El 12 i 13 de novembre de 2022 vam tenir l’oportunitat de fer un blogtrip gràcies a la gent de Turisme del Gironès i a formar part de Barcelona Travel Bloggers. I direu: què és un blogtrip? Doncs en aquest cas va ser un cap de setmana en el que ens van convidar a hotel, activitats i àpats a canvi de fer uns stories i uns posts la mar de xulos sobre els llocs on anàvem. És una forma que tenen les oficines de turisme d’adaptar-se als nous temps i aconseguir visibilitat a través de bloggers de viatges/activitats.
He de dir abans de començar que el planning estava adaptat per cadascun dels 6 bloggers que vam anar a visitar el Gironès en 3 caps de setmana diferents, així que per endavant agraeixo moltíssim no només la invitació sinó també la confecció d’un planning que per fer amb una nena de 2 anyets va ser ideal i estupendo.
Comencem!
Dissabte vam començar agafant el cotxe en direcció Llagostera, un poble amb un munt d’atractius dels que jo no havia sentit mai a parlar. Vam començar per fer la Ruta de la Muralla, que inclou diversos edificis d’interès històric com l’Església de Sant Feliu, del segle XVII, el Castell (segle XIV-XV) o el mirador de la Plaça del Castell i ens vam sorprendre molt de veure com de preparat està el poble de cara als que venim a visitar-lo. Un munt de cartells amb informacions t’acompanyen durant tot el recorregut i t’expliquen els episodis més rellevants i els monuments més importants. Una delícia.
Probablement molts de vosaltres no haureu sentit mai parlar de l’Església de Sant Feliu (com em passava a mi abans del blogtrip) així que us animo a anar a Llagostera i admirar-la, és impressionant la miris des d’on la miris.
Vam baixar cap al cor del poble i ens vam trobar amb la preciosa façana del Casino Llagosterenc. Construït a mitjans del segle XIX en estil noucentista, era el punt de trobada en un moment àlgid de l’associacionisme molt lligat a la indústria del suro. Us recomano que hi entreu, feu un cafè, un cacaolat o un quinto i us acosteu a la petita zona infantil on teniu contes i vàries distraccions per gremlins petits.
Nosaltres la part de joc la vam fer a l’exterior, a la Plaça Catalunya; així mentre la Greta jugava natros miràvem la façana del Casino. Què bonic…
Sense fer un trajecte massa llarg ens vam acostar al Parc Art de Cassà on en Jaume Roser i la seva família han creat un entorn idíl·lic amb més de 300 obres que van des de globus terraquis creats amb trossos de màquines i xips a uns laberints super especials passant per obres interactives amb les que la Greta s’ho va passar la mar de bé. El nom no podria ser més adequat ja que es tracta d’un parc amb els seus llacs i els laberints que us mencionada i està farcit d’obres d’art super originals.
Patíem per si era una activitat una mica massa adulta per la Greta però s’ho va passar de meravella amb els ànecs i cignes, les obres interactives i les escultures d’animalets al final de l’exposició.
Tocava anar a dinar així que vam dirigir-nos cap a Girona amb la intenció de tastar algun dels milers de bons restaurants que encara no hem visitat. El problema és que entre la cerca d’aparcament i que vam descobrir que els museus que volíem veure tancàvem molt d’hora, ens va entrar la pressa i vam acudir a un clàssic.
Nosaltres estiuegem a la Costa Brava des de fa molts anys així que les visites a Girona són habituals. El típic dia que vols fer museus, passejades o simplement quan no fa temps de platja. En aquests casos tenim dos llocs on acostumem a anar a menjar perquè ens encanten. Per la qualitat del menjar, per l’entorn i perquè ja són una mica casa. Un és la Creperie Bretone i l’altre és el Cafè Le Bistrot, a les escales de la Pujada de Sant Domènech.
Vam arribar a Girona passades les 2 amb la Greta cridant “creeeeps, creeeeps” pel casc antic així que l’elecció estava clara: dinaríem a la Creperie Bretone. Vam tastar un parell de galettes que no havíem tastat mai (delicioses!!), una amanida i ens en vam partir una de xocolata mentre quadràvem horaris perquè els museus tancaven tots a les 6! Havíem quedat amb els amics de entre7maletas per fer les visites de la tarda junts així que un cop dinats i amb la Greta neta de xocolata (i el que va costar) ens vam dirigir als Banys Àrabs.
És una visita molt curteta però super interessant per entendre com funcionava aquesta curiosa tradició de l’antiguitat. El que molta gent no sap és que es tracta d’un edifici del segle XII imitant els banys àrabs en estil romànic.
El preu és de 3€ per persona i no només trobeu una explicació sobre les diferents sales i temperatures de l’aigua en un entorn on es prenien algunes de les decisions més importants de la ciutat, sinó que podeu pujar i tenir unes vistes espectaculars de la ciutat i alguns dels edificis més emblemàtics.
Havíem de triar quin museu més volíem visitar i ens vam decidir pel Museu del Cinema. Vam pensar que a la Greta i al Pol els encantaria i que als nens grans també ens faria molt i molt feliç. És un museu que he tingut la sort de visitar força cops i tot i que una part de l’exposició tracta sobre el que jo considero “precinema”, ja que no és fotografia en moviment sinó trucs il·lusoris o idees que el van fer possible però no cinema en el seu sentit més literal, és molt interessant i et fa recórrer un camí molt distret que et porta a la seva part final, ara si, al setè art.
Ubicat a l’antiga Casa de les Aigües i amb un preu de 6€ (3€ per jubilats, estudiants i aturats i gratuït fins als 16 anys), el recorregut comença amb la projecció d’un audiovisual preciós on s’exposa de forma gairebé mágica no només un xic d’història del cinema i pre cinema sinó també el perquè d’un museu així. El podria tornar a veure 17 cops més…
Ara si, vam començar per pujar a la 4a planta des d’on vam anar baixant per veure imatges en moviment creades de maneres ben originals i sorprenents i aprenent pel camí tot el procés pel qual hem passat del no res a poder veure meravelles al cinema com les que es fan avui en dia.
És un museu molt didàctic on els nens poden tocar, provar i experimentar i en qüestió d’una horeta i mitja o dues es pot veure, així que no es fa ni llarg ni molt menys avorrit.
Vam anar a prendre alguna cosa per compartir anècdotes viatgeres amb la Laura, el Toni i el Pol i ens vam acomiadar per anar a sopar cadascú al seu hotel. Ens vam sorprendre moltíssim en comprovar que per arribar al nostre, l’Hotel Carlemany, ho podiem fer directament des del parking on vam deixar el cotxe. Quin luxe…
Havíem retrassat el check in per no perdre’ns cap museu així que aprofitant que sopàvem a l’hotel, vam fer el checkin just abans. Van ser super ràpids i eficients, preludi del que ens esperava tot sopant a l’Indigo, el restaurant de l’hotel. Però no ens avancem.
L’habitació era preciosa i molt còmoda, amb un llit gegant on la Greta es podia estirar longitudinalment sense cap problema. Vam deixar els trastos, vam organitzar una mica les coses i vam baixar, ara si, a sopar. I quin sopar…
El servei, impecable i vam sopar com a lladres. De primer, ceviche amb fruita de la passió per mi i burrata amb figues per la Mar i de segon, entrecot i una pasta amb parmesà i nous per la Mar. I per la Greta, un arròs amb bacallà que va devorar sense pietat. Vam tastar també un Enate boníssim i de postre una Tatin i uns sorbets. Hi ha una espècies de menú en el qual pots triar un plat de cada apartat i surt realment bé de preu.
DIUMENGE 13 DE NOVEMBRE
Vam dormir com reis i ens vam llevar ben d’hora per tastar un dels millors esmorzars que hem fet mai. El sopar va estar molt bé però l’esmorzar era una altra lliga, divisió i pràcticament esport. Només us diré que vam demanar referències dels embotits i dels xuixos de bons que eren. A més, hi havia fruita, ous i mil opcions per triar, totes boníssimes. Moltes gràcies, Hotel Carlemany!
Ens esperava un dia ple d’emocions que va començar amb un passeig pel Casc Antic de Girona durant el qual vam anar explicant historietes a la Greta sobre una de les ciutats més boniques del país. Vam creuar ponts, recórrer carrers i vam tornar cap al parking per agafar el cotxe en direcció al Tren Petit de Fornells de la Selva.
Per un preu simbòlic pots pujar al trenet que té un circuit d’uns 5-7 minuts i dins l’antiga estació hi ha una sèrie de diorames i recorreguts de trenets, així com objectes antics preciosos que faran les delícies dels més petits. A banda d’un innegable interès històric i de que és tot realment bonic, m’agradaria destacar que els senyors que ho porten, voluntaris de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de les Comarques Gironines, no poden ser més simpàtics i atents. Ens van ensenyar cada tren, cada via i muntanya amb una dedicació única i van encendre i apagar els circuits infinitat de vegades perquè poguessim admirar-los. Un 10.
L’horari és de 10 a 13h així que és un pla perfecte per un matí de diumenge abans de fer l’aperitiu o, com nosaltres, abans d’anar a una granja. I si, hi anirem pels petits, però els grans ens ho vam passar pipa.
Com us deia, tocava tornar a agafar el cotxe per anar a Campllong, en concret a la Granja La Selvatana; allà vam conèixer l’Anna i, sobretot, les seves 80 vaques felices. Ens va explicar què vol dir tenir una granja ecològica, sostenible i on, literal, cada vaca no és un número (que el tenen per controls interns) sinó que ténen nom! Vam veure com s’hi relacionava, com les mimava i cuidava i ens va explicar com ho fèien perquè totes fossin el més felices possibles. La idiosincràsia és super curiosa, no havíem pensat mai que hi pogués haver bullying entre vaques o que tinguin clar quin dia de la setmana és per saber on els toca pastar o a quin pati jugaran.
Al nostre planning hi posava que ens donarien productes de km 0 per dinar però la realitat va ser molt diferent i anys llum millor: l’Anna ens va convidar a la seva masia a dinar. Vam començar per picotejar embotits, carxofes i truita de patates (feta amb ous de les seves gallines, què grocs eren!) i una escudella amb carn d’olla deliciosa.
Ens va fer molta gràcia que no només hi posen cigrons sinó també mongetes seques!
Un cop havíem repetit entre 2 i 6 cops segons la persona, vam iniciar el tastet de productes de la granja i he de dir que no li vam exhaurir les existències de miracle. Quina manera de menjar mató, iogurt… i evidentment vam tastar també la llet, deliciosa.
La visita a la granja coneixent les vaques ens havia encantat, vam poder córrer entre bales de palla, descobrir els estris antics i moderns que s’utilitzen… però amb la visita a ca seva, l’Anna ens va arribar a l’ànima. A més ens va explicar una mica la seva història i xoca que un economista i una advocada de Barcelona decideixin un dia, perquè si, fer cap a Campllong i portar una granja de vaques ecològica i sostenible. Una meravella.
Així acabava el nostre blogtrip, una experiència que havia anat en clar crescendo i que va acabar com els millors viatges, sense ganes de tornar a casa. Un cap de setmana ple d’emocions que la Greta recordarà moltíssim temps i que a nosaltres ens fa pensar que no cal anar a l’altra punta del món per veure coses increïbles i conèixer gent meravellosa, com els nostres nous amics d’entre7maletas.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 