FUSHIMI INARI
Un dels temples més espectaculars que hem visitat mai. En si, quan entres és força com tota la resta: la Tori, uns pavellons vermells, les guineus, els paperots simulant llamps i trons… però tot el recorregut que es fa muntanya amunt creuant les seves 10.000 toriis és impressionant, sobretot quan dediques una estona a observar la quantitat de detalls que hi ha en algunes d’elles. Nosaltres vam passar tot un matí entre fer l’excursió, aturar-nos a fer fotografies o simplement mirar el paisatge. Una part molt positiva és que com més amunt arribes, menys gent trobes, sobretot a l’agost. Com a apunt adicional, el podeu visitar les 24 hores del dia, així que depèn de vosaltres si voleu evitar les aglomeracions. Nosaltres vam anar-hi un dia de nit per recomanació de ma germana tornant de Nara (gràcies, Mireia) i podria dir que era curiós, però la veritat és que feia força por.
KINKAKU JI (Temple d’Or)
Tal com ens vam endur una decepció amb el Temple de Plata (que té de plata el que jo de nyu, tot i que era bonic), amb el Temple d’Or vam veure les nostres expectatives molt més que complertes. El temple és preciós i l’efecte de la llum del sol és realment de què no només el temple és daurat, sinó també l’estany que l’envolta. A més a més, a nivell fotogènic, la imatge de l’edifici amb el llac, el reflex i el fons de la vegetació és per deixar-te sense alè.
KYOMIZU DERA
Vam tenir la sort de visitar Kyoto durant l’Obon, així que vam poder visitar el Kyomizu Dera de nit i que ens obrissin les portes del saló principal (de normal tancat al públic excepte 3 nits en tot l’any) pel Sennichi Mairi, o “mil visites”. Se suposa que si aquell dia visites el temple, és com si ho fessis mil cops, amb el valor afegit de les pregàries que realitzes en una nit tan especial. Independentment d’aquest detall, com a temple és molt bonic i les vistes que n’obtens valen moltíssim la pena.
GION I EL TEMPLE YASAKA
Passejar pel barri de les geishes és imprescindible si visiteu Kyoto. S’ha de dir que no és fàcil veure’n una, ni tan sols una “maiko”, però els carrerons d’aquella zona són preciosos, plens de restaurants (caríssims) i comerços que els fan molt animats. Us he afegit també el temple de les geishes perquè tal i com insisteixo en què alguns temples de Kyoto estan sobrevalorats i realment només 3 o 4 són imprescindibles, del Temple de Yasaka no n’esperava res i em va semblar bonic, amb un entorn d’indubtable bellesa i amb una distribució molt elegant. A més a més, vam poder tocar una campana per pregar que ens va fer molta gràcia.
PASSEIG DEL FILÒSOF
Un caminet a la vora del riu on et vas trobant temples i altres relíquies. Què més es pot demanar. Ah, i una mica d’ombra per gaudir d’un deliciós gelat de sèsam negre. És cert que alguns dels temples t’obliguen a allunyar-te del camí, però és una delícia passejar-t’hi i anar entrant als temples més importants o, simplement, als que més et cridin l’atenció. Nosaltres així ens vam endur més d’una sorpresa (agradable). Pel camí també vam trobar algunes botigues precioses de detallets de paper, tot molt japonès.
PARC DE MICOS D’IWATAYAMA
Probablement aquí estem parlant d’una qüestió d’expectatives. Tal i com el bosc de bambús ens va semblar preciós però ridículament petit, vam decidir pujar al parc d’Iwatayama sense massa fe i, tot i que la pujada a 40 graus i amb una humitat del 700% es va fer pesada (vaja, que vam escórrer les samarretes en arribar a dalt), l’experiència ens va semblar molt interessant, sobretot pel fet que els micos estan lliures i són els humans els que s’introdueixen a la caseta des d’on els observen fer la seva i els poden alimentar, sempre comprant els paquetets (de fruita i fruits secs) que el parc et proporciona per controlar el que mengen. Molt curiós.
MERCAT NISHIKI
Si una cosa s’ha de veure a cada ciutat o poble de Japó, són els mercats. És una de les experiències visuals, olfactives i gastronòmiques per les que val la pena fer el viatge. Sushi, carn Kobe, llagosta, okonomiyaki, pintxos de coses vàries, arrebossats de qualsevol cosa imaginable amb el cruixentíssim panko… És cert que el Mercat Nishiki en concret no té massa espai on aturar-te i degustar els plats, però tot i així és una visita obligada si aneu a Kyoto.
TEMPLE OTOYO
A qualsevol Top hi ha d’haver l’elecció friki, aquella que diferencia el viatger i mostra a qui l’escolta quin tipus de persona és i quines coses li criden l’atenció. En aquest cas, la sorpresa del viatge ens la va proporcionar l’humil i minimalista temple Otoyo. Si hi aneu, no espereu trobar uns edificis monumentals i preciosistes. De fet, el que ens va cridar l’atenció poc té a veure amb l’arquitectura, sinó amb les estàtues “protectores” que l’adornen. En aquest cas, en comptes de les guineus que protegien les collites d’arròs de les rates, les estàtues són precisament… de ratolins!! I s’ha de dir que són uns ratolins moníssims i super divertits. I ara mateix us preguntareu “si als altres temples es protegien de les rates, perquè aquí les veneren?”. Doncs és molt bona pregunta i la resposta és que en aquest temple no es preocupen tant de les collites, sinó de la fecunditat i, per algun motiu que desconeixem, es relaciona a aquests animalets amb les oracions per un bon part o tenir una criatura saludable, així que és probable que hi pogueu trobar alguna embarassada o dones que vulguin quedar-s’hi fent una oració als graciosos ratolins del temple.
SANJUSANGENDO
En aquest punt em sorgia el dubte, ja que hi ha temples molt interessants a Kyoto (de fet se la coneix sobretot pels seus temples), però a mi personalment em va agradar especialment aquest. Primer, pel nom. Em sonava més a festa major o a civilització precolombina que a temple japonès. Després, per l’entorn, on no hi falta un estany amb el senyor japonès retallant gespa i fulletes amb una tisora de tallar les ungles. Què graciosos em van semblar els treballadors de parcs i jardins de Japó, amb la seva extremada cura pel detall i el seu art per no deixar res a la improvització… Però, sobretot, em va encantar passejar-me pel saló on exposen les mil i una estàtues de Kannon que és pel que és conegut el temple. Hi ha altres deïtats que l’acompanyen, però la sensació de veure tants braços daurats de tantes figures i totes juntes l’una al costat de l’altra… Realment hipnòtic. No vaig poder evitar-ho i vaig fer alguna foto piratilla (no estava permès) per guardar la imatge i no dependre de la meva desastrosa memòria.
BOSC DE BAMBÚ D’ARASHIYAMA
El Top no està en ordre d’importància o de gust, però en aquest cas he de reconèixer que he dubtat de si el bosc de bambús hi entrava o no. És cert que és extremadament fotogènic, però parafrasejant a la noia d’Oh Europa: “me l’imaginava més gran”. Tinguem en compte que per arribar-hi has de fer un trajecte de prop d’una hora entre una cosa i l’altra i, no sé vosaltres, però quan jo viatjo intento que cada minut compti perquè no em vull perdre res. Em va donar la sensació que és un lloc on la gent hi anirà a posturejar però a nivell d’interès, vam trobar altres boscs de bambús entre Magome i Tsumago o al temple Hokokuji de Kamakura que no tenen potser tanta fama però no li han d’envejar res. Jo en aquest cas no aniria a Arashiyama si només voleu veure els bambús. Aprofiteu i pugeu a fer el mico a Iwatayama.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 