AKIHABARA
Dir que és el barri més friki de la ciutat més friki del món és probablement definir d’una forma prou acurada Akihabara. Edificis enormes plens literalment fins dalt de ninots, jocs, consoles, posters, cartes i qualsevol cosa que pugueu imaginar relacionada amb tot això. Durant un dia sencer (unes 9 hores) vam estar activament mirant, remirant, buscant i comprant i diria que només vam rascar la superfície del monstre que suposa Akihabara. Per als que, com jo, vam créixer amb el Musculator, l’Oliver i Benji, Bola de drac, l’Arale o els Caballeros del zodíaco, és un constant “òstia, mira això”que pot acabar amb la paciència dels vostres companys de viatge, però si sabeu buscar i no teniu una pressa excessiva, als carrers menys principals podeu trobar opcions bones, boniques i no caríssimes.
SENSO JI
Situat al barri d’Asakusa, és el temple budista més antic de Tokyo i un dels més importants de la ciutat. La meva recomanació és que abans d’entrar-hi, us dirigiu al centre d’informació que hi ha creuant el carrer, pugeu a la terrasseta que tenen i així podreu fer-vos una idea del que aneu a visitar i gaudir de les vistes del barri. En una ciutat tan apilotonada com Tokyo, és important poder agafar una mica de distància per gaudir de les coses, sinó es fa difícil assaborir-les com mereixen. Entrareu per la porta Kaminarimon amb la seva llanterna gegant i us trobareu al carrer Nakamise, on podeu trobar menjars de quasi tots tipus i un munt de souvenirs. Ara, no seran els preus més barats de Tokyo. Al final us esperen el temple i la pagoda, molt bonics amb el seus colors vermellosos. Per la zona del voltant del temple hi ha un munt de botigues d’allò més variat, però si podeu busqueu-ne una de menjar de plàstic, on veureu com ho fan perquè els no japonesos entenguin el que es menja als restaurants.
SHINJUKU
3 milions i mig de persones passen a diari per l’estació de Shinjuku, un dels barris amb més moviment de la ciutat, sobretot de nit. Aleshores, els petits bars del Golden Gai i el Kabuchiko són a moments rius de gent i les llums enceses fan una impressió que només entendreu si hi aneu. Times Square és espectacular, però Shinjuku o el Dotombori d’Osaka són un altre tema. Per les seves privilegiades comunicacions és un lloc excel·lent on allotjar-se, a més disposa d’una gran quantitat d’hotels de gamma mitja prou econòmics pel cost de vida de Tokyo. Una de les zones de paradetes de menjar més mítiques de Tokyo es troba també al costat del metro de Shinjuki: l’Omoide Yokocho. Es tracta d’un carreró on passar-hi més de 3 persones es fa difícil i que a les nits és com un petit formiguer de gent entrant i sortint dels locals. Per últim, un dels miradors amb millors vistes de la ciutat es troba també a Shinjuku (aneu a la secció “miradors” i el trobareu)
JARDINS HAMARIKYU
La relació dels japonesos amb els jardins és meravellosa. Són capaços de tenir-los tan ben cuidats que pensareu que la gespa és artificial o que els déus han volgut que aquella fulla estigui justament en aquell raconet per alguna raó mística. I no, són els centenars de milers de treballadors i treballadores de parcs i jardins que són artistes en majúscules. En el cas dels Jardins Hamarykyu hi ha un component prou especial i és que estan literalment tocant al mar. Jo encara no entenc com ho fan. Els jardins no són els més bonics que veureu si feu una ruta per Japó, però la combinació de jardí i gratacels amb la caseta del te al mig creen una imatge preciosa. Per cert, a la caseta podeu prendre-hi un te a la manera tradicional, on us expliquen com girar la tassa, els glops amb els que us l’heu de beure… tot molt original. També us recomanaria que pugeu a l’edifici Dentsu, des d’on gaudireu d’unes vistes no només dels jardins sinó també de la badia i Odaiba al fons que valen molt la pena.
MIRADORS
Tokyo és una ciutat enorme i amb una densitat d’edificis interessants que fa que a vegades resulti complicat fer una fotografia o gaudir d’una vista completa del que un vol admirar. En aquest setit prenen especial importància els diferents miradors de la ciutat, des d’on es pot veure una mica més en conjunt, posar ordre a les diferents zones i , en el nostre cas al ser a l’agost, respirar i recuperar l’energia. Nosaltres vam començar pujant a la Torre Mori on, a més d’una exposició surrealista sobre Pixar a la que teníem accés amb l’entrada al mirador, vam poder tenir unes vistes espectaculars, per exemple, de la torre de Tokyo. Hi ha mil opcions, però una de les millors és l’Edifici del Govern Metropolità, al barri de Shinjuku. No només tens bones vistes i uns horaris força bons, sinó que a més és gratuït!
TSUKIJI
Tot i que la subhasta del peix s’ha mogut a Toyosu, és molt recomanable acostar-se a la zona de Tsukiji abans o després de visitar els Jardins Hamarikyu. Allà hi trobareu un munt de paradetes on comprar de tot i on tastar un munt de varietats de la gastronomia japonesa, totes delicioses. La truita dolça, sushi, carn (suposadament) wagyu i també hi ha botigues amb els mítics ganivets japonesos, que no estan esmolats pels dos cantons de la mateixa manera, fet que els fa extremadament adequats per filetejar. A la zona també hi trobareu un munt de restaurants de sushi de gran qualitat, herència de la privilegiada posició en la que es trobaven.
SHIBUYA
El pas de peatons més concorregut del món és l’epicentre de Shibuya, al costat de la figureta del Hachiko, el gos que va anar a rebre al seu amo a l’estació fins i tot quan ja era mort. És impressionant la quantitat de gent que es mou en totes direccions cada cop que es posa el semàfor en verd, però és recomanable que, un cop hagueu creuat vosaltres per veure-ho de primera ma, busqueu una posició elevada (el bar de sobre l’Occitane, per exemple) i així podreu tenir una perspectiva general del riu de gent. Però no és l’únic que trobareu a Shibuya; sexshops surrealistes, el Don Quijote (on podreu comprar DE TOT, des de menjar fins a xancles en forma de peix), els love hotels o un bon exponent de les cadenes de sushi en cinta transportadora: Uobei Sushi. Podreu inflar-vos per 10-12 euros persona i no està gens malament (per ser Japó és justet, però perquè a Japó amb un tall de sashimi mengen 3 i al 90% dels llocs el peix és fresquíssim).
GINZA
Cada cop que llegia a les guies que és el barri “pijo” de Tokyo, pensava “i què hi has d’anar a fer tu, allà?’, però mai s’ha de prejutjar res així que, tal i com manen les guies, hi vam anar. Japó és netíssim en general i Tokyo en especial, però als carrers tan grans i espaiosos de Ginza, fa impressió i tot. A nivell arquitectònic està ple de joies i té dues coses que a nosaltres ens van flipar: una de les botigues de papereria més increïbles del món (Itoya) i un munt de bars temàtics on prendre quelcom o menjar mentre et fregues els ulls pensant si el que estàs visquent és real o no. També hi ha el que tots hem vist als típics reportatges de barris elitistes: les marques més cares, edificis daurats i amb formes que denotin la classe i pastisseries on cada peça sembla feta d’orfebreria. També hi trobareu el teatre Kabuki-za. Nosaltres no vam veure-hi cap representació però l’edifici és bonic.
HARAJUKU
Juntament amb Akihabara, conformen el reducte més pintoresc i extravagant de la ciutat. Passejar per Takeshita dori és anar girant el cap cada 2 metres flipant de l’estil amb els que es vesteix la joventut de Tokyo amb els seus cabells de colors llampants. Però no només trobareu establiments especialitzats en patates fregides amb gustos estranys, botigues de kimonos per gossos o gelats amb formes d’animals. Paral·lela a Takeshita trobem l’avinguda Omotesando, que les guies assimilen als Parcs Elisis japonesos (discrepo) i on podem trobar les marques més prestigioses (i cares). I tot això sense oblidar un dels parcs més importants de la ciutat, el Yoyogi, on trobem els surrealistes rockabillys japonesos i el temple Meiji
YANAKA GINZA
Sempre que viatgem acostumo a passar entre 2 i 3 mesos recopilant informació. Al principi et familiaritzes amb els principals destins turístics (Shibuya, Harajuku, Ginza) però mica en mica obres la porta a noves opcions, ja que fa 2 hores que a tots els vídeos o blogs parlen del mateix. I comences a mirar coses encara que no siguin en el teu idioma o ni tan sols el teu estil. Doncs així vam anar pre descobrint aquest barri que en alguns llocs hem trobat com Yanaka o en altres Yanaka Ginza, en honor al carrer principal. És una zona de cases baixes, molt tranquila i on no vam trobar pràcticament turistes, però si una bona col·lecció d’establiments d’artesania local i fins i tot un temple, el Nezu, on vam poder passejar pràcticament sols. Una sorpresa molt agradable i amb una ubicació estratègica a poques estacions de metro de Sugamo, on podeu menjar ramen d’estrella Michelin al Tsuta per menys de 20 euros. En aquest cas, aneu-hi ben d’hora, feu la reserva i torneu a l’hora de dinar després de la passejada per Yanaka.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 