En general, a Japó cada àpat que hi fareu serà un moment d’extrema felicitat. Moltes de les especialitats que podem tastar als japonesos de casa ens esperen, però fetes d’una manera diferent. Sushi on hi ha més peix que arròs, takoyakis amb un punt de gingebre, ramen on hi tiren oli bullint i surt una flama de metre i mig, platets infinits cuinats com fa 100 anys i un munt d’opcions per voler que arribi l’hora de menjar.
Segur que ja ho sabeu, però aprofiteu per anar als mercats a la tarda, quan una mica abans de tancar posen les safatetes de sushi i altres productes frescos al 25 i fins i tot al 50% sel seu preu original. I en general, preneu-los com a base d’operacions, menjar en un mercat a Japó és sempre una idea brillant.
TOKYO
TSUTA RAMEN (Sugamo)
Ramen d’Estrella Michelin per 20 euros. D’escàndol i això que jo no era un gran fan de la trufa. Ara bé, només hi ha 9 places així que és important anar-hi ben d’hora al matí per reservar hora (es fan torns de 30 minuts aproximadament). Cal triar i pagar el què vols a la típica màquina, esperar a què sigui el teu torn, quan entris veuràs com cuinen el teu dinar i quan el tinguis llest, espavila que només tens 30 minuts! Hi ha cartells en què et prohibeixen utilitzar el mòbil perquè puguis gaudir molt de l’àpat!
GONPACHI NISHIZIABU (Roppongi)
El bar en el que es va basar el Tarantino per ubicar-hi la mítica baralla de Kill Bill. El lloc és preciós, molt a l’antiga, i s’hi menja de nassos. Platets i un arròs amb anguila deliciós.
PARADETES DE L’OMOIDE YOKOCHO (Shinjuku)
És car perquè és turístic, però el carreró és preciós i els llocs molt monos. Si podeu, pugeu a algun dels altells que tenen, segur que acabeu fent amics per falta d’espai.
UOBEI SUSHI
Màxim exponent del sushi “en cinta” i de qualitat prou bona per ser una cadena de menjar ràpid. L’experiència de demanar i que arribi en un platet supersònic és molt autèntica.
MERCAT DE TSUKIJI (Tsukiji)
És cert que la subasta s’ha mogut a Toyosu, però a Tsukiji i segueixen quedant moltes paradetes i, sobretot, alguns restaurants on menjar un molt bon sushi a un preu prou arreglat.
NIKKO
HIPPARI DAKO
Típic lloc on pots deixar missatges o dibuixos en post its a la paret i on es menja molt bé i molt barat. El Tonkatsu era espectacular i t’acompanyen els plats amb un yakisoba i un arròs que et donen energia extra per aguantar les caminates.
UTSONOMIYA
GYOZA KAN
Només per tenir una mascota que és un senyor Gyoza ens va enamorar. Les pots tastar cuinades de 5 formes diferents (bullides, fregides, al vapor, al forn i amb caldo – a part de sushi de gyoza-) i de gustos inimaginables, tota una experiència. És espectacular la bogeria amb les gyozes que hi ha a Utsonomiya.
KANAZAWA
O SUSHI
L’experiència més local del viatge. Guarden les aletes dels peixos enganxades a les rajoles de la paret. Hi vam arribar de casualitat i, sense entendre’ns perquè no parlen anglès, la Mar va acabar fent sushi darrere la barra i a mi un altre client que seia al meu costat em va anar convidant a birra durant les dues hores que hi vam estar. Entre cuiners i parroquians ens van fer una classe magistral amb els bastonets i ens van interrogar sobre el nostre viatge.
El sushi de vieira és per repetir (ho vam fer). Vam acabar convidant a cuiners i parroquianos del restaurant a visitar-nos a Barcelona!
TAKAYAMA
MARUAKI
La carn de Hida seria la carn més deliciosa que hem tastat mai si no haguéssim menjat carn Kobe. Important fer yakiniku (graella), perquè si agafeu l’opció shabu-shabu la carn és bullida i, pel meu gust, perd bastant la gràcia. Una carn així de deliciosa es gaudeix molt més al foc (i poc cuita, encara millor!). No és barat, pero val la pena. També tenen botiga on comprar per fer-ho a casa.
NAGOYA
TEMPLE ATSUTA
Quan vam llegir que l’especialitat més ben valorada de la ciutat era un ramen fet per uns monjos, ens va costar de creure, però són realment bons. I us ho diem nosaltres que vam anar-hi a l’agost i les coses calentes no venen tan de gust.
SUMMER FESTIVAL
Si teniu la sort d’anar al Castell de Nagoya entre el 9 i el 18 d’agost, just al costat del Castell, dins el mateix recinte, munten paradetes amb les especialitats locals i bailoteos. No us ho podeu perdre.
KYOTO
NISHIKI MARKET
És dels mercats més estrets de Japó, però la diversitat de menjars és espectacular i molt representativa de tot Japó. No és dels més barats, però als mercats s’hi ha de menjar.
IZAKAYA: 156 Shiboomiyacho, Nakagyo Ward, Kyoto, 604-8356, Japó
Al costat de l’estació d’Omiya trobem la izakaya on millor vam menjar de tot Japó i on vam tastar els millors okonomiyakis (en vam tastar bastants). Així de clar. No us fieu per l’aspecte exterior, on veureu un cartell amb una espècie de capgròs de festa major.
KAITEN SUSHI
Prop del Temple d’Or hi trobareu aquest sushi giratori de preu força assequible. Molta varietat i la comoditat d’estar assegut en una taula (no en una barra com molts dels establiments) mentre et passa el sushi per davant. També es pot fer comanda per una maquineta si no veus passar algun sushi que et vindria de gust i està a la carta.
MEMBAKA KYOTO FIRE RAMEN RESTAURANT
Lluny de ser només una turistada (que ho és), el lloc és realment bo. Es tracta d’un Ramen de foc! L’experiència és molt simpàtica: et demanen el mòbil i el pengen amb unes gomes amb la càmera gravant, et fan llegir unes instruccions bàsiques en el teu idioma (molt important seguir-les!): posa’t el pitet, les mans a l’esquena, no t’apropis al plat, no t’aixequis ni cridis ni surtis corrent. Preparen el ramen, te’l posen davant i el couen amb foc altíssim davant el teu nas!
Pots triar uns menús on hi inclouen gyozes i arròs i per un preu realment barat menges bé, el ramen està molt bo, una mica oliós perquè faci bon show, però bo. Està just per sobre del Castell Nijo.
HIROSHIMA
OKONOMIMURA
He de puntualitzar que jo sóc molt més partidari dels okonomiyakis “Osaka style” que no l’aberració que fan a Hiroshima, amb els noodles. Dit això, és molt curiós trobar aquest espai on teniu 3 pisos amb restaurants d’aquesta especialitat japonesa tan deliciosa per triar quina us ve més de gust. A cada local (n’hi ha molts a cada pis i hi ha 3 pisos en total) el fan diferent, però cal dir que un cop entres com que no tenen nom, tampoc saps quin és quin, així que vas a l’aventura!
KOBE
MOURIYA
Menjar carn Kobe a Kobe era una de les coses marcades al planning. A molts mercats us n’oferiran però no teniu la certesa que allò realment sigui Kobe. Nosaltres vam anar sobre segur i vam anar a un dels llocs amb més fama de Japó. És caríssim, però és una experiència gastronòmica espectacular, ja només pel tracte que reps (un cuiner et va fent la carn al moment de manera que cada tros està acabat de fer al punt just, deliciós!). I acabes més ple del que pensàvem, ja que et porten cosetes (crema de carbassa boníssima, amanida, panets) a banda de carn.
OSAKA
AJINOYA
El Dotombori és de les zones més espectaculars de Japó i està farcida de llocs on menjar. Un d’aquests llocs és l’Ajinoya, on podreu menjar okonomiyakis deliciosos i alguns super originals, com el de formatge o el de blat de moro. Hi ha un pack en què te’ls fan més petits perquè en puguis tastar de molts gustos diferents omplint-te com si en mengessis un!
MERCAT KUROMON ICHIBA
Un dels mercats més espectaculars de Japó i on millor vam menjar. El peix és fresc no, el següent; els nigiris són 70% peix i 30% arròs i si hi vas al vespre, quan estan a punt de tancar, pots menjar una safata sencera de nigiris variats a meitat de preu (en vam menjar una safata per l’equivalent a 5 dòlars). Espectacular.
TAKOYAKI UMAIYA
Si porten més de cent anys utilitzant la mateixa recepta, és lògic que aquesta recepta sigui molt bona. Els vam descobrir a un documental de Netflix i ens els vam marcar al mapa. És cert que el toc de gingebre no és ben rebut per tothom, però a nosaltres ens van semblar deliciosos.
MENCIONS ESPECIALS
EL MELONPAN
Deliciosíssim! És molt més bo si és acabat de fer, artesanal, calentet i cruixent… i encara millora molt més si dins hi posen gelat!! Però tot i això, els del SevenEleven mig estovats en una bossa de plàstic eren un esmorzar deliciós.
ELS MOMIJI MANJU
Són uns pastissets que tenen forma de fulla d’auró, típics de l’illa d’Itsukushima. A mi (la Mar) que m’encanten els dolços i les postres vaig agrair moltíssim que tinguessin gustos diferents a la pasta de mongeta, ja que normalment els dolços els fan amb aquesta pasta que per ells (i molta més gent) és deliciosa i objectivament molt més sana, però personalment la trobo una aberració immenjable.
ELS PLATETS
Als llocs tradicionals (“posadas” antigues, temples budistes, a l’onsen que ens vam allotjar, etc) és molt típic que l’àpat siguin un munt de platets diferents, tots col·locats ben bonics quan arribes a taula.
Solen tenir tempura de verdures, sashimi, alguna sopa miso… però varien bastant segons el lloc. Al temple budista era tot vegetarià, a la “posada” de Tsumago hi havia grills, unes fulles que semblaven males herbes i un peix com de riu rebullit i a l’Onsen tenies una olla bullint amb fideus udon i com unes mandonguilles deliciosíssim a part dels 15000 platets maquíssims (hi havia una pota de cranc amb un decorat amb colorant rosa i blau molt curiós).
DE SHINJUKU AL SERENGETI 