POMPEIA I HERCULÀ
Tothom ha sentit parlar de l’erupció del Vesubi l’any 79 que va agafar per sorpresa els habitants de Pompeia fins al punt de deixar estàtues i ombres de lava i fum que ens expliquen en quina posició exacta estaven els habitants quan tot va succeir. La veritat és que visitar Pompeia és una experiència espectacular per l’estat de conservació de la ciutat i per alguns dels mosaics més preciosos que es poden veure de l’època romana sense haver d’anar a un museu.
El recinte d’Herculà és molt més petit però és preciós. A més està exposat d’una forma molt particular, ja que pots veure les restes des de fora i, com si entressis a un castell medieval, creuar i perdre’t entre els carrerons. Una visita imprescindible a pocs minuts de Nàpols.
LA PIZZA FRITTA I EL RAGÚ
Anar a Itàlia és menjar 6 cops al dia per gaudir d’una de les gastronomies més riques, sanes i gustoses del món. Si aneu a Nàpols, hi ha dos plats que no podeu deixar de tastar: la pizza frita i el ragú. I dic el ragú a seques perquè no cal que sigui una pasta, hi trobareu restaurants on us serveixen la salsa i pa perquè el suqueu. I està boníssim!!! Un dels llocs més tops és el Tandem, nosaltres hi vam menjar i ens va costar molt deixar de demanar coses. La pizza frita és una pizza que es tanca per la meitat com una empanadilla gegant i es posa a fregir i és deliciosa. Hi trobareu establiments on fa més de cent anys que la fan a la zona de la plaça del Plebiscit. Són els típics locals petits on sempre hi ha cua i que, quan entres, trobes la foto de la iaia i només 3 o 4 versions per triar.
BARRI ESPANYOL
El “Quarteri Spagnoli” és un barri cèntric de Nàpols, segons alguns blogs alarmistes un dels més perillosos però indubtablement autèntic i genuí. De fet no entenc la fama que té Nàpols, estigmatitzada per la delinqüència i la brutícia. A mi em va semblar si, potser una mica menys neta de cara que Florència, Torí, Venècia o altres ciutats d’Itàlia, però no per això menys encantadora.
Tornant al barri, deu el seu nom a que va ser on s’allotjaven les tropes espanyoles durant la dominació borbònica però ara hi trobem, sobretot, un barri ple de joves (la majoria estudiants) i amb una vida nocturna molt activa, farcit de restaurants particulars i on, segons el daily Telegraph, l’estació de metro més bonica del món, Toledo..
LA CATEDRAL
Sembla un acudit, però la catedral de Nàpols està construida sobre un antic temple dedicat a Apol·lo, se’n diu “Catedral Metropolitana de Santa Maria de l’Assumpció” i està dedicada a San Gennaro. Algú ho entén? Nàpols és així. En aquesta mateixa direcció, és una catedral amb elements de diversos tipus, predominantment gòtics i barrocs. Amb San Gennaro hi ha una d’aquelles anècdotes que ens parlen de la relació entre la fe i el sud d’Itàlia: el primer dissabte de maig, el 19 de setembre i el 16 de desembre liqüen la “sang seca” de San Gennaro perquè si no ho fan, succeiràn catàstrofes com la plaga de 1.527 o el terratrèmol de 1.990. Llegiu la història sencera, no té desperdici.
BASÍLICA I CONVENT DE SANTA CLARA
Sobre uns banys romans del segle I d.C. s’erigeix l’església gòtica més gran de la ciutat (i on es realitza el ritual de la liquació de la sang de San Gennaro). La joia de Santa Clara la trobem al claustre,amb els seus frescos i voltes (nosaltres vam fer vàries voltes en diferents direccions i no paràvem de fer “ooohs” i “aaaaahs”) i, sobretot, les columnes i bancs enrajolats on passareu ben bé 10 minuts fent fotografies des de tots els angles possibles (i algun impossible també). Molt bonic.
CASTEL NUOVO
No tenia massa clar quin castell posar, si el de l’Ovo o el Nuovo (si, es fa una mica liat saber de quin parles, si ho dius molt ràpid), però m’he decantat per aquesta fortalesa medieval per una banda perquè des de fora el vaig trobar molt castell i molt elegant i perquè, tot i estar restaurat, un cops dins et sents totalment dins d’un castell d’aquella època, amb les seves escales, les estances als laterals del pati… També s’hi fan exposicions força interessants.
PLAÇA PLEBISCIT
Probablement la plaça més important de la ciutat i una de les més gran d’Itàlia, separa el Palau Reial i la Basílica de San Francesc. Nosaltres hi vam anar per Carnestoltes i la plaça estava plena de pares, mares i nens disfressats (hi havia veritables meravelles), però normalment dóna una gran sensació d’amplitud. Es fa estrany veure un espai tan gran en un país mediterrani sense que algú hi hagi plantificat unes taules i cadires. Ja que sou a la plaça, podeu fer una ullada a la Basílica, que recorda a nivell estructural el Panteó de Roma.
VIA SAN GREGORIO ARMENO
Un carrer ple de pessebres, figuretes de pessebres, complements per pessebres… No cal dir res més. Potser sóc jo que vinc d’una família on el pessebre és tot un esdeveniment (mun pare ha arriba a fer pessebres de 40 metres quadrats, amb muntanyes,desnivells, 6 mides diferents de figuretes…).però em va semblar un carrer preciós, amb un encant que no us puc explicar (aneu-hi!) i per on passavem cada cop que en teníem oportunitat.
CAPELLA SANSEVERO
La Capella té com a gran interès l’espectacular Crist Velat, considerada una de les peces escultòriques més boniques del món. Realment és espectacular, igual que algunes de les obres que l’acompanyen en aquest petit espai-museu on està prohibit fer fotografies, així que haureu de guardar a la vostra memòria tot el que hi veieu (i per això la foto està tan fotudament borrosa, però prefereia ficar-ne una del Crist Velat encara que fos xunga). El que no cal que guardeu massa és el preu, ja que és car pel que és (però el Crist és taaan bonic) ni el cos de la cripta, que fa una mica de por.
MUSEU ARQUEOLÒGIC
A Itàlia els museus arqueològics sempre valen la pena. Un país amb tanta història i que va ser el centre del món sempre té peces espectaculars. A més, a Nàpols, amb Pompeia i Herculà tan a prop, motiu de més per fer-hi una ullada. No és un museu enorme, així que la visita no es fa gens llarga i hi tenim dos alicients extra: per un cantó la seva col·lecció egípcia, molt destacable i el seu famós gabinet privat, on hi trobem una col·lecció d’objectes eròtics super original.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 