LLAC DE L’OEST (Hangzhou)
Si visiteu Beijing i aneu al Palau d’Estiu veureu el llac Kunming, que és una adaptacio (força més petita) del Llac de l’Oest de Hangzhou. Però tot i que el Palau és preciós i hi trobem una sèrie de temples, pagodes i jardins deliciosos, l’efecte que provoca el llac original és devastador, amb la boira xinesa habitual aportant-li una màgia especial.
El llac té com dues meitats: una ve a ser una espècie de passeig des d’on arrenca una zona comercial bastant arreglada i prou respectuosa amb l’entorn i l’altra meitat és un parc natural amb una vegetació frondosa i un munt de caminets que porten a temples i pagodes.
Sense saber-ho, vam tenir la sort de trobar-nos amb un espectacle de llums i música dirigit per Zhang Yimou, el director de cine “culpable” d’obres mestres com Hero o La casa de les dagues voladores.
Nosaltres ens vam allotjar en un hotelet al mig de la zona natural (Rohcha Inn, 38€ la nit per dues persones) i és cert que ens havíem de moure en taxi per anar i venir de la ciutat, però l’entorn era preciós.
SUZHOU
Segons totes les guies, és “la Venècia” xinesa i una de les ciutats més boniques del país. I, altre cop, al Palau d’Estiu trobem una representació d’un dels seus canals per aconseguir que l’emperadriu els pogués gaudir sense sortir de Beijing. és cert que ens va decebre una mica, però perquè les expectatives eren massa altes. De totes maneres, té zones de canals amb casetes antigues que són de postal i alguns dels jardins més bonics que vam veure en tot el viatge(el de l’Administrador Humil és espectacular).
S’ha de dir que nosaltres vam tenir poca sort amb el clima, ja que ens va diluviar de forma exagerada, però tot i això, és 100% recomanable i vam gaudir d’una de les experiències culturals més curioses que hem viscut mai viatjant: un espectacle variat al Jardí del Mestre de les Xarxes. Vam sentir tocar flautins, instruments que no havíem vist mai i, com a cirereta del pastís, una àrea d’òpera xinesa. No us faré spoilers però us diré que ens va resultat sorprenent i molt molt original.
MERCAT YUYUAN (Shanghai)
Shanghai és una de les ciutats més sorprenents del món. Camines durant un matí i pots passar per un paisatge de ciència ficció, creues un passeig fluvial de principis del segle XX i acabes el matí en un mercat de fa 200 anys envoltat d’edificis amb teulades arrissades i ponts en zig zag que et porten a una casa del te.
Aquest mercat va ser per mi una de les sorpreses de Shanghai, un inesperat oasi d’antiguitat entre tanta modernitat. A més és cert que hi ha algunes paradetes que són molt turístiques i poc autèntiques, però n’hi ha algunes que ens van encantar.
Evidentment, el mercat s’ha d’acompanyar amb una visita als jardins Yuyuan, però com allò segurament ja ho teniu al planning, prefereixo puntualitzar que el mercat s’ha de visitar si o si.
LA GRAN MURALLA (Beijing)
Una de les 7 meravelles modernes i un motiu més que suficient per justificar un viatge a la Xina és visitar la Gran Muralla. Amb més de 6.000 quilòmetres, es va crear per defensar el país de les invasions de les tribus del nord, sobretot dels mongols. Conceptualment volia representar l’emperador protegint el poble, per això té la forma d’un drac que serpenteja les muntanyes i la veritat és que l’efecte és impressionant.
Hi ha diversos punts on visitar-la, cadascun amb el seu atractiu. Nosaltres vam decidir anar Mutianyu perquè està una mica més lluny que Badaling però és molt menys concorregut, fet que vam agrair molt, ja que podíem passejar tranquilament, sense aglomeracions i fer fotos on es veiés realment la muralla. L’experiència és impressionant des que arribes als peus de la muntanya i la veus allà dalt.
Puges amb un telefèric i us puc garantir que quan vam fer la primera passa sobre la muralla, teníem la pell de gallina. És increïble que poguessin construir quelcom així en aquella època. I, de fet, aquesta és la part més negra de la història de la muralla, anomenada per alguns “el cementiri més gran del món” per la quantitat de gent que va morir construint-la i també defensant-la. Diu la llegenda que alguns d’ells van ser enterrats dins la mateixa muralla.
ELS GUERRERS DE TERRACOTA (Xi’an)
Va ser la gran discussió del viatge, ja que a mi no em cridaven massa l’atenció però per la Mar era innegociable. Us he de dir que després dels dos primers pavellons, no ho tenia massa clar, però el darrer és espectacular. Ja no veus trossets i algun guerrer sencer sinó que tens l’extensió d’un camp de futbol amb tot de guerrers en fila amb les parets que ens mostren com estaven ubicats a la tomba de Qin Shi Huang.
Jo us recomanaria que llegissiu sobre la història prèviament, ja que si teniu una mica de context, us impressionarà molt més. Només us avançaré que hi havia una cúpula amb pedres precioses fent d’estrelles i rius de mercuri.
EL PUDONG (Shanghai)
Una de les imatges més impressionants i sorpresives que he tingut mai viatjant. Al mateix nivell que veure un guepard creuant per davant del cotxe al Serengeti. Per moltes fotografies que hagueu vist, el moment en que teniu la panoràmica general del Pudong davant serà dels que no oblidareu mai. Si m’haguessin dit que era un paper pintat, m’ho hauria cregut. De nit és impressionant perquè veus llums, colors i formes, però de dia és quan realment veus en detall cada edifici i com es composa un dels skylines més absurdament preciosos que hem vist mai. Un edifici que es retorça sobre si mateix, un que sembla un obridor d’ampolles, un fet de boles de colors…Si, pujarem al de les boles. És cert que és una experiència feixuga, però molt molt espectacular.
Pujar a la Torre de la Perla d’Orient és fer cues enormes i fotre algun cop de colze, però les vistes des dels miradors són d’un altre planeta. I ho dic literal perquè la decoració del mirador superior és de nau espacial i t’has de posar unes fundes ridícules als peus. També hi ha un pis on el terra es transparent i la sensació és brutal, sobretot quan hi ha tanta gent que la tanquen i et diuen que no pots sortir fins que es buidi de gent.
EL TEMPLE DEL CEL (Bejijing)
Un dels recintes més importants de Beijing, juntament amb la Ciutat Prohibida i el Palau d’Estiu i, com tots ells, és gegantí (de fet ens van explicar que és 3 vegades la Ciutat Prohibida). Es va construir el 1420 i s’utilitzava per demanar bones collites i per agrair-les quan s’aconseguien. La tradició explica que dos cops l’any una processó sortia de la porta de Qianmen i es dirigia al Temple del Cel, on es realitzaven les cerimònies. El recinte es divideix en dues parts: el Cel, de forma circular com es creu que és en la mitologia xinesa i la Terra, de forma quadrada; Una cosa que ens va sorprendre molt és que, com sol ser costum, està construït totalment de fusta i sense utilitzar un sol clau. Els 4 pilars centrals representen les estacions de l’any i els 12 pilars de segon cicle, els mesos. Tot pensat.
Val la pena dedicar-li un matí sencer, ja que l’extensió a recórrer és demencial i hi ha molts edificis a fotografiar i gaudir. Ben a prop del temple trobareu dos punts d’interès que podeu visitar també: el mercat de perles de Hongqiao i el Museu d’Història Natural.
LA CIUTAT PROHIBIDA (Beijing)
La Ciutat Prohibida o l’antic Palau Imperial és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1987 i un dels edificis més reconeguts del món, a nivell arqutectònic i per la seva importància històrica. Va ser la residència dels emperadors fins l’abdicació forçada de Puyi, al 1912 (podeu curiosejar la pel·lícula “L’últim emperador” de Bernardo Bertolucci, enregistrada a la mateixa Ciutat Prohibida) i té una extensió equivalent a 75 camps de futbol, així que podeu imaginar que esdevé un espectacle impressionant amb nels seus més de 900 palaus i quasi 10.000 estances.
Però més enllà dels espais i les distàncies, el que més em va impressionar és la càrrega simbòlica que amaga tot plegat.Cada porta, cada pont, cada estança… Tot té una funció, un significat o vol dir quelcom més del que sembla. Una de les coses que més em van impressionar en general de Xina.
Al sud de la Ciutat Prohibida hi trobem la famosa plaça Tiananmen i la porta del mateix nom. No les he afegit al Top perquè la plaça és una extensió de ciment amb una bandera i unes estàtues i la porta si és molt bonica, però Beijing té taaaaantes coses… Ara bé, si podeu baixar cap al sud de la porta, teniu un dels carrers més preciosos de la ciutat, Qianmen.
TEMPLE LINGYIN (Hangzhou)
Tot i que no vam poder veure el Buda de 20 metres (vaig mirar per un forat de les obres però només li vaig veure un tros de pit i de panxa), anar al Temple Lingyin o “de l’ànima amagada” és una visita que recomano moltíssim. Primer de tot perquè el camí entre natura ens va semblar preciós i molt necessari després de tanta ciutat pero, sobretot, pels budes esculpits a la pedra que et van acompanyant per l’exterior del recinte.
També ens va semblar brutal la Sala dels 500 arhats que, com el seu nom indica, és una sala (enorme) amb 500 estàtues amb 500 arhats en posicions d’allò més variades i alguns molt i molt originals. Ja que no vam veure una estàtua de 20 metres, en vam veure 500 de 2 metres aprox.
MURALLES DE XI’AN
Molta gent va a Xi’an pels guerrers i s’acaba quedant per la seva part antiga. Aquest podria ser el resum del que ens va succeir. Pensavem descansar una mica aprofitant l’estona que no estiguessim fent la visita als guerrers de terracota i no vam parar un segon. I una gran culpable va ser la muralla, que es manté en un estat excepcional i des d’on tens unes vistes espectaculars de la ciutat, així com de l’exterior, totalment diferent i renovat. Ara bé, si voleu fer com nosaltres i feu una ruta en bicicleta per sobre la muralla, assegureu-vos que estiguin en bon estat i no agafeu un tàndem. Sembla molt divertit però al final no ho és tant.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 