SCHONBRUNN
Construit el segle XVII, va ser la residència d’estiu de la família reial i crida l’atenció l’enorme diferència d’estils entre les sales comuns, decorades ricament i amb colors or i vermell com a predominants i l’austeritat de les estances reials, sobretot les de l’emperador Francesc Josep, que duia una vida espartana. A banda dels seus interiors, és imprescindible dedicar una estona de la visita als seus jardins, on hi ha el Tiergarten, el zoo més antic del món i des d’on es pot pujar a la Glorieta, des d’on s’obtenen unes vistes del palau que no ténen preu.
HOFBURG
Hofburg està descrit com un palau però és un enorme recinte on hi ha l’antiga fortalesa imperial, els apartaments reials, diversos museus, una capella i la Biblioteca Nacional, de la que parlarem en un capítol apart ja que és una meravella. Recórrer l’exterior i els interiors de Hofburg és recórrer la història de la ciutat i dels Habsburg, tan importants a l’hora d’entendre Viena.
BIBLIOTECA NACIONAL
L’emperador Carles VI la va fer construir perquè fos la Biblioteca de la cort però aquesta joia del barroc s’ha convertit més que en una biblioteca, en un veritable museu. La Sala principal o Prunksaal és una estança d’uns 70 metres on t’envolten més de 200.000 llibres impresos entre 1.500 i 1.850 i una gran col·lecció de frescos i estàtues de marbre que la fan una de les biblioteques més boniques del món, sense cap mena de dubte.
ELS PASTISSOS
Anar a Viena i no gaudir dels sachers, apfelstrudels i demés joies de la pastisseria és com anar a Roma i no anar a veure el Coliseu. Literal, si entreu a un cafè vienès us hi podeu quedar un matí sencer tastant especialitats. I dic pastissos, però entre xocolates i cafès també hi ha una varietat que jo no sé si havia vist mai arreu. Molt molt llaminer.
CATEDRAL DE SANT ESTEVE
Famosa per ser on es va oficiar el funeral de Mozart, es tracta d’una de les catedrals més singulars i impressionants d’Europa. La seva torre de 137 metres es veu des de gairebé qualsevol punt de la ciutat i la teulada amb les seves 250.000 rajoles de colors la fan única i realment bonica. L’interior també és molt interessant, ple de joies com la campana Pummerin, feta amb els canons que es van deixar els turcs quan van desistir del seu setge el 1683. Durant el gran incendi de 1945 es va partir però la van tornar a fondre i a crear dels seus mateixos trossos ja que és un símbol de la ciutat i de la seva resistència als atacs.
NASCHMARKT
De fet a la zona hi ha hagut un mercat des del segle XVI, però en aquell moment només s’hi podien vendre ampolles de llet. Amb el temps es va convertir en un dels mercats més importants de la ciutat, on es comercialitzaven tots els productes que arribaven per via terrestre a la ciutat de Viena. Avui en dia és un lloc encantador on trobar pràcticament de tot (des de pans de tots tipus a flors passant per productes d’arreu del món) i on es pot esmorzar, dinar, berenar i sopar en el seu increïble assortit d’establiments. Un lloc preciós on passejar, molt recomanable anar-hi d’hora al matí per no trobar massa gent.
L’ÒPERA
Un dels símbols de la ciutat i probablement un dels motius pels quals molta gent s’acosta a la ciutat, ja que es tracta d’un dels escenaris mítics i la oferta és molt gran. De fet mai es repeteixen els espectacles en nits consecutives, així que si viatgeu a Viena una setmana, probablement podríeu veure 3 i fins i tot 4 òperes diferents. Inaugurat el 1869, l’edifici d’estil renaixentista ha patit la incomprensió dels seus vilatans, que el van criticar tant al seu inici que van fer que el primer arquitecte es suicidés i que qui el va substituir acabés patint un infart. Tot i això, quan el 1945 una bomba el va destrossar, els vienesos ho van prendre com una ofensa a la ciutat i, diuen, van aprendre a apreciar-lo. El que és evident és que és l’Òpera més famosa del món i que fer la visita guiada d’uns 45 minuts és obligat si aneu a la ciutat de Viena, ja que a banda de la seva importància, és un edifici preciós.
PRATER
El Prater va ser durant segles una zona de caça a les afores de la ciutar fins que el 1776 es va obrir al públic. L’any 1895 es va inaugurar el que seria el parc d’atraccions més antic del món, del que se’n conserven algunes en perfecte estat. Dos anys més tard, durant la celebració dels 50 anys de la coronació de Francesc Josep I es va inaugurar la Nòria, que ara mateix esdevé un dels símbols de la ciutat. Els seus 60 metres d’alçada la converteixen en un mirador excel·lent des d’on gaudir d’unes vistes panoràmiques del parc (amb la seva avinguda plena de castanyers, el Hauptallee) i de la ciutat de Viena. De fet, també és possible reservar un dels vagons per sopar i ha de ser una experiència brutal.
PLAÇA MARIA TERESA
Ringstrasse és l’avinguda circular que envolta el centre de Viena i on podem trobar gran part dels seus punts d’interès. Al barri dels museus s’obre una plaça sense aparent interès estètic en si però que enfronta dos edificis pràcticament bessons i ambdós impressionants: el Museu d’Història Natural i el Museu d’Història de l’Art. És evidentment la Plaça Maria Teresa i només per les dues façanes una davant l’altra (amb Hofburg a l’horitzó) mereix estar en aquest Top 10.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 