18 DE SETEMBRE: Free Tour Sandemans, Jardins de Tulleries, Canal Saint Martin i Montmartre
Vam agafar el metro per anar cap al centre i un cop a Chatelet vam comprar unes pastetes per esmorzar en una boulangerie. Boníssimes. De fet vam comprovar que a París els croissants, pans au xocolat i demés són molt bons si són de boulangerie però també (una mica menys, clar) si són d’un lloc una mica més senzill.
Vam identificar el punt de trobada del nostre Free Tour, la font de la Plaça Saint Michel, i ens vam passejar pel Sena cotillejant les paradetes de quadres, souvenirs i cartells de pel·lícules que n’omplen les voreres. A les 11 començàvem el tour en el que ens van passejar (poc) per la zona del centre i ens van explicar la història de la ciutat des del primer assentament a la Illa de la Ciutat fins a la Revolució Francesa. La part històrica i les anècdotes van ser el que més ens va agradar ja que a París hi ha passat coses realment bèsties (com la pròpia Revolució Francesa) i és super interessant passar pels llocs on van tenir lloc esdeveniments d’aquesta magnitud mentre et donen els detalls més rellevants del que va passar.
Vam fer una breu cerca d’establiments per dinar i ens vam decantar per un lloc de bagels anomenat Bagelstein on vam dinar entre bastant i molt bé per 18 euros. Jo vaig demanar un bagel de pastrami amb formatge, vegetals i salsa i la Mar en va triar un d’hummus i alvocat. Ens vam partir unes patates i estava inclosa la beguda.
Vam passejar pels Jardins de Tulleries, que formaven part d’un palau amb el mateix nom on la cort solia fer festes abans de traslladar-se a Versalles.
El nom prové de l’antiga fàbrica de tuilles o teules que hi havia a la zona. Quan la cort es va traslladar, els jardins van quedar abandonats i el 1870 el Palau va ser destruït, quedant només els jardins, a dia d’avui un dels més importants de la ciutat. L’entorn és inigualable, entre la Plaça de la Concòrdia i el Museu del Louvre, al que s’accedeix per l’Arc del Carrussel. Aquest arc va ser construït a corre cuita perquè Napoleó tornava d’Austerlitz i el que ell havia manat construir per fer la seva entrada a la ciutat, l’Arc de Triomf, estava lluny de ser acabat.
Com a curiositat, hi ha dues versions sobre la procedència del carruatge que el corona. Unes diuen que els francesos van agafar la quadriga de la Porta de Brandenburg i la van col·locar sobre l’arc fins que els alemanys els van reclamar que els la tornessin i aleshores van fer la que hi ha ara, copiant la de Sant Marc a Venècia. L’altra versió és més senzilla: Van agafar inicialment la de Sant Marc i quan els van reclamar que la tornessin a casa, en van fer una còpia. Sigui com sigui, l’Arc del Carrussel ens va semblar preciós i un perfecte eix d’unió entre un dels museus més espectaculars del món i uns jardins preciosos on paga la pena relaxar-s’hi una estona i gaudir de l’entorn.
Vam fer una aturada tècnica perquè la Greta fes la croqueta i mengés una mica de mango a la gespa mentre ens sorpreníem amb la visió de la Torre Eiffel. Realment es pot veure des de gairebé qualsevol lloc, és una passada.
Ens vam tornar a posar en marxa recorrent el Sena fins a Chatelet, on vam agafar el metro per acostar-nos a una zona totalment diferent del centre: el Canal de Saint Martin.
Originalment la seva funció era fer arribar aigua potable a París amb el seu recorregut de poc més de 4,5 kms però amb el temps s’ha arribat a convertir en un atractiu turístic de primer nivell. El passeig pel canal és força agradable i als carrerons que l’envolten es pot trobar una gran oferta gastronòmica amb bistrots, cafès i un munt de gelateries i pastisseries de gran reputació. També hi ha els Jardins Villemin, on nosaltres no ens vam aturar ja que volíem arribar quan abans millor al nostre següent destí: el barri de Montmartre.
Situat en un turó a 130 metres d’alçada, Montmartre és un dels barris més pintorescos de la ciutat i una visita imprescindible a nivell històric i estètic. Molta gent quan pensa en París té al cap les imatges de la ciutat on transcorre Amelie o el Moulin Rouge, així que està projectant la imatge d’aquest barri tan particular on, al ser un poble independent de París fins a finals del segle XIX, no es va produir la reforma Haussman, a partir de la qual París es va converir en la ciutat que coneixem avui en dia; la París de les grans avingudes i boulevards i dels palaus i monuments gegantins. En canvi Montmartre va romandre amb la seva estructura de poblet medieval, els seus carrers empedrats i estrets. És preciós.
Havíem agafat el metro a Jaurès i en pocs minuts arribàvem a Anvers (6 minuts, línia 2 de metro) on inicies la pujada per la Rue de Steinkerque on vas descobrint molt a poc a poc la inconfusible figura del Sacre Coeur amb el carrusel i el parc ple de gent asseguda gaudint de les vistes de la ciutat.
Vam recórrer els principals carrers i places del barri mentre s’anava fent fosc fins que es va acostar l’hora de sopar, moment en que vam anar a visitar la basílica del Sacre Coeur, vam veure les vistes de la ciutat i ens vam dirigir de nou a la Plaça de Tertre per sopar a La Mere Catherine, un restaurant obert el 1793 on vam menjar una sopa de ceba, una carn acompanyada, literalment, d’una muntanya de patates fregides i amanida i uns musclos.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 