Top 10 Torí

LA MOLE – MUSEU DEL CINEMA

La Mole Antoneliana és el símbol de la ciutat, un edifici singular que des del centre de Torí et proporciona una vista increïble de 360 graus i dels Alps nevats. Originalment la Mole no havia de ser ni tan singular ni tan enorme, ja que anava camí de ser una sinagoga però quan Antonelli va començar a fer modificacions, la comunitat jueva (que a més s’estava quedant sense fons) va veure que no estaven massa en sintonia. Amb els seus 167,5 metres d’alçada va ser l’edifici més alt d’Europa des de 1889 a 1953. L’any 2000 es va inaugurar el Museu del Cinema al seu interior fent l’edifici encara més impressionant i singular, ja que es tracta d’una exposició molt original i interactiva a través de la qual vas coneixent racons i ascendint per la Mole. Destaca la impressionant figura del déu Moloch de la pel·lícula “Cabiria” que presideix la sala de projecció i la seva impressionant col·lecció de material cinematogràfic antic, així com centenars de pòsters, fotografies i maquetes. Dir que val la pena és quedar-se molt curt, tant si parlem de la Mole i el seu ascensor com del Museu del Cinema.

MUSEU EGIPCI

I si el Museu del Cinema és molt recomanable, el Museu Egipci és un imprescindible de la ciutat de Torí, considerat el segon en importància després del Museu Egipci d’El Caire i, de fet, el més antic del míon, inaugurat el 1902. Amb 4 plantes i més de 10.000 metres de superfície, la visita al museu, amb la seva llum tènue i la seva increïble col·lecció amb més de 3.000 objectes, esdevé una experièncie totalment hipnòtica i on resulta impossible no fer un salt al passat i endinsar-nos en una cultura fascinant i riquíssima. Potser el que més crida l’atenció en un museu d’aquesta mena són les mòmies, però hi ha molt més que mòmies a l’exposició. En concret a mi em van impressionar molt les esteles i alguna de les estàtues de deïtats, com les que es troben a la Galeria dels Reis. Com a curiositat, si hi aneu amb nens hi ha un llibret d’activitats/jocs amb el que poden realitzar la visita des d’un altre punt de vista una mica menys acadèmic o històric.

GELATS MARA DEI BOSCHI

Sé que pot cridar l’atenció que un dels 10 elements que més recomanem d’una ciutat siguin els gelats. No vull que ho interpreteu com una falta de respecte cap a una ciutat que em va agradar molt més del que m’erperava, ni molt menys; és la constatació d’un fet: a Torí vam tastar els gelats més bons que hem menjat mai, així de clar. Vam tastar força gelateries i el nivell general és altíssim, però els de Mara dei Boschi són insuperables. A més són molt barats i pots completar el teu gelat amb una pasterada de nata a sobre. La Mar va sortir entusiasmada dient “m’han posat nata a sobre! Dues boles…I nata!”. No m’estranya gens que sempre hi hagi cua.

PORTA PALATINA

La Porta Palatina era una de les 4 entrades a la ciutat romana de Torí (en aquell moment no es deia Torí, era Iulia Augusta Taurinorum) i una de les dues que encara es conserven. L’altra és la Porta Decumana i es troba sota el Palau Madama. No està clar si era una porta defensiva o simplement una entrada amb una funció més estètica i territorial per definir límits però avui en dia és no només un dels llocs més fotogènics de la ciutat sinó una de les joies de la zona cèntrica, al costat de la Catedral (que també és preciosa) i també d’un parc on vam trobar moltes parelletes i famílies passant l’estona en un entorn únic.

PIAZZA CASTELLO

Moltes ciutats d’Europa ténen una plaça que es considera el centre, però cap de tan representativa com la Piaza Castello, on convergeixen les 4 principals vies de la ciutat (via Garibaldi, via Po, via Roma i via Petro Micca) i on ténen la seva entrada el Palau Reial, l’Església de San Lorenzo i el Palau Madama, que de fet queda una mica al mig de la plaça, que segueix darrere seu. És un dels llocs més bonics per on passejar i un punt de referència clau per tenir en compte a l’hora de buscar allotjament a Torí.

PALAU REIAL

Va ser la residència més important dels Saboya i està considerada una de les més boniques del Piemont tot i que en els seus orígens no era sinó un palau episcopal, la decisió de Manuel Filiberto de Saboya d’instal·lar-i la seva residència (expropiant el terreny als seus antics amos) va iniciar una revolució que afectaria al palau, a la plaça i a la ciutat sencera. És un palau preciós amb unes estances ricament decorades i amb una de les armeries més increïbles que hem visitat mai, tant pels objectes que s’hi mostren com per la manera en que estan presentats. Una meravella.

MONTE DEI CAPUCCINI

Creuant el Po i fent una petita pujada a través d’un petit parc urbà, es troba l’església de Santa Maria al Monte dei Capuccini, una església renaixentista del segle XVI. Més enllà de la importància de l’església en si, un dels punts d’interès és el mirador que hi ha just davant, des d’on es pot apreciar l’estructura de la ciutat amb el riu Po en primer terme, la plaça Vittorio Venetto i la Mole emergint sobre la ciutat. És cert que Torí no és el paradigma de ciutat italiana amb carrerons i casetes pintoresques però té una elegància de ciutat gairebé alpina, més organitzada i menys bruta.

PARCO DEL VALENTINO

És el parc més popular de la ciutat i probablement un dels més antics, ja que el seu orígen es remonta a l’època romana, on es parla en aquell lloc d’una capella en honor a Sant Valentí on es guardaven les relíquies que, segons les històries, van anar passant d’església en església a causa de la destrucció de la original. Entre 1630 i 1660 es va construir el castell homònim que erra utilitzat pels Saboya com a residència d’estiu; això va provocar un canvi urbanístic i el que era un parc fluvial es va convertir en una zona de jardins molt més refinada que va acabar de perfeccionar el paisatgista Barrillet-Deschamps al segle XIX. Per l’Exposició General Italiana de 1884 es va construir el Borgo Medievale, on es reprodueixen estils arquitectònics inspirats en castells piemontesos de l’Edat Mitjana que es poden visitar, una mica com al Poble Espanyol de Barcelona.

PALAU MADAMA

Situat al bell mig de la mítica Piazza Castello, és un dels edificis més singulars d’Europa, ja que la façana barroca de color blanc amaga tota l’estructura de maó fosc vestigi de l’època romana, quan era un dels baluarts de l’antiga muralla. Diuen les llegendes que als Saboya no els agradava l’estil inicial i quan van decidir ampliar el palau, pensaven modificar totes les façanes però la feina va quedar a mitges i el resultat és un palau barroc per davant i un castell medieval per darrere. Més enllà del seu interès històric o arquitectònic, hi ha diverses exposicions de fotografia i objectes antics que són una veritable meravella.

CATEDRAL DE SANT JOAN BAPTISTA

Construïda entre 1491 i 1498, és la única església renaixentista de la ciutat i només el sol fet d’estar a la plaça del seu mateix nom contemplant-la, fa caure de cul. Tot i la seva bellesa, molta de l’atenció que rep la catedral és per la Capella del Sant Sudari, anaexa al presbiteri i on se suposa que hi ha el llençol amb el que van cobrir Jesucrist després de la crucificció. Malauradament la única foto recuperable que tenim és la del conjunt exterior ja que les de dins eren un desastre i un té el seu orgull fotogràfic com per penjar una porqueria. Però val la pena fer-hi una visita, confieu en mi.