FISHERMAN’S WHARF
Al Nord-Est de la ciutat hi trobem el que podríem definir com el passeig marítim, que comença a la plaça Girardelli i arriba fins al Pier on agafareu el ferry si visiteu Alcatraz. Quan arribeu a la plaça, si en comptes d’agafar el carrer Jefferson us dirigiu a la platgeta, podreu sucar els peus, sempre que la particular climatologia de la ciutat ho permeti (recordeu, “no hi ha hivern millor que un estiu a San Francisco”). Un cop hagueu fet el passeig i arribeu al mític cartell amb el cranc, hi ha 4 coses que jo us recomanaria fer: acostar-vos a l’aigua per tenir una vista immillorable d’Alcatraz, menjar marisc en un restaurant de la zona tot i que us costi un ronyó, fer una visita al Musée Méchanique i jugar a jocs d’un altre segle i, sobretot, visitar el famosíssim Pier 39 on trobareu la famosa colònia de lleons marins i un munt de botiguetes i llocs on tastar el Clam Chowder. I sí, mengeu Clam Chowder. I repetiu per comprovar quin és el millor. A mi el del Boudin em sembla, com a mínim, dels més bons.
ALCATRAZ
Probablement la presó més famosa del món i un dels llocs que haureu de reservar amb temps si no us voleu quedar sense visitar. Jo no he fet mai el tour nocturn així que no us puc dir si val o no la pena, però per mi el pla ideal és anar-hi ben d’hora i tornar per dinar de nou a San Francisco. Una altra recomanació que us faré és que agafeu l’audioguia; una barreja d’antics presos i antics funcionaris us expliquen la història i històries de la presó i és molt interessant. A més a més, així la visita es fa en un ordre i no és un caos mortal de gent. Una de les coses que més em va impressionar és quan t’expliquen que una de les pitjors tortures d’estar a Alcatraz era sentir la gent a la ciutat gaudint i fent coses i saber que estaves tancat. Pensava que era una exageració però no, sents perfectament la gent a la ciutat i la llibertat es veu tan a prop… No cal destinar-hi mil hores, però val la pena.
PAINTED LADIES
Si us acosteu a Alamo Square, trobareu una de les imatges més icòniques de la ciutat i que s’ha utilitzat a multitud de sèries i pel·lícules. És totalment cert que de cases victorianes pintades de colorins en podeu trobar arreu de la ciutat i, fins i tot, més boniques que aquestes, però asseure’s a la gespa i veure les d’Alamo Square amb tota la ciutat darrere, és un espectacle digne de veure. Una de les parts positives de la visita és que s’hi pot arribar caminant, cosa que no es pot dir de tots els punts d’interès de la ciutat, famosa pels seus carrers costeruts fins a límits que jo almenys no imaginava fins que vaig anar-hi.
TWIN PEAKS
El primer cop que vaig anar a San Francisco, vaig pujar-hi en cotxe per acomiadar-me de la ciutat camí de la Big Sur. Em vaig emocionar de veure la ciutat per últim cop. La següent vegada vaig convèncer els meus 3 acompanyants de pujar-hi caminant i encara ho recordem avui, per culpa de les interminables pujades. Sinó recordo malament, veníem caminant des d’Alamo Square, el que recordo nítidament és que vam haver d’anar aturant-nos perquè les cames ens feien figa (literal). Fins i tot una dona des d’un cotxe ens va preguntar si estavem xalats o si érem conscients del que fèiem. És el que té mirar a googlemaps i pensar “50 minuts? què va, si està super a prop”. Vaja, que si voleu fer-ho a peu aneu preparats. Les vistes en un dia clar són impressionants.
HAIGHT ASHBURY
A San Francisco és molt comú organitzar la ruta per barris. Un dia es pot dedicar a Mission District, veure els murals i menjar tacos, un altre dia passes per Castro, entres a botigues amb figuretes de penis gegants i veus el Harvey Milk… però per mi el barri amb més personalitat i on més temps hi dedicaria, és el barri hippie, Haight Ashbury. Edificis d’on surten unes cames gegants, establiments on un cartell t’avisa que si deixes el teu fill desatès el vendran com a esclau o se’l menjaran, botigues senceres de pajarites i perruques i bars super curiosos són una petita part del que trobareu si hi aneu. Ah, i limitant amb el Golden Gate Park trobareu Amoeba Music, una de les botigues de discs més mítiques d’Estats Units (tot i que també hi ha pel·lis i ninotets frikis). Fins i tot diria que és més bonica que la de L.A.
GOLDEN GATE
Anar a San Francisco i no veure el Golden Gate és, com es deia antigament, com anar a Roma i no veure el Papa. El pont més famós de la ciutat, del país i un dels més reconeguts a nivell mundial. Tal i com passa amb Lombard Street, probablement el recorrereu a peu, en cotxe i fins i tot en algun bus turístic si visiteu Sausalito. Curiositats que no tothom veurà però que jo personalment trobo molt interessants: a la banda de San Francisco, a més de les vistes, podeu veure models i miniatures on entendre una mica perquè és un pont penjant o els metres que es pot desplaçar si és necessari. També em van cridar molt l’atenció els cartells animant la gent a que no es suïcidi, ja que pel que es veu estava més estès del que seria desitjable. Com a curiositat dins la curiositat, la gent que es tira des del Golden Gate sempre ho fa mirant cap a la badia, ja que prefereixen fer-ho veient un lloc conegut que els dóna pau que no el Pacífic, una massa gegant d’aigua sense fi. Si és cert o no, jo no ho sé.
CHINATOWN
Evidentment em falten molts o quasi tots els Chinatowns del món, però per mi és el més bonic, més xinès i més autèntic. Des que creues la porta del Drac a Bush amb Grant, entres a una espècie de hutongs (a l’americana, però no tant com a L.A.) on trobes comerços i una idiosincràsia que et transporten al Beijing més tradicional, amb restaurants comprant peixos que els serveixen dins enormes cubells d’escombraries i que si cauen a terra, tens els dos xinesos perseguint el peixot carrer avall. També hi ha botigues de souvenirs, detalls fikis i falsificacions, però de veritat que hi heu d’anar. A més, hi trobareu la famosa fàbrica de les galetetes de la sort (a Ross Alley) on podeu comprar-ne i, SOBRETOT, personalitzar-les! Imagineu quin souvenir més xulo poder dur a amics o família unes galetes de la sort on a dins i heu escrit un missatge emotiu, graciós o el que us roti. Si, jo ho he fet.
MISIÓN DOLORES – MURALS
La Misión Dolores és l’edifici més antic de la ciutat, fundada l’any 1776 per missioners espanyols per evangelitzat els indis Ohlone. Entrar-hi costa uns 6€ i no hi ha manera d’escaquejar-se, ja que si et veuen pinta de turista no et deixen entrar a les cerimònies. Podeu visitar el cementiri, on hi ha personalitats enterrades, la missió i un petit museu històric. Però més enllà de la vessant històrica, un dels interessos de la zona de Mission són els murals que adornen alguns carrerons (Clarion, Balmy), veritables obres d’art. De fet, segur que molta gent que visita la zona, ni sap d’on li ve el nom de Mission District ja que el que van a veure són els murals. Jo crec que totes dues poden ser interessants, això ja depèn del que busqui cadascú.
LOMBARD STREET
De ben segur un dels carrers més famosos del món, la seva pronunciada pendent de 40 graus en zig zag a converteix en una atracció turística d’allò més original. El que jo em pregunto havent visitat San Francisco és perquè no van fer el mateix en alguns dels altres carrers de la ciutat, ja que és la única ciutat del món on si mireu un mapa i penseu que la línia recta és el camí més curt, podeu patir molt. Ho dic per experiència pròpia. Els habitants de San Francisco deuen tenir uns bessons com el meu cap… Alguns pensareu: de veritat val la pena anar fins allà per veure un carrer que fa zig zag? Doncs si. I més d’un el farà no només caminant, sinó també en cotxe. I el vídeo, als stories de l’instagram. Que ens coneixem.
ELS TRAMVIES
Ja ho sé, això no és un lloc d’interès, però és que parlar de San Francisco sense els seus mítics tramvies és com arrencar el Colosseo de Roma o dir que a Cambodja no tenen temples. Evidentment s’ha d’agafar el mític que et porta de Market fins a la plaça Girardelli i que a cada pujada et fa patir de si se n’anirà enrere ( i més si has vist la peli de La Roca i veus com acaba el pobre cable car), però el que no tanta gent fa i és per mi igual d’interessant és utilitzar els street cars que diuen ells, tramvies que van regalar altres ciutats del món, com Hiroshima, Porto, Hamburgo altres ciutats dels Estats Units i amb els que et pots desplaçar per la ciutat, sobretot utilitzant el carrer Market i la zona dels piers com a via principal.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 