que en un parell de dies podeu veure tot el que realment és interessant i així podeu anar a CuChi i el Delta del Mekong que és el més aprofitable del sud.
TÚNELS CU CHI
Una de les visites més curioses que he fet mai arreu del món. Primer de tot perquè la primera aturada va ser al Temple Cao Dai, que es planteja com una visita menor però que a mi em va semblar super interessant. La història de la secta, el temple de colorins amb els sacerdots que van d’un color segons si són d’una de les 3 religions que la formen… surrealista. Vam anar a dinar i vam entrar al recinte dels túnels, on primer t’expliquen totes les trampes que utilitzaven per matar americans com si t’expliquessin un capítol dels Simpsons. Tot plegat una mica sàdic. El més interessant de la visita era comprovar les mides (reduidíssimes) dels túnels i veure com s’organitzaven per respirar a través dels termiters. Pots fer un tros de túnel (que han ampliat perquè sigui apte per persones de mida normal) que no arriba als 300 metres i us puc garantir que, entre la mida, la calor i que es va en processó i has d’esperar que el de davant avanci, es fa durillo. Al final de la visita et deixen disparar una AK47 i acabes amb una mica de mal de cap, però molt content de tot el que has après.
LA GASTRONOMIA
No se m’acut un país del món on es pugui menjar tan bé i tan barat com a Vietnam. És cert que en alguns llocs la presentació no és d’estrella Michelin però tampoc és el que buscavem quan hi vam anar. Fàcilment pots menjar un bol de pho per l’equivalent a 1 o 2 dòlars i un restaurant bo et pot costar 5 euros per cap. Menys a Hoian, on pots degustar veritables delicatessens, però el preu puja ostensiblement. La meva recomanació és que us alimenteu sobretot de phos, rotllets frescos i fregits, arrossos i, sobretot, si aneu a Hanoi, canvieu el pho pel bun cha. És molt més bo perquè la carn no bull dins amb el brou i queda tan tova, sinó que prèviament l’han passat per una graella i el gust és mil vegades millor. Una altra recomanació és que feu un curs de cuina si el temps ho permet. Per una banda esteu coneixent a fons un pilar de la seva cultura i, com a valor afegit, després podreu intentar repetir a casa els plats que més us hagin agradat de la gastronomia vietnamita.
LA GENT
Nosaltres som de normal gent sociable i simpàtica, així que entra dins la normalitat que fem amics durant els viatges, però a Vietnam és on més gent hem “enviat” a conèixer els nostres amics i amb millors resultats. Segur que algú que està llegint aquest Top ara mateix acabarà passejant per Sapa amb la May o recorrent en moto Vietnam amb el Tri. Però més enllà dels amics que vam fer, la gent en general és encantadora i, el que més importa de cara a l’experiència de turista, molt poc comerciants. No intenten engatusar-te (en general) i quan mostren interès en ajudar-te, ve d’una genuïna voluntat de col·laborar, no de treure’n un rendiment. En aquest sentit, vam notar una diferència brutal amb Xina, on l’interès que tenen en tu com a turista és inexistent i ni s’esforcen en dissimular-ho.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 