Top 10 Sevilla

ALCÁZAR

Els Reales Alcázares de Sevilla, que és el seu nom complet, són un conjunt de palaus construits sobre edificacions romanes i visigòtiques a partir del 913 i a través de la seva història i els diferents estils dels que es nodreix es pot pràcticament seguir la història de la ciutat de Sevilla. L’accés es realitza per la Puerta del León on hi havia una imatge d’aquest animal, ara substituïda per una representació en azulejos de Triana i cada pati i palau pel que creues és més impressionant que l’anterior. La visita us durà unes 2-3 hores però no us avorrireu en cap moment. El Patio de las Doncellas i La Sala de los Embajadores són per mi, la millor representació de l’art musulmà a la ciutat, una veritable joia. Els jardins, a banda de ser gegants, ténen racons encantadors com la Galería de los Grutescos i La Fuente de Mercurio, per on podries passar-t’hi dies passejant.

PALACIO DE LA CONDESA DE LEBRIJA

La història del Palacio de la Condesa de Lebrija és gairebé tan interessant com la vida de la Conesa en si, doña Regla Manjón Mergelina, una Indiana Jones sevillana del segle XIX. És un palau del segle XVI que va passar de família en família fins que la va adquirir ella al 1901 per iniciar la seva col·lecció, que va començar a ser important pels mosaics que rescatava però que ara té moltíssimes coses més, com un Sorolla i Un Van Dyck entre d’altres. De fet li diuen “la casa millor pavimentada d’Europa” pels mosaics que us mencionava abans i és que la història de com la comtessa es passejava pels camps a prop d’Itálica per salvar mosaics és de pel·lícula i més quan t’expliquen també que convidava a grans personalitats a la casa per colpir-los amb la bellesa dels objectes i els incitava a promulgar alguna llei que protegís el patrimoni. Quin tros de dona…

CATEDRAL I LA GIRALDA

Un element comú a Sevilla és la barreja d’estils i com aquesta barreja ha fet que els edificis, places i barris siguin tan extremadament bonics. En el cas de la Giralda, era el minaret de l’antiga mesquita, que ocupava l’espai on ara hi ha la catedral gòtica cristiana més gran del món, on podem trobar la tomba de Colón i diversos retaules realment impressionants. Com a curiositat, la Giralda va estar a punt de ser derruïda per evitar que caigués en mans dels cristians però Alfons X va amenaçar amb tallar tants caps com maons faltessin a la torre. Per donar-li un aspecte lleugerament diferent la va fer coronar en estil renaixentista i li va posar el Giraldillo per recordar que ell havia vençut els infidels. És molt curiós que no hi hagi escales sinó 35 rampes per pujar a dalt la Giralda; això es deu a que per la seva condició de minaret una persona havia de pujar cada cop que s’havia de convocar a la pregària i era molt més pràctic que pogués pujar en cavall.

BARRI DE SANTA CRUZ

El barri de Santa Cruz inclou dos dels monuments més rellevants de la ciutat com són la Catedral i els Reales Alcázares, però la seva importància va molt més enllà d’això. Havia estat l’antic barri jueu i com sol passar en aquest tipus de barris arreu del món, els seus carrers estrets i sinuosos amb l’adició posterior de l’estil i el color característic de la capital andalusa, l’han convertit en una zona preciosa per on passejar, a més d’un punt de trobada pels grups i famílies que volen fer unes tapes als centenars de locals que hi ha al barri. La meva recomanació en aquest sentit és que us perdeu pels carrers i gaudiu dels patis interiors, les façanes i els carrers sense sortida sense buscar res en especial.

TORRE DEL ORO

La Torre del Oro es va construir amb una finalitat defensiva per la seva privilegiada posició al riu, des d’on amb l’ajur una cadena de dimensions enormes podia frenar la incursió de possibles atacants per via fluvial. Avui en dia la veiem sola a la vora del riu però havia format part d’un entramat de muralles per garantir la seguretat de la ciutat. Durant el terratrèmol de 1755 a Lisboa va quedar força malmesa i es va plantejar la seva demolició però la ciutadania de Sevilla s’hi va negar en rodó. Les llegendes parlen de dues teories sobre l’orígen del seu nom: per una banda es parla de grans riqueses al seu interior i per això el tema de l’or; però la que més números té de ser certa és la que ens parla del reflexe del sol i el color dels seus maons creant aquest efecte visual. Sigui com sigui ara hi trobem un petit museu naval i a la part superior un mirador.

PALACIO DE LAS DUEÑAS

El Palau de las Dueñas, construït a finals del segle XV, pertany a la casa d’Alba i destaca per la seva barreja d’estil renaixentista amb influències gòtiques i morisques. La seva col·lecció d’escultura, pintura i arts decoratives, sumada a la seva bellesa arquitectònica i als seus jardins la fan imprescindible, també com a perfecte exemple del que era una típica casa sevillana de l’aristrocràcia de la ciutat. Un altre motiu per visitar-la és que és on va nèixer el poeta Antonio Machado, durant l’època en que es van llogar habitacions al palau. Alguns dels poemes més bonics que va escriure són records de la seva infància al Palau de las Dueñas.

BARRI DE TRIANA

Triana és conegut per ser el lloc de procedència d’un gran nombre d’artistes i toreros, a banda de ser un dels barris de la ciutat on millor es menja. Fins i tot es va modificar el nom original d’un pont, el d’Isabel II, per donar-li el nom del barri. Fer una visita al Mercado de Triana, passejar pel carrer Betis amb vistes al riu o menjar en algun dels seus restaurants, alguns dels quals han fet una feina excel·lent modernitzant les tapes per dur-les a un nivell altíssim són plans molt recomanables per fer al barri amb més solera de Sevilla.

CASA DE PILATOS

El Palacio de los Adelantados Mayores de Andalucía, més comunment conegut com la Casa de Pilatos, és probablement l’exemple més representatiu del palau sevillà, amb la barreja d’estil renaixentista i mudejar, els seus dos patis (“el chico y el grande”) i un munt d’estances on s’hi han gravat pel·lícules com Lawrence de Arabia, 1492 o El reino de los cielos. El seu nom prové d’un Via Crucis que es va començar a celebrar el 1520 (de fet hi ha unes rajoles commemoratives) que acabaria per ser l’orígen de l’actual setmana santa a Sevilla.

PLAZA ESPAÑA I PARQUE MARIA LUISA

El Parque Maria Luisa era originalment part del Palau de San Telmo però el 1893 la Infanta Maria Luisa Fernanda de Borbón els va cedir a la ciutat. Per aquest motiu l’ay 1941 es van inaugurar com a Parque Urbano Infanta Maria Luisa Fernanda. L’any 1929, amb motiu de la Exposició Iberoamericana, es va construir la Plaza España, com una metàfora de l’abraçada de la ciutat de Sevilla (per això la forma de semicercle) a la resta dels territoris del país. Cada província (excepte Sevilla que està en 4 plafons sense banc i les províncies Canàries ja que en aquell moment era una sola prvíncia) té el seu racó amb un mapa, un fet destacable de la història i personatges importants de la regió, tot fet d’azulejos. Val la pena passejar-se per tots dos llocs tot i les ombres del Parque Maria Luisa són un lloc clau on passar estones, sobretot si viatgeu amb criatures.

MACARENA

La Basílica de Maria Santísima de la Esperanza Macarena, o Basílica de la Macarena és una de les esglésies més importants de la ciutat i un lloc on és molt difícil no quedar afectat en algun o tots els sentits. La música, l’estil barroc recarregat, les flors davant cada figura i les constants genuflexions i plors dels feligresos fan que hom quedi impactat i impregnat de la devoció sevillana. Les diferents capelles i “camarines” estan ricament decorades i mai hi falten les flors, que són triades a conjunt per crear una imatge encara més punyent.