A tots ens ha passat i no ens n’hem d’avergonyir pas. Tots hem vist les fotos d’un amic i hem tingut unes ànsies irrefrenables de trencar el porquet i marxar a voltar pel món. Tots, alguna vegada, hem estat a casa mirant una sèrie o un documental i hem mirat de reull un vol a aquell indret tan encantador sentint-nos una mica culpables perquè no anem massa bé de quartos o perquè sabem que estem al límit de quedar-nos sense dies de vacances.

Jo sóc probablement la persona més capritxosa i impulsiva que coneixereu a la vida, així que us entenc i us encoratjo a, sense acabar sota un pont, buscar opcions per quan com jo ho anomeno, us estigueu viatjant a sobre. Perquè les dues variables amb les que treballem els viatgers són així de poc romàntiques: les vacances i els diners. Som veritables enginyuers ajuntant ponts, tornant una hora abans de trebalalr per no hgastar un dia de vacances i, si cal, fent 3 escales per tenir un vol a meitat de preu.
Què faig jo doncs quan em viatjo a sobre però la butxaca no acompanya? Us proposo 3 opcions que a mi em fan el pes, cadascuna a la seva manera:

1.- L’opció casolana: Vivim, per sort, en un país ple de coses boniques i amb un gran interès natural, cultural i gastronòmic. Una opció que us pot fer passar una mica “el mono viatger” és cercar una sortida d’un dia o dos a zones a prop de casa. Horta de Sant Joan, la Costa Brava, la Fageda d’en Jordà o un cap de setmana a Cambrils són opcions per les quals molta gent d’altres països paguen veritables fortunes i nosaltres les tenim a tocar de casa. Aprofitem-les, gaudim-les i si tenim criatures petites, ens pot servir també de pràctica abans d’embarcar-nos a fer una sortida més exigent a nivell de transport o logística.

2.- L’opció desesperada: Els ionquis viatgers tenim un moment de no retorn en el que estàs disposat a anar a gairebé qualsevol lloc per tal de satisfer la teva ànsia viatgera. Necessites l’adrenalina de pujar a un avió, sentir parlar la gent en un altre idioma, sentir noves olors o simplement sentir-te fora de la teva àrea de confort. En aquest cas toca agafar un metabuscador buscant l’opció més barata i l’època més econòmica i deixar que sant skyscanner faci la seva màgia. Probablement els primers destins que us apareixeran seran a Espanya. Palma, Madrid, Sevilla o Bilbao són opcions meravelloses i amb una oferta d’allotjament que ens pot ajudar a mantenir el “lowcostisme” del viatge. A coninuació, les grans ciutats d’Europa amb comunicacions arreu del món: A Brusel·les (molt bona opció ja que també t’acosta a Bruges i Gant), París, Londres, Lisboa, Roma o Milà sol ser fàcil volar-hi per 15-25€ si tenim certa flexibilitat horària i, com us comentava en l’opció espanyola, també hi trobem hotels o altres allotjaments per butxaques petites o una mica foradades (com la meva!).
Si voleu estalviar amb el tema de l’allotjament teniu opcions d’intercanvi com pot ser el CouchSurfing o directament el HomeExchange, que us recomanem moltíssim perquè, mes enllà d’estalviar diners en allotjament com estem buscant, es converteix en una experiència de viatge preciosa i molt autèntica, ideal per famílies amb criatures. I el fet de tenir una cuina fa que també puguis estalviar força en àpats si t’organitzes una mica.

3.- L’opció teòrica: Aquí és probable que em quedi sol o poc acompanyat, però algunes de les coses que més m’agraden de viatjar passen setmanes o fins i tot mesos abans d’arribar al destí. A partir del moment en què triem un nou destí, comença un procés com d’enamorament en el que necessito saber quantes més coses millor del lloc on viatjarem. Què s’hi visita, quantes zones divideixen la ciutat i quina és la seva història, les tradicions més curioses i com ho puc fer per optimitzar el temps al màxim per veure tot el que vull visitar i tenir temps de perdre’m una tarda o dues sense rumb fixe…
El que us vull dir és que potser no podreu viatjar en les properes setmanes però el que si podeu fer és organitzar o conèixer una mica més d’aquell viatge que tanta il·lusió us fa fer. Jo fa anys que tinc muntada una ruta de castells per Escòcia i no sé quan hi aniré. I tinc un mapa amb tots els punt d’interès que m’agradaria veure si un dia vaig a Xile i a Perú, pel simple fet de que quan cerqui un allotjament, pugui veure on l’he de buscar per optimitzar els itineraris. Tot el que tingueu fet us ajudarà a estalviar, a aprofitar millor el temps i a conèixer més el país o la ciutat que voleu visitar. Potser us sembla una tonteria però aribar a Tanzània coneixent els concepte “Pole Pole” et deixa molt més tranquil, perquè saps que és un país on les presses mai són bones.

Sinó sempre us queda la última opció, que d’inici no sona massa bé però que un cop t’hi poses, mola molt: agafa crispetes i un refresc, una xocolata desfeta i uns melindros o el que et vingui de gust i tria un dels teus viatges. (un que faci temps que no recordes) i mira les fotos recordant les anècdotes que hi vas viure. Mira la cara de felicitat que fas a cada fotografia. Aquesta és l’essència de viatjar i molts cops pensem tant en el que volem o el que necessitem que no valorem el que hem viscut i acomplert.