24 D’OCTUBRE: Gran Sinagoga, Sant Matias, Carrerons del Castell
Vam tenir una nit mogudeta amb la Greta que no parava de posar-se a gatejar pel llit mig sonàmbula. Feia molta gràcia però a la vegada ens tenia preocupats per si es tirava del llit sense voler.
Ens vam llevar definitivament a les 8 amb la idea d’anar a esmorzar al mític New York Cafe però unes 12.965 persones van tenir la mateixa idea que nosaltres així que vam haver de desistir per por a esmorzxar a les 12. I us he de dir que no podríem haver pres juna decisió pitjor ja que vam anar a un altre lloc bastant més cutre on ens van tenir 50 minuts per uns creps que no vam arribar a menjar mai i vam haver de fer d’intèrprets d’uns pobres italians als que els servien cafès massa calents i amb els que les dues cambreres no s’entenien per res. El lloc es diu Prima Pek i tot i que les noies eren molt simpàtiques, no us el recomano massa si teniu pressa.
La Gran Sinagoga o Sinagoga Dohany és la segona més gran del món i una de les més boniques que jo he vist mai (ara tampoc me les donaré d’expert en sinagogues perquè no ho sóc, però n’he visitat unes quantes). L’entrada val l’equivalent a 8€ aproximadament i hi ha visites guiades cada hora gratuïtes en gairebé qualsevol idioma. Nosaltres ens vam afegir a la d’espanyol que just començava i en una mitja hora et fan una explicació força completa de la història, l’edifici i l’entorn, on destaca l’Arbre de la Vida, un arbre fet de metall en el qual les fulles tenen gravats noms de jeuus que van perdre la vida, sobretot durant l’ocupació nazi. Justament d’aquella època en queda un record força desagradable al pati exterior, on es va haver d’improvitzar un cementiri perquè no els estava permès treure cadàvers del ghetto.
A banda de la Gran Sinagoga, es pot visitar el Museu i la segona sinagoga, molt més moderna i no tan bonica. És un recinte molt bonic i ple de simbolismes on podeu passar-hi una bona estona gaudint de l’entorn i processant tot el que va passar i el que significa aquest lloc.
Vam anar cap al Turó de Buda i ens vam endur una decepció ja que volíem anar al famós Hospital a la Roca però ens van dir que amb una criatura estava totalment prohibit perquè l’aire era perillós i no era recomanable. Vam calcular si podíem fer el mateix que a la torre de Sant Esteve però no ens donava temps de fer les visites per separat així que vam anar a passar les penes a un dels nostres llocs preferits de la ciutat: el Bastió de Pescadors.
El Bastió ja l’havíem visitat i gaudit de les seves vistes, però vam repetir mentre esperàvem a que obrissin el que encara no havíem vist de la zona: Sant Matias.
L’exterior és espectacular en un entorn immillorable. Les teulades amb les rajoles de colors recorden una altra església que ens va encantar, la de Sant Esteve a Viena. I l’espera per entrar a veure l’interior va valdre totalment la pena, ens va semblar preciosa, com sortida d’una pel·lícula de fantasia medieval del tipus Lady Halcón o Willow. Els colors i formes amb els que està decorada són senzillament preciosos i cada detall arquitectònic no fa sinó sumar a la bellesa general. Una preciositat més d’una ciutat que no deixava de sorprendre’ns.
Vam aprofitar que teníem encara una estona abans d’anar cap a l’aeroport i ens vam perdre pels carrers del voltant del Castell i del Bastió, plens de cases precioses, botigues amb encant i llocs tan particulars com la Casa de Houdini, on fan shows i hi ha una espècie de museu màgic. Va ser una forma perfecta d’acomiadar-nos de la ciutat, gaudint de nou de les vistes i passejant pel Turó de Buda, un lloc realment increïble. Com la ciutat en general. Una sorpresa molt molt agradable de la que vam tornar enamorats i amb la certesa que quan la Greta sigui una mica més gran, hi tornarem. Per gaudir dels balnearis al 100% amb ella, per entrar al bunker i per menjar el nostre pes en goulash.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 