VICTORIA SREET I GRASSMARKET
De les primeres coses que et diuen d’Edimburg és que és d’on prové la inspiració de J.K. Rowling per escriure Harry Potter i que Victoria Street és el mític Diagon Alley. Independentment d’aquest fet, és un dels carrers més bonics del món i la zona superior amb balconet per mirar-lo és una delícia. I, continuant el carrer avall, arribem a la “plaça” de Grassmarket on cada pub té una història millor que l’anterior, com la de la Maggie Dickinson, una dona que va tenir una vida d’allò més desafortunada, fins al punt de ser penjada. Però no patiu, la història acaba bé!
EL MUSEU NACIONAL
Els museus a Edimburg són gratuïts, així que es gaudeixen el doble. En concret, al Museu Nacional hi podeu trobar… bàsicament de tot: La famosa ovella Dolly, esquelets de dinousaures, espases Claymore de 3 metres, rèpliques d’un munt de vehicles i com han evolucionat al llarg de la història… i el museu no només té varietat temàtica, sinó que l’edifici és una meravella pels sentits, sobretot quan entre exposició i exposició surts a la lluminosa galeria central a triar cap a on aniràs a continuació. I gratis!
EL CASTELL
Com passa en algunes ciutats escoceses, quan es parla de castell, el que realment es vol dir és ciutadella, ja que no es tracta d’un sol edifici sinó una petita ciutat intramuralles a través de la qual, i en aquest cas especialment gràcies a uns fabulosos panells informatius, es pot explicar la història de la ciutat gairebé des dels seus orígens. Hi tenim no només edificis, sinó exposicions d’armes, les joies de la corona, les presons o un parell de canons molt importants: un, el Mons Meg, una bestialitat del segle XV i el petit canó molt més modern amb el que cada dia a la 1 es fa un tret que sona per tota la ciutat. El castell va estar assetjat més de 20 vegades, però cap història supera la de com Robert de Bruce el va recuperar de mans angleses el 1314 a traves del seu cosí, Thomas Randolph.
EL MONUMENT A WALTER SCOTT
El monument a un escriptor més alt del món. Amb 61 metres d’alçada (que es poden pujar per gaudir de les vistes) i una ubicació privilegiada al centre de la ciutat, és el merescut homenatge a qui va recuperar a l’època moderna la idea d’Escòcia tal i com la coneixem. Va rescatar tradicions i llegendes i va projectar al món una idea que avui en dia seria la millor propaganda turística pel país. Autor d’obres com Ivanhoe o Rob Roy i amb una innegable influència sobre algunes de les obres més destacades de la literatura britànica, diuen que fins i tot els monarques es regien “pel que n’esperaria Walter Scott” a l’hora de prendre decisions
CALTON HILL
Edimburg té una orografia que fa que es puguin obtenir unes vistes precioses desde múltiples llocs. Pujant a l’Arthur’s Seat, des del Monument a Walter Scott, al mirador del Museu Nacional, etc. Però una de les coses més precioses que es pot fer si el dia acompanya és pujar a Calton Hill i fer una volteta mentre el sol va acabant el seu recorregut diari i veure com es pon des del turó, mentre les llums de la ciutat es van encenent. Nosaltres ho vam fer la primera nit perquè també és una forma excel·lent d’ubicar els elements més detacats de la ciutat i sentir-te una mica menys perdut.
ST GILES
Al bell mig de la Royal Mile, entre el Castell i Hollyrood, trobem aquesta Catedral que no ho és, ja que no té bisbe, però tothom la té considerada així per ser el temple més important de la ciutat. A través del temps ha testimoniat la davallada de reis i religions i al seu interior trobem una capella, la del card, on també hi ha una mostra del caràcter escocès: entre els angelets que toquen arpes, trompetes… i n’hi ha un que, com no podia ser d’altra manera, toca la gaita per reivindicar la identitat nacional. Erigida sobre un temple del segle IX en honor al patró dels leprosos, ha estat remodelada i cremada un munt de cops, variant molt la seva forma; tot i això, és una de les fotografies de la Royal Mile i de la ciutat, acompanyada de l’estàtua de David Hume.
EL CEMENTIRI DE GREYFRIARS
La ciutat d’Edimburg, a banda de la seva estètica innegable, obté part del seu encant de les històries i en el cas de Greyfriars, en la del gosset Bobby. Una mica com passa amb l’estàtua de Hachiko a Shibuya, la seva estàtua és venerada com a símbol de fidelitat, ja que el gos va seguir visitant la tomba del seu amo fins i tot quan el feien fora o quan van estar a punt de sacrificar-lo. Per sort, l’alcalde de la ciutat el va nomenar ciutadà d’Edimburg i el va salvar. Independentment de la història, sempre que trobeu un cementiri a Escòcia, entreu-hi. Són preciosos i a més són refugis d’ocells, així que en trobareu de totes mides i colors.
HOLLYROOD HOUSE
Residència oficial de la reina d’Anglaterra quan visita Escòcia des de fa molts anys, el Palau fa un recorregut pels episodis més interessants, i en alguns casos morbosos, de la història de la reialesa; i n’hi ha un munt: assassinats, visites, intrigues, portes secretes, etc. Es nota que aquestes coses els agraden un munt perquè l’audioguia s’hi recrea donant detalls de coses que jo desconeixia totalment.
A banda del Palau en si, l’Abadia en runes és realment bonica i els jardins valen la pena de ser passejats i si hi aneu amb criatures, ténen un joc en el qual s’han de buscar lletres en unes corones que hi ha repartides pel recinte amb les quals es crea una paraula que els té super distrets tota la visita. I al final et dónen un diploma i un petit obsequi.
EL JARDÍ BOTÀNIC
Com passa amb els museus, el Jardí Botànic és gratuït, així que si teniu una estona i no us fa res sortir una estona de la zona del centre, jo us el recomano molt. Amb 28 hectàrees de terreny i zones temàtiques precioses com el Jardí Xinès, el Jardi de la Roca, el Jardí Commemoratiu de la Reina Mare conformen un passeig realment agradable i us ho dic jo que no sóc massa fan de les plantes. Sort que la Mar ho va posar al planning i ens va quadrar, perquè vam passar un parell d’hores increïble passejant-hi.
LA ROYAL MILE
El carrer més important de la ciutat no és un carrer, de fet, sinó uns quants units entre ells i la seva longitud (1.814,2 metres) dóna orígen a la “milla escocesa”. Amb el Castell d’Edimburg a la part superior, el Palau de Hollyrood a l’inferior i amb St Giles al centre, té encara molts més atractius com són el seguit de closes (carrerons) i courts (patis) que surten del carrer principal o el Gladstone’s Land, on pots veure com vivia la gent de la ciutat en 3 èpoques diferents. És una zona per on passareu un munt de cops i que, aviso, requereix molt més temps de veure amb detall del que sembla.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 