20 DE SETEMBRE: Jardins de Luxemburg, Panteó, Les Invalides
El nostre avió sortia a les 18:15 així que teníem poques hores i moltes coses que volíem fer. Ens havíem guardat dos punts d’interès que estaven molt a prop: els Jardins de Luxemburg i el Panteó.
Vam començar pels jardins, on vam esmorzar uns croissants i uns pains au xocolat (què deliciosos els fan) admirant el paisatge.
Els Jardins de Luxemburg els va fer construir, segons diu la història, Maria de Mèdici, cansada de la vida a Versalles. Ella volia un palau a la seva manera, a la italiana. D’inici el palau ocupava la majoria de l’espai però a poc a poc es van anar guanyant terrenys per ampliar els jardins. D’aquí que la forma sigui una mica peculiar, amb un passatge que surt del quadrat quasi perfecte que és tota la resta. Ens va sorprendre perquè més enllà dels jardins en si i del palau, és una veritable exposició d’art, amb unes estàtues impressionants que fan que destaqui encara més. Ens va cridar molt l’atenció que una de les que es pot trobar és… una estàtua de la llibertat, donada pel mateix Bartholdi el 1900 i afegida als jardins el 1906. També hi ha estàtues de personalitats com Beethoven, Chopin Flaubert o Baudelaire.
Un cop esmorzats i passejats pels caminets dels jardins, vam apropar-nos al Panteó, que es troba a pocs metres. L’edifici, d’estil neoclàssic, és impressionant amb les seves columnes i la seva cúpula. Crida l’atenció que Lluís XVI encaregués una construcció tan formidable a Soufflot per custodiar les relíquies de Santa Genoveva. Diu la llegenda que el rei havia superat una greu malaltia i va tenir una epifania mística i volia fer un homenatge a l’alçada del miracle que l’havia salvat.
Com deia, l’edifici és impressionant però l’interior no decep gens ni mica, sobretot la laberíntica cripta a través de la qual es podria relatar la història de París. I és que el que va començar per ser un homenatge a Santa Genoveva s’ha acabat convertint en un cementiri per a personalitats de totes les branques, entre les quals destaquen Marie Curie, Voltaire, Victor Hugo, Alexandre Dumas i molts altres. És realment impressionant passejar-te per les voltes i passadissos i utilitzar els panells informatius (ara ja tàctils gràcies a la tecnologia) i descobrir històries com la de Louis Braile, en efecte l’inventor del sistema d’escriptura.
Vam dinar una galette, una tartine i una omelette (a la Greta li va encantar tot i que la vam haver de demanar més feta 3 cops, el pobre cuiner ens volia matar) i vam fer una breu visita a les Arenes de Lutècia, un antic amfiteatre del segle I on s’hi celebraven combats i s’hi representaven obres de teatre. Ara ben poc queda, unes graderies i l’arena, però en l’antiguitat havia estat un gran estadi amb capacitat per 15.000 persones.
Vam agafar el metro a corre-cuita per intentar arribar a l’últim punt d’interès del viatge, l’espectacular Hotel des Invalides. Sabíem que probablement no tindríem temps de visitar-lo però havíem vist aquella cúpula en tantes fotografies… a més és on hi ha la tomba de Napoleó! Vam fer una volta pels jardins, vam entrar a veure algun dels patis i vam saludar a Napoleó des de fora, a l’espera de poder-ho veure en condicions a la propera. Perquè jo crec que a París mai se li diu adéu. Sempre ens quedarà París, no?
DE SHINJUKU AL SERENGETI 