LLAC LEMAN I LES ZONES DE BANY
No és casualitat que el nom del llac sigui Llac Leman o Llac de Ginebra. La història d’un i l’altre estan extremadament lligades i crida molt l’atenció que en un país on no és habitual que hom es pugui banyar o gaudir del llac de forma recrativa hi hagi les instal·lacions de les que disposen a Ginebra. Hi ha una superfície útil pel bany enorme i un munt d’opcions gratuïtes o gairebé que converteixen la ciutat en un destí ideal pels mesos de juny a setembre. De fet un dels llocs més emblemàtics de Ginebra són els Bains des Paquis on l’entrada són 2€ i a banda d’un munt de zones de bany per a tots els públics hi ha el millor lloc on anar a menjar de tota la ciutat. I pels que penseu “només val la pena anar-hi a l’estiu” us diré que a l’hivern us podeu menjar una fondue abans o després d’utilitzar… la sauna i el hammam.
MUSEU DE LA CREU ROJA I LA MITJA LLUNA ROJA
Situat a pocs metres del Palau de les Nacions Unides trobem aquest tros de museu dedicat a l’obra de Henry Dunant que es va inaugurar el 1988 però que va ser reestructurat el 2013 per oferir una exposició on es fomenta la reflexió i on es treballa amb una sèrie de materials interactius de primer nivell, com el joc anomenat “huracà” en el qual es col·labora amb altres assistents al museu per actuar posteriorment a un desastre natural. L’exposició es vehicula a través de 3 eixos: Defensar la dignitat humana, restablir el llaç familiar i reduir els riscos naturals i compta amb una gran quantitat de testimonis (molt encertat que siguin vídeos a cos sencer on se’ls veu parlar i on podem gaudir també del seu llenguatge corporal) i un munt de materials colpidors com l’arxiu de l’agència internacional de presoners de guerra 1914-23 que gela la sang. Més enllà de la importància de la institució és una exposició molt ben treballada.
BARRI DE CAROUGE
Tot i que per molts és “el barri italià de Ginebra”, Carouge és molt més que això i té una història molt curiosa. Durant el segle XVII va començar a estar sota control dels ducs de Saboya i aquests es van encarregar de fer-la créixer totalment al marge d’uns usos i costums arrelats al protestantisme i el que això suposa (com passa amb la Catedral, molt poc ornamentada en el seu interior). Carouge és cultura mediterrània, disposa d’una espècie d’eixample per organitzar els seus carrers i s’hi poden trobar un munt de tallers d’artesans, cafeteries i estudis d’artistes d’avantguarda; res a veure amb el que podríem relacionar no només amb Ginebra sinó amb Suïssa en general. Us recomano moltíssim que a banda de passejar pels llocs més mítics, hi aneu el dia de mercat ja que està preciós i la barreja d’olors i colors és simplement deliciosa. I podeu menjar el millor pollastre a l’ast del món. Mig pollastre amb patates i verdures per 12€.
CASTELL CHILLON, MONTREUX I VEVEY
A una hora de Ginebra en tren, vorejant el Llac Leman, hi ha Vevey i Montreux, dues ciutats amb uns raconets preciosos i, evidentment, ambdues enganxades al llac per poder-ne gaudir. Nosaltres vam anar primer al Castell Chillon, a les afores de Montreux i us puc assegurar que és un dels castells més bonics i millor conservats que he visitat mai. A la Mar li va agradar tant que ja anava preguntant si ens podíem tornar a casar per fer-ho al Castell Chillon. Com alguns sabeu per nosaltres el castell té un valor sentimental especial perquè apareix al joc de taula que vam crear però el recorregut que fas amb l’audioguia, les històries, els racons i la seva espectacular ubicació el converteixen en un impresindibilíssim de la ciutat de Ginebra. Com a curiositat de les dues ciutats, vam visitar el Museu Suís del Joc de Taula i vam flipar molt fort en descobrir les històries de dues de les estàtues més mítiques de cada poble: la de Freddy Mercury a Montreux i la de Charles Chaplin a Vevey.
MAISON TAVEL
A escassament un carrer de la Catedral de Sant Pere (i a 50 metres d’un dels raconets més macos de la ciutat) trobem la casa més antiga de Ginebra, a través de la qual se’ns explica no només la història de la casa sinó la de la ciutat i els seus habitants. No és una exposició excessivament llarga ni pesada i alguns dels elements que la conformen fan veritable patxoca. A mi em va impressionar especialment un audiovisual que comença amb la creació del Llac Leman i on vas veient com va evolucionant la regió, la ciutat i l’entorn. La utilització d’un mapa virtual a la vegada que es projecten imatges a la pantalla em va semblar brutal per entendre millor les coses i per representar elements com la urbaització de la ciutat o les preses que es van fabricar per controlar cabdals i crescudes. A banda de ser bonica per fora, la Maison Tavel té un interès històric indubtable.
JET D’EAU
El Jet d’Eau és, probablement, el símbol més emblemàtic de la ciutat de Ginebra. Visible pràcticament des de tot arreu, és realment espectacular i més encara a mida que t’hi acostes. Tot i això, la meva recomanació dels llocs des d’on millor es veu són els Bains des Paquis, Les torres de la Catedral i agafant un barquet-bus per creuar d’una banda a l’altra del Llac Leman. El més curiós del Jet d’Eau (traduït literalment “el raig d’aigua”) és que es va construïr amb una funció totalment pràctica, la de limitar la pressió de la conducció d’aigua que es feia servir en la maquinària industrial (en concret en la indústria rellotgera). El 1891 es va decidir convertir-lo en monument, fer-lo més espectacular i ara mateix, perquè us feu una idea, parlem d’un raig d’aigua de més de 140 metres d’alçada que pren una velocitat de gairebé 200 km/h llançant 500 litres d’aigua per segon. Una dada que em va deixar corprès i esmaperdut és que l’aigua que es manté a l’aire impulsada pel Jet d’Eau pesa, ojo la dada, 5 tonelades!
ANNECY
Quan planificàvem el viatge teníem clar que no volíem fer trajectes molt llargs en tren perquè la Greta, com a bona criatura de 20 mesos, no aguanta massa estona quieta en un lloc. En aquest sentit vam començar mirant opcions a Suïssa mateix fins que una tieta de la Mar ens va parlar d’Annecy. Vam estar mirant fotografies i blogs i, tal com ens va passar amb Luang Prabang el 2017, ens vam enamorar una mica. Anomenada “la Roma dels Alps” segons alguns o “la Venècia dels Alps” per uns altres, el que està clar per les comparacions és que es tracta d’un lloc molt i molt bonic. Ens va rebre el mercat que ocupava ben bé la meitat del casc antic on hi havia tot tipus de productes locals (formatges, llangonisses, mermelades, etc.) i que li domnaven un aspecte encara més medieval…i més encantador. Miris on miris és bonic, des del Pont dels Enamorats, a la vora del llac, al mític i fotogènic Palau de la Illa o els seus carrers principals, com el de Saint Claire. Una proposta ideal per una excursió d’un dia i on trobareu una de les millors gelateries de tot França, els de Glacier des Alpes. Per cert, si hi aneu el primer cap de setmana d’agost fan un espectacle pirotècnic que, diuen, és dels més espectaculars d’Europa.
MUSEU D’HISTÒRIA NATURAL
Situat al parc del mateix nom trobem aquest museu tan espectacular del qual faré una afirmació que us sorprendrà: El Museu d’Història Natural de Nova York és un dels meus preferits del món, amb els seus dinosaures, els diorames, una exposició brutal on trobes fins i tot un Moai… Doncs us puc dir que en el que respecta als diorames i els animals d’avui dia, el de Ginebra no li ha d’envejar res. Més enllà de la zona dels minerals que vam passar més aviat ràpid (a la Greta li semblaven tot pedrotes), la resta del museu és per caure de cul. Tens una zona amb fauna autòctona que és simplement espectacular, on pots veure els milers d’espècies de la zona (inclosos uns peixots que habiten el Llac Leman que a la Mar li van fer una mica de por) i després una megaexposició d’animals del món organitzats en uns diorames que fan caure de cul i que pots veure des de diferents angles. La Greta quan vam arribar al pis de baix, amb tots els animals de la sabana ben juntets, va perdre la xaveta. Cridava al lleó, a l’elefant, a la zebra… Només us diré que vam estar 40 minuts acomiadant-nos un per un de tots els animals perquè sinó no volia marxar.
CASC ANTIC
Parlar del casc antic de Ginebra és parlar del Parc dels Bastions, eix central de la ciutat amb el seu Mur dels Reformadors, les seves esplanades de gespa farcides d’estudiants per la seva proximitat amb la Universitat; però també del banc (de seure) més llarg del món amb el seu parc i les seves vistes sobre el parc i la ciutat. És la Plaça Burg du Four on t’enamores a l’instant gràcies a la seva font, les terrassetes (amb preus força menys prohibitius del que podria semblar) i les llambordes medievals i com no, és la preciosa Catedral de Sant Pere. És cert que l’interior és molt auster i només és realment bonica la Capella dels Macabeus però les vistes, les restes arqueològiques i les seves precioses torres la converteixen en una de les més imponents del centre d’Europa. I de la Maison Tavel ja n’he parlat al seu apartat però també és part d’aquest preciós casc antic.
LES GROTTES
Com passa una mica a Viena amb les Hundertwasserhaus, el barri de Les Grottes va agafar com a inspiració a Antoni Gaudí i el modernisme a l’hora de construir algunes de les cases del veïnat. En el cas de Ginebra, però, no es tracta només de 2 o 3 cases sinó que conformen una regió important del barri i no només es tracta d’un intent d’imitar, retre homenatge o lloar les virtuts del geni de Reus sinó que van lligar una revolució arquitectònica amb un intent de sortir-se de la rigidesa i l’organització de la societat suïssa. Les Grottes es situa per sobre de l’estació central i des que et rep el bus vermell i les parets decorades, ja tens clar que estàs entrant a un lloc que no té res a veure amb la resta de la ciutat. No és estrany doncs trobar establiments, escoles bressol i edificis amb una inspiració gairebé mediterrània o fins i tot amb un tarannà una mica hippy. És evident que comparar La Pedrera amb un edifici de Les Grottes no té cap mena de sentit però en aquest cas, al contrari que a Viena, si que vaig veure més formes o elements en els edificis que m’hi van recordar.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 