MEDERSA BEN YOUSSEF
La medersa Ben Youssef és la madrassa més important de Marrakech (una madrassa és una escola musulmana d’estudis superiors) i, si no ens van informar malament, la més gran de Marroc. La construcció es va acabar el 1565 (o així queda escrit a la sala de l’oració) i la formen 130 cel·les amb capacitat per 900 estudiants.
La senzillesa de les cel·les xoca amb la bellesa del pati interior, un dels recintes més preciosos que veureu a la ciutat. A banda de la piscina, on probablement us voldreu llençar per la calor (no ho feu), la decoració amb els colors llampants en contraposició als arcs de cedre ornamentats fa que vingui de gust seure una estona a l’ombra dels porxos laterals per gaudir-ne.
PLAÇA DJEMAA EL FNA
El centre de la Medina i probablement la zona més important de tota la ciutat, tant de dia com de nit. Durant el dia, per culpa de la calor i la falta de cap lloc on resguardar-se, esdevé la sortida natural del mercat i hi tenen una presència important les parades de suc de taronja, deliciós, amb el punt just d’acidesa. A la nit, però, és quan per mi està més bonica. Quan es pon el sol, comencen a muntar les paradetes de menjar (molt recomanable prendre un te amb menta a una de les terrasses que envolten la plaça i veure com queda totalment ocupada en qüestió de 15-20 minuts) i l’espectacle de fum i olors és espectacular. Nosaltres hi vam sopar vàries nits, ja que per preu, qualitat i autenticitat, trobareu poques opcions millors.
BARRI DELS CURTIDORS
Una de les visites més enriquidores i originals que podeu fer és a la zona dels curtidors, on veureu el procés mitjançant el qual la pell d’un animal s’acaba convertint en material apte per fer-ne unes sabatilles, una motxilla o un cinturó.
El primer que faran és donar-vos un ramet de menta per fer de “màscara de gas” i accedireu a la zona de les piscines, on us explicaran el procés, molt curiós i original. Primer amb cal viva s’eliminen els pèls i altres irregularitats de la pell, a continuació queda submergit en excrement de colom (aquí l’olor és terrible, sort de la menta) i un cop neta, se li apliquen els tints naturals segons el color que es vol obtenir. Després, com no podia ser d’altra manera, us duran a veure productes perquè compreu alguna cosa. Aprofiteu per practicar el regateig, a Marroc us farà molt servei!
MUSEU DE MARRAKECH
Ubicat en un antic palau de finals del segle XIX, hi trobareu una mostra de ceràmiques, armes i un munt d’objectes tradicionals. Per mi, només l’observació de l’edifici per dins ja compensa pagar l’entrada, ja que és preciós, en especial la sala principal amb la gran làmpada i les fonts. Hi ha exposicions temporals també molt interessants però com us dic, independentment del que hi ha exposat, l’edifici s’ha de gaudir. Hi ha bancs a la sala principal, així que podeu seure i guardar a la memòria totes aquelles formes i colors.
JARDINS MAJORELLE
Propietat d’Yves Saint Laurent des de 1980, els Jardins Majorelle estan situats al nord oest, fora la Medina i són un oasi frondós on refugiar-se en els dies calurosos força habituals en un viatge a Marrakech.
Més enllà del seu valor a nivell natural, és una veritable bellesa, amb els colors blaus i grocs predominants per tot el recinte. I la zona dels cactus és espectacular.
JARDINS DE LA MENARA
Fora de la Medina, a les portes de l’Atles, trobem aquests jardins que com a jardins no els recomanaria massa, ja que és més un hort i unes oliveres als cantons del camí (que no et proporcionen cap mena d’ombra) però quan arribes a la zona de l’estany almohade, oblides la caminata de 25 minuts sota el sol i el passeig per les oliveres. La pau i la tranquil·litat són totals, els dies clars pots veure l’Atlas darrere i la fotografia és de postal (o, com es diu ara, “molt instagramitzable”). Ara, com a jardins, aneu als Majorelle.
TUMBES SADITES
Les tombes sadites daten del segle XVI però no van ser descobertes fins al 1917, moment en què es van obrir al públic, convertint-se en una de les atraccions principals de Marrakech. Al Mausoleu Principal hi trobem a Ahmad al-Mansur i la seva família, mentre que al jardí, entre les 100 tombes, hi ha els cossos de soldats i criats de la família. L’entorn és molt agradable i les sales molt ben ornamentades. Jo sóc molt fan d’aquest tipus d’arquitectura i puc no semblar objectiu, però és que a banda dels arcs i l’ornamentació,hi ha tombes que estan fetes amb marbre de Carrara!
KOUTOUBIA
Per mi és la imatge més icònica de Marrakech juntament amb la Menara i la Plaça Djemaa El Fna. És la mesquita més important de Marrakech i era una de les més importants del món islàmic quan es va acabar, al 1158. No s’hi pot accedir si no ets musulmà, però des de fora és preciosa i a nosaltres en particular ens va regalar una de les imatges del viatge, ja que hi vam anar durant el ramadà i a l’hora de la posta de sol, rius de fidels abandonaven la Koutoubia i es dirigien a la Plaça a menjar a les paradetes o extreien de les seves robes paquets embolicats en paper de plata i es posaven a menjar amb ganes. El Minaret recorda molt a la Giralda, preciós.
PALAU EL BADI
Construït per commemorar la victòria a la Batalla dels 3 Reis contra els portuguesos a petició d’Al-Mansur i inspirat en l’Alhambra de Granada, havia estat un palau majestuós amb més de 300 habitacions decorades amb or i turquesa. El “problema” és que ara bàsicament en queda el pati i l’estructura, gràcies a algun dels murs interiors. Havíem llegit en alguna guia que és com el Colisseu o l’Acròpolis d’Atenes i és cert que manté l’esquelet i alguns detalls, però no és ni molt menys tan impressionant com els altres dos. De totes maneres en recomanem la visita, a més hi podeu veure el minbar de la Koutoubia i és realment bonic.
PALAU BAHIA
Tot i que l’entrada no ho fa pensar massa, estem davant d’una de les obres arquitectòniques més rellevants de Marrakech. És cert que està una mica buit pels saquejos posteriors a la mort del visir, però fa patxoca. Els terres, els sostres, les portes… fins i tot té una zona ajardinada molt bonica. El nom del palau significa “el Palau Bell o Bella”, no se sap si en referència a que el Palau ho era (i ho és) o perquè allà hi habitaven les 4 dones i les 24 concubines del visir Abu Bou Ahmed (la seva història és molt curiosa, ja que era un esclau i va arribar a ser visir).
DE SHINJUKU AL SERENGETI 