VIATJAR AMB CRIATURES

Hi ha qui aparca els nens amb avis, cangurs o tiets per aprofitar i marxar de viatge. Nosaltres pensem que viatjar és de les coses que ens fa més feliços, ho fem quan tenim vacances, temps lliure, són estones per gaudir i viure experiències que formaran part dels nostres records i, per tant, ho volem fer amb la gent que més ens estimem… com hem de deixar els fills a casa??? 

Ens agrada passar temps amb la Greta, volem gaudir de les coses junts en família i fa gràcia veure-la descobrir-ho tot… i ara encara és molt petita i realment podríem haver estat a Suècia, a Lleida o a Vietnam que no hagués notat massa diferències, però a mesura que es fan grans acompanyar-los a descobrir el món és de les coses que més il·lusió fa! 

• 

Nosaltres som partidaris de què tot és per nens, si els ho vens amb emoció i curiositat. Sempre que no sigui un risc per la seva salut o integritat física, qualsevol activitat pot ser interessant per un infant. A primer cop d’ull hi ha qui diu que les esglésies poden ser avorrides, els museus repetitius o les excursions cansades. Nosaltres apostem per donar la volta a les coses i trobar els punts que poden motivar als més petits, fent explicacions adequades a l’edat de manera que entenguin què visiten, intercalant tipus d’activitats de manera que no es cansin d’un mateix tema, motivant i trobant objectius que puguin interessar-los.

Tot i que la nostra experiència viatjant amb nens de moment és poca, creiem que ja tenim alguns tips per ajudar-vos. Segurament anirem modificant la llista a mesura que viatgem més i més i que la Greta sigui més gran, però de moment, això és el que us plantegem!!

TRIAR DESTÍ 

En primer lloc, cal tenir en compte que no s’hauria de generalitzar mai, ja que els infants i les famílies totes són diferents. A partir d’aquí, per triar destí us proposo tenir en compte tres factors:

1. El caràcter: Fixeu-vos com és l’infant, si s’atabala fent la paella del diumenge amb la família potser us heu de plantejar un viatge amb pocs estímuls i tenir en compte passar estones a zones naturals i descans d’ímputs. En canvi, si es pot quedar adormit/da al cotxet en un concert, potser podeu anar a Las Vegas sense alterar-li massa les rutines. 

2. L’edat de les criatures i les condicions del lloc on es vol anar. És molt diferent anar a un lloc on dubteu de la fiabilitat dels hospitals que a un lloc que per molt lluny que estigui o molt exòtic que sigui però us dóna confiança a nivell mèdic. Nosaltres de moment vam decidir que en principi evitaríem anar amb una nena de mesos a un lloc on s’havia de vacunar – i per tant hi havia risc d’agafar malalties “rares” – o prendre algun tipus de medicació extra (Per exemple el malarone, etc). 

3. Els interessos de tota la família, inclòs l’infant: Si ja és més gran i té algun interès especial per algun lloc del món o per algun tema es pot buscar un destí també segons les seves motivacions (si és un amant dels castells es pot anar a Escòcia, si li agrada el manga i l’anime es pot anar a Japó, si és fan de Harry Potter es pot anar a Londres…)

• 

CONSELLS PRÀCTICS

Així que si ja heu valorat i decidit el destí segons els paràmetres anteriors, us proposem el següent: 

– Si podeu, dormiu en una casa o apartament millor que en un hotel. A part de tenir cuina on pots cuinar algun sopar o esmorzar, si heu de fer alguna parada tècnica, algun dia necessiteu passar-hi alguna estona o anar a fer alguna migdiada estareu en un entorn molt més agradable amb més espais i opcions. L’hotel sol ser un lloc més fred on sol haver només un espai.

– Porteu amb vosaltres una bossa amb alguna joguina o conte que ja conegui i li agradi. En cas d’esperes, cues, estones mortes a transports o esperant àpats tindreu distraccions ideals. 

– Porteu sempre una muda de recanvi, bolquers i bossa estanca per si heu de deixar la muda bruta o mullada separada de la resta de coses netes. 

– Adapteu-vos i tingueu en compte les necessitats de la criatura (ell/a ja s’està adaptant a un lloc nou, horaris diferents, menjar exòtic… Procureu adaptar-vos vosaltres als seus ritmes de son… si fa molta estona que ha de mantenir-se quiet o assegut dins d’un transport procureu buscar lloc a l’aire lliure perquè es pugui desfogar i moure lliurement una estona). Procureu empatitzar amb ell/a i cobrir les necessitats abans que desencadeni en una situació de nervis generalitzat. 

– Assabenteu-vos si els museus o altres espais que visiteu  tenen en compte els infants i proposen activitats per ells. Sovint hi ha jocs adaptats perquè vagin seguint el museu veient el mateix que els adults però posant èmfasi en alguna cosa que els pot interessar més o amb explicacions més apropiades per ells. També hi ha museus que fan activitats dirigides expressament pels més menuts.

– Prepareu junts el viatge: Impliqueu a les criatures sempre que pugueu (dins les capacitats de cada edat) perquè facin el viatge el més seu possible. Es gaudeix molt més i s’apren quan t’hi has implicat des d’abans de marxar. Els infants aprenen molt per repetició, els agraden les rutines i les coses que ja coneixen. Si ja saben una mica el què veuran, ho gaudiran molt més i exprimiran les visites. 

– Transport de l’infant (motxilla o cotxet): Sigueu realistes i penseu com el/la transportareu. Si per la vostra ciutat habitual ni toca el cotxet, no penseu que de viatge li encantarà anar-hi. Nosaltres ens en vam endur un “de viatge”, plegable, pesava poc, era de segona mà (per si a l’avió ens el trencaven…) i el vam transportar d’hotel a hotel, però la Greta no el va utilitzar, ja que ella prefereix la motxilla.

També tingueu en compte les distàncies: potser la criatura és més gran i camina sola, però sol fer uns recorreguts més curts. Potser necessitareu alguna ajuda com una motxilla toddler, un seient /patinet extra al cotxet del nadó perquè el/la germà/na tingui una mica de descans, etc.  

I el més important de tot, gaudiu! Potser per fer-ho heu de modificar les expectatives, reduir el nombre d’escultures, museus i tours que fareu. Jo crec que és millor deixar alguna cosa per veure un altre any quan torneu i esprémer al màxim el que sí que veureu en comptes d’estar patint per tot el que no tindreu temps de fer perquè aneu a un altre ritme. Potser és un ritme més lent, però molt curiós, feliç i enriquidor!

Com a resum us diria que us plantegeu que potser el més important no és veure-ho tot, sinó gaudir de tot el que veieu.

•