UNA MICA D’HISTÒRIA SOBRE EL PROJECTE
Com alguns ja sabeu, el novembre de 2021 ens vam embrancar en un projecte per arreglar una casa de 321 metres a Colera, un poblet de la Costa Brava més septentrional (només queda Portbou i ja som a França).
Colera és on fa més de 25 anys que passem els estius així que tot va començar amb un “a casa la mare no hi cabem, potser hauríem de plantejar-nos buscar un altre espai”. No ho dèiem amb la boca massa gran, sempre pensàvem que ja ens ho arreglaríem fent un tetris quan coincidíem tots però més per curiositat que per si de cas, vam anar a veure cases. En concret 2, ja veieu que molt seriosa no anava la cosa.
El “problema” va ser que quan vam veure la casa del Teide, l’antic bar del poble, e ns vam enamorar. La casa estava força desgastada (per no dir ruïnosa) i les fotografies dels anuncis no li fèien justícia però l’estructura estava perfecta i ens oferia un munt de possibilitats. Total que vam començar a fer números, a parlar amb gent i en un parell de mesos la decisió estava presa: Compràvem la casa!
INFORMACIÓ BÀSICA
Colera té bàsicament un carrer de pujada i un de baixada així que ubicar-se no resulta excessivament complicat. La casa es troba a 1 minut de la plaça, a 2 minuts de les botiges de queviures i a 5/6 de la platja caminant. Disposa de dues terrasses comunitàries, la petita amb una taula i cadires, safareig i una petita dutxa exterior i on hi ha la rentadora, la gran on es pot estendre la roba.
La casa consta de 3 plantes. A la primera, on hi havia antigament el Bar Teide, hi ha l’espai del mencionat bar i la vivenda dels qui el regentaven. Actualment és el taller on es manufacturen i pinten alguns dels elements que estem fent servir per areglar la resta dels espais. En el futur la idea és fer un apartament per grups grans i adaptat per persones amb mobilitat reduïda o fer-ne dos que es puguin obrir per ser un, encara ho hem d’acabar de pensar.
A la segona hi ha dos apartaments separats, un dels quals encara està en obres ja que s’utilitzava com a pensió i o disposa de cuina pròpia. Durant aquest any la idea és planificar l’estructura del pis per fer-lo el més acollidor i pràctic possible. L’altre ja és totalment funcional per a 2 persones. Té una habitació de matrimoni força gran, un menjador, cuina, lavabo i un balconet que dóna a la porta de la casa.
Pujant el darrer tram d’escales trobem l’apartament gran, de 5-7 places. Té un menjador amb un sofà-llit, una habitació de matrimoni i l’habitació dels nens que diem nosaltres on hi ha una llitera amb llit de matrimoni a baix i individual a dalt. És la dels nens perquè hi ha joguines i jocs de taula, però hi pot dormir qui vulgui.
Obrint la porta d’aquest apartament hi ha la terrassa petita i pujant unes escales, la gran.
COSES PER FER A COLERA
Colera, com deia, és un poble petit. Amb prou feines 400 habitants i molts a la Cala Rovellada, la urbanització que hi ha sortint del poble en direcció nord. Tot i això, hi ha moltes opcions d’oci més enllà de la platja al mateix poble o a poca distància.
Aquestes són algunes de les més recomanables:
El camí de ronda i els canons: Són les excursions més habituals. Des del poble surt en totes dues direccions el camí de ronda. Cap al nord voregem el litoral passant per Roca Blanca, arribant a la Cala Rovellada i arribant al Rec de Gallego, des d’on es pot veure la Veta Blanca i, a l’altra banda, Cap de Creus, Port de la Selva i Llançà. Si decidim tirar cap al sud tenim l’excursió als canons que dominen l’espai entre la badia de Colera i la de Garbet i el Borró. Hi ha un major desnivell que en el cas anterior però les vistes bé s’ho valen. Des d’allà es pot baixar a la illa a sucar els peus o seguir cap a Garbet. Si volem seguir fins a Llançà, ens haurem de mullar una mica els peus.
Molinàs i la Font del Mono: Si en comptes d’anar arran de l’aigua ens fiquem cap a l’interior, tenim dues excursions típiques de la zona com és arribar-nos a la font o fins al poble abandonat de Molinàs, que els darrers anys s’està arreglant força i on fins i tot estan celebrant fires i altres esdeveniments. El camí és molt senzill i es pot anar en cotxe un tros seguint la riera fins que vulgueu començar a passejar.
Sant Miquel de Colera: Una de les coses més impressionants que té la Costa Brava és la unió entre mar i muntanya. Des de Colera ens podem acostar al coll, on surt el camí cap a l’ermita. És un camí on es pot recollir farigola o espàrrecs segons la temporada i que va pujant muntanya amunt regalant-nos unes vistes espectaculars fins arribar a l’ermita de Sant Miquel de Colera, d’estil romànic.
Quan la gent ve als apartaments nosaltres els proporcionem un dossier amb moltíssimes més opcions (cales, restaurants, altres excursions, les cates de vi al Celler Hugas de Batlle, etc.) però us deixem per acabar unes recomanacions gastronòmiques del que no us podeu perdre a Colera:
Restaurant El Jovent: Sota l’aparença d’un bar de poble sense massa pretensions s’amaga una joia de l’Empordà. Producte molt ben seleccionat, receptes de la zona i uns arrossos que fan caure de cul. Sense cap mena de dubte un imprescindible si passeu per Colera. Si tasteu l’arròs de cran blau i cabra de mar o el de bolets amb bacallà us hi voldreu quedar a viure.
Els Pizzeros: No us puc donar un nom més professional perquè ni ells mateixos se’l posen. Van començar posant la seva mítica furgoneta davant de casa i un cop la furgoneta va dir prou, es van instal·lar a una espècie de magatzem que tenen on van posar-hi el forn i totes les eines. Us pot semblar rudimentari i és així: són dos jubilats fent pizzes durant l’estiu però les pizzes són exquisides i ideals per agafar-les i endur-te-les a la platja a fer un sopar idíl·lic en família/parella/amb amics o com sigui. Per mi, sincerament, de les millors pizzes de la Costa Brava.
La Boigdega: Amb una ubicació privilegiada a primera línia de passeig trobem els que jo anomeno “els francesos més simpàtics del món”. I a banda de les vistes i la simpatia, a La Boigdega hi trobareu plats molt mediterranis amb un toc francès i una carta que és prou curta per no complicar la logística però prou llarga (i deliciosa) com per repetir. I el preu, per ser on ets i menjar el que menges, és més que correcte.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 