Top 10 Lisboa

BELEM

Si aneu a Lisboa, és mandatori invertir com a mínim mig dia a un dels barris més mítics de la ciutat. Allunyat del centre, ens transporta a una de les èpoques daurades del país a través de, principalment, 3 edificis: el Monestir dels Jerónimos, la Pedra dels Descobriments i la Torre de Belem. Un dels claustres més bonics del món en inconfusible estil manuelià, un dels miradors més espectaculars d’una ciutat que en té un bon munt i la famosa torre que, a banda de torre de defensa, va servir de presó, far i estació de telègraf. Val la pena també fer una visita a l’establiment on van néixer els pasteis de nata i, perquè no, fer un bon àpat a algun dels centenars de restaurants on tastar pastissos de bacallà, peixos o una bona sopa.

ELS MIRADORS

La peculiar orografia de la ciutat, amb les seves 7 colinas, fan que apareguin miradors com bolets. Pots gaudir de les vistes des del Castell, des de la Pedra dels Descobriments, des de l’Elevador de Santa Justa, des de l’Arc de la Praça do Comerço… Però en aquest sentit hi ha una zona on, en poc més de 100 metres, trobem dos dels miradors més preciosos de la ciutat i a 5 minuts de la Catedral i la zona del centre. Agafant el mític tramvia 28 s’arriba al Mirador Portas do Sol on, com el seu nom indica, es veuen unes sortides de sol bestials i, una mica abans, el preciós Mirador de Santa Luzia, que haureu vist milions de cops a les xarxes perquè és extremadament instagramitzable.

EL CASTELL DE SAN JORGE

Al capdamunt del turó més alt de la ciutat, coronant el pintoresc barri de l’Alfama, trobem una de les joies de la ciutat a molts nivells: històric, arquitectònic i, perquè no, com un dels millors miradors naturals de la ciutat. L’edifici que es pot visitar avui en dia té poc de l’antic Castelo dos Mouros que es va recuperar amb l’ajuda dels croats a mitjans del s XII ja que el terratrèmol de 1755 el va deixar en runes, però la reconstrucció va respectar molt l’estructura original i de fet es poden visitar al jaciment arqueològic part dels ciments. Tot i tenir parts no originals, passejar pels jardins, pujar a les torres o gaudir de les vistes del periscopi de Da Vinci situat a la Torre d’Ulises fan que la visita al Castell sigui meravellosa, sobretot si hi aneu ben d’hora al matí abans que els eixams de turistes espantin els ànecs i paons que hi viuen.

EL MUSEU NACIONAL DE L’AZULEJO

Ubicat al Convent de Madredeus i fundat el 1509 per la reina Leonor, és un dels museus més bonics i ben organitzats que hem vist mai, una veritable joia. El sol fet d’estar en un antic convent (que a més inclou una església al seu interior) fa que es pugui admirar una gran varietat d’usos de l’azulejo en tots els entorns possibles, inclosa la mencionada església. La col·lecció és impressionant, incloent peces dels segles XV i SVI provinents d’Espanya a la planta baixa fins a obres més contemporànies a mida que vas pujant cap a la zona del claustre. Els panells superiors amb els que s’acaba la visita són simplement impressionants.

CONVENT DO CARMO

Antigament va ser l’església gòtica més gran de la ciutat, però el terratrèmol de 1755 la va tirar a terra, deixant-la amb l’aspecte actual. Tot i que devia ser preciosa sencera, l’efecte que provoca és realment impactant i la idea de posar-hi el Museu Arqueològic al seu interior és una mostra més del tarannà de la ciutat, renovador i profundament transgressor. La part exterior del museu no és res de l’altre món però quan entres a la part coberta, no només les peces de la col·lecció sinó sobretot l’audiovisual (super ben fet i molt interactiu) fan que surtis molt satisfet i molt ben informat de l’edifici i de part de la història de Lisboa.

RUA AUGUSTA I PLAÇA DO COMERÇO

Una de les coses que s’ha quedat fora del Top10 són les places, que Lisboa les té i molt maques. En aquest sentit, la Rua Augusta és l’eix que vertebra la Baixa, el barri cèntric, des d’una d’elles, la Plaça del Rossio, fins a la Plaça del Comercio, que té la peculiaritat de ser una plaça que dóna directament al riu. Una de les sensacions més impressionants quan visites la capital portuguesa és el moment en que, després de baixar tota la Rua, creues l’arc que dóna entrada a la plaça. Jo no ho havia fet fins aquest últim cop però us recomano moltíssim, sobretot si agafeu la Lisboa Card, pujar a l’arc, ja que la ubicació tan privilegiada us proporcionarà unes vistes espectaculars.

TRAMVIES

Altre cop les 7 colinas. Una ciutat com Lisboa és tot un repte pel que fa a l’arquitectura però, sobretot, pels transports. Com comuniques tot de muntanyetes amb carrerons estrets sabent que el transport públic ha d’anar fent aturades a llocs on després arrencar pot ser perillosíssim? Doncs amb un sistema de tramvies, elevadors, ascensors, etc que s’ha convertit en un dels principals reclams de la ciutat. El mític tramvia 28 és un must per la gent que visita la ciutat, tant com anar a la Torre de Belem o al Castell de Sant Jorge. Més enllà del seu distintiu color groc o de l’experiència de fer recorreguts amb pendents tan elevades, es converteix en alguns moments en una necessitat, com quan visites San Francisco. Natros ens vam fer els recorreguts aprofitant per agafar-ne uns quants.

PASTISSOS, SOPES I PEIXETS

Aquí s’ha de trencar una llança a favor d’una de les gastronomies més infravalorades del món. És cert que Japó té el sushi i el ramen, Itàlia la pasta i la pizza… Però digueu-me un país on es pugui menjar tan bé i tan barat de tantes maneres? Pots menjar sopes que les fan delicioses, els peixos (sobretot el bacallà) són espectaculars i cuinats de formes ben diferents, acompanyaments super apanyats i què podem dir dels postres… Jo no sóc massa de dolços així que la cata de pasteis de nata la va dur a terme la Mar però no penseu que són els únics dolços que es poden menjar a Lisboa, no pas. De fet us diré que sense ser jo massa fan d’aquestes coses, em vaig menjar un croissant cuinat amb vi de Porto que gairebé perdo els calçotets. Visca el menjar portuguès!

EL FADO

És probable que anar a un sopar amb fado a Lisboa pugui tenir una part turística com quan es fan sopars amb tablao flamenco a Barcelona, però que el propietari del local s’arranqui a cantar a mig concert de forma inesperada, no té preu. El sopar va estar bé, no el millor que he fet els cops que he estat per allà però bo. El concert, tot i les interrupcions d’alguns turistes insufribles, va ser brutal. La Greta estava tan concentrada que gairebé li havíem de posar el menjar a la boca de ten embadalida com estava. El fado és melancolia, amor per un país que gairebé ja no existeix i la nova Portugal posterior a la Revolució dels Clavells així que és tan enriquidor anar a un concert de fado com visitar algun dels museus de la ciutat.

ALFAMA

L’Alfama és la personificació de Lisboa en un barri. Un barri que era d’inici preeminent i on hi vivia la flor i nata de la ciutat però que va anar quedant relegat a barriada de pescadors i mercaders mentre la ciutat s’extenia més a la zona baixa, al barri del mateix nom (Baixa i Chiado, de fet). Avui en dia parlar d’Alfama és parlar del tramvia 28 que fa el seu recorregut pels seus carrers, de fado, de bars i de paradetes d’artesania. És un barri on us heu de perdre per trobar establiments tan imprescindibles com la Pastelaria Santo Antonio o A Conserveira i que queda limitat pels dos edificis més importants de la part oriental de la ciutat: La Sé (la Catedral, que s’ha quedat fora del Top10 als punts) i el Castell de Sant Jorge. Tot i les pujades i les baixades, super recomanable allotjar-vos-hi ja que és la millor zona de la ciutat per on fer vida i passejar.