Top 10 Dublin

TRINITY COLLEGE

És la Universitat més antiga d’Irlanda i on van estudiar personalitats com Oscar Wilde, Bram Stoker o Samuel Beckett. Sempre he pensat que pels “pobres” que hi estudien, ha de ser força incòmode tenir turistes per allà tot el dia, però la seva ubicació al bell mig de la ciutat fa que quedi realment a ma. Simplement passejar-hi és una delícia, però és que a banda de la història i l’arquitectura, del Trinity ens interessen dues de les joies de la ciutat: el llibre de Kells i la Biblioteca. En el moment d’escriure aquest top, el libre de Kells està en restauració , però hi ha una exposició molt interessant sobre els llibres de l’època i les seves il·lustracions que val molt la pena. De totes maneres, només per entrar a la biblioteca val la pena pagar l’entrada. No no més és la biblioteca amb una col·lecció de manuscrits i textos impresos de tota Irlanda sinó que és preciosa, immensa i s’hi conserva un dels símbols del país: l’arpa de Brian Boru. Per estudis del carboni-14 sabem que no pot ser la del líder irlandés que va lluitar contra els víkings al segle XI ja que data del segle XIV, però no s’us acudeixi dir-li això a un irlandès o no li caureu gaire bé. Sigui com sigui, és un símbol nacional; de fet la única bandera del món on hi surt un instrument nacional és la irlandesa. 

TEMPLE BAR

Al contrari del que molta gent creu, el nom no li ve per ser el Temple dels bars ni res així. De fet, el seu nom vol dir literalment “el camí de Temple” ja que era el recorregut que Feia Sir William Temple, propietari dels terrenys, per anar cap al Liffey. Ara bé, si voleu trobar pubs i restaurants a Dublin, aneu-hi perquè n’està farcit. Paradoxalment, no us recomano el pub que porta el nom del barri, ja que és extremadament turístic amb tot el que comporta: qualitat regular i preu altíssim. N’hi ha d’altres com el Bad Bobs o l’Old Storehouse on nohi ha tanta gent, s’hi menja de nassos i hi fan concerts o shows molt interessants. De fet, el pub més antic de Dublin no és al Temple Bar sinó més a l’oest seguint el Liffey. És el Brazen Head i a banda de la seva peculiar història, és impressionant i s’hi menja el millor estofat irlandès de Dublin. Com a última recomanació respecte al Temple Bar, si decidiu dormir-hi, assegureu-vos que l’habitació està convenientment aïllada, ja que sinó a les nits potser no descanseu massa. Sinó podeu allotjar-vos a prop però no ben bé dins. Només el fet de creuar el Liffey, l’ambient és molt més tranquil, per exemple.

HA’PPENY BRIDGE

Una de les imatges que de ben segur haureu vist de Dublin és un pont sobre el riu Liffey i, molt probablement, sigui el Ha’ppeny Bridge, (o “pont del mig penic”). Hi ha dues històries que parlen de l’origen del seu nom, haureu de triar quina us fa més gràcia.La primera diu que els arcs que el recobreixen recorden la forma de la moneda de mig penic i la segona és que per cada persona que posava els peus en aquell pont per creuar, li cobraven mig penic. Com els irlandesos són molt imaginatius, hi ha una altra història segons la qual més d’un intentava creuar carregat amb els seus fills i família perquè només un parell de peus paguessin el mig penic. Vés a saber… El pont també és l’entrada a la zona de Temple Bar, així que més enllà de la seva bellesa estètica, la zona és de visita obligada. 

GUINESS STOREHOUSE

Una de les visites obligades si aneu a Dublin és la fàbrica de la Guiness, sense cap mena de dubte. Està una mica allunyada del centre però podeu agafar un bus davant del Trinity College o de Christ Church que us hi acostarà en 10-15 minuts. Un cop allà, trobareu un edifici espectacular que té forma de pinta de cervesa i que, a mida que pugeu, us anirà explicant de forma molt interactiva i interessant tot el procés de fabricació d’aquesta cervesa tan reconeguda i especial. Comencem a la planta baixa on se’ns mostren els ingredients i als pisos successius veurem tot el procés, entendrem la complicació que té servir una pinta de la forma adequada, veurem una galeria de les millors publicitats en la història de la marca i, per últim, al pis superior, podrem bescanviar el cupó per tastar una Guiness fresqueta al Gravity Bar mentre gaudim de les vistes de la ciutat de Dublin, ja que es tracta d’un bar panoràmic. També podeu tastar unes exclusives patates fregides amb gust de Guiness que no estan gens malament.

PRESÓ KILMAINHAN

Transformada en museu, parlar de Kilmainhan Goal és fer un repàs per la història del país i de la seva lluita per aconseguir la llibertat, ja que per aquesta presó van passar alguns dels seus líders més destacats. 

Les visites guiades (l’única manera de visitar-la) es fan només en anglès, així que cal estar atent si us toca un/a guia amb un accent tancat, força habitual a Dublin. Durant la visita podreu veure la capella, les diferents cel·les i el preciós pati interior amb les escales de cargol. També al final de la visita podeu veure el pati on es realitzaven les execucions i us expliquen el cas concret de James Conolly, que per culpa de les ferides va haver de ser executat lligat a una cadira. Hi ha històries que posen la pell de gallina, però és interessant saber tot el que va passar per entendre el tarannà dels irlandesos i la seva peculiar relació amb els anglesos. 

O’CONELL STREET

Probablement el carrer més important de Dublin i on hi podem trobar un munt de punts d’interès que ens parlen de la història de la ciutat. Hi trobareu el que es considera l’estàtua més alta del món, The Spire (o el monument a la llum), que a mi personalment m’agrada però que a gran part dels dublinesos els sembla una porqueria i una despesa lamentable pel que va costar i pel seu manteniment. És una agulla d’acer que s’eleva fins als 119 metres d’alçada de forma cònica, ja que a la base té més de 3 metres de diàmetre però al seu punt més alt només en té 15 centímetres. La llum que té al seu extrem superior esdevé una espècie de far amb el que et pots guiar quan visites la ciutat. També hi trobareu la famosa Oficina de Correus on es va iniciar la revolta de la Pasqua de 1916 i on es va llegir la Proclamació de la República o estàtues d’algunes personalitats rellevants de la història del país, encapçalades per Daniel O’Conell, qui dóna nom al carrer.

GRAFTON STREET – ST STEPHEN’S GREEN

Grafton Street és el carrer peatonal de botiguetes per excel·lència de Dublin, Quasi sempre ple de gent passejant, un dels seus atractius principals són els músics que amenitzen el passeig. No estem parlant de quatre arreplegats precisament, sinó de bandes la mar de professionals o intèrprets amb discos que, com van començar a tocar a Grafton, hi segueixen anant a tocar. De fet, els que heu vist la pel·lícula “Once” (els que no ja podeu córrer a veure-la) reconeixereu ràpidament Grafton com el carrer on Glen Hansard toca la guitarra. I de fet, quan veieu que arrenca a córrer, ho fa cap a St Stephen’s Green, probablement el parc més valorat pels dublinesos, que hi van a passejar fins i tot quan diluvia. S’ha de tenir en compte que a Dublin hi plou força, així que suposo que per ells no és un dia massa especial i hi van igualment. És una passejada realment agradable encara que no us agradin les compres. Jo les odio, però cada cop que he anat a Dublin, sempre he passat per Grafton a escoltar la música i he fet una volta per St Stephen’s Green, fins i tot diluviant.

CASTELL DE DUBLIN

No espereu el típic castell medieval amb torres robustes i un pont llevadís. De fet, el recinte en si és més aviat auster però el que li dóna més valor és tota la història que hi ha al voltant. El castell de Dublin ha estat també residència reial, fortalesa militar i seu del Tribunal de Justícia Irlandès, a més de tenir una peculiar relació amb la novel·la “Dràcula”: el seu autor, Bram Stoker, hi treballava com a funcionari i diuen que es va inspirar en la Capella Reial pel castell del mític personatge literari. És recomanable fer un passeig pel recinte, sentir les històries de tot el que hi va succeir en alguns dels magnífics tours per la ciutat (jo us recomanaria especialment els de Sandeman’s) i acostar-vos a la part de darrere on trobem els Dubh Linn Gardens que donen nom a la ciutat (Dublin significa “llacuna negra”) i la Biblioteca Chester Beaty, un museu preciós amb unes vistes espectaculars des de la seva terrassa. 

CATEDRALS

Dublin no té una, sinó dues catedrals. I el més curiós encara és que ambdues són anglicanes, tot i ser la religió catòlica la més extesa. Són Christ Church ( o la Santíssima Trinitat) i St Patrick’s i de fet es pot caminar d’una a l’altra i no tardes més de 10 minuts. De Christ Church jo en destacaria més l’exterior, ja que la imatge amb l’arc és espectacular, però hi ha un detall friki a l’interior que, com a mínim heu de conèixer: els seus particulars Tom i Jerry. Si, un gat i una rata que van quedar atrapats en un dels tubs de l’orgue i que es mantenen en la posició original, amb el gat atacant i la rata intentant escapar-se. Molt molt curiós. Si no voleu anar a la cripta a veure-ho, almenys està bé que conegueu la història.
A St Patrick jo de vosaltres hi entraria. I encara us diria més. Jo vaig anar a una cerimònia i repetiria. Són llargues, 1 hora i mitja, però la catedral és tan bonica, els terres tan preciosos i la música hi sona tan bé… També podeu passejar pel petit parc que hi ha just al costat i fer la típica fotografia amb la font i la catedral darrere. 

BIBLIOTECA MARSH

És la biblioteca més antiga d’Irlanda i una joia a nivell estètic,ja que correspon perfectament amb la idea que podem tenir qualsevol de nosaltres d’una biblioteca del 1700: rústica, amb gruixudes estanteries de fusta fosca amb llibres que sembla que es puguin desintegrar en qualsevol moment. 

Està situada a pocs metres de la catedral de St Patrick i, de fet, al dependre de l’església (va ser fundada per un bisbe, que li dóna nom), gran part de la col·lecció són missals, bíblies i altres obres litúrgiques. 

És petita, així que la visita no s’allarga massa, però val realment la pena. Com a apunt, a l’actual bibliotecari li agrada molt xerrar, així que no té cap problema en atendre les vostres qüestions i detallar-vos dubtes encara que la resposta ocupi uns 20 minuts.