27 de SETEMBRE: Hoian (visita al Mercat, Curs de Cuina al Citronella, casa de la família Tran, bicicleta fins a la platja)
Tot i el cansment i les agulletes dels dos dies en moto, ens vam llevar bastant d’hora per fer una visita al mercat de peix i fruita abans d’esmorzar. No vam veure com els vaixells descarregaven però el mercat feioa patxoca, farcit d’aliments de totes mides i colors. A més, Hoian sense gent és una meravella, amb la llum de la sortida del sol banyant-la.
Vam creuar el Pont Japonès totalment sols, vam poder veure milers dels típics fanalets apagats penjant de les façanes i vam passejar pels passadissos veient fruites i verdures que no sabíem ni que existissin o algunes que ens resultaven familiars però en colors o proporcions super diferents.
Com ja sabeu si ens seguiu una mica, els mercats són dels llocs que més feliços ens fan del món. Veus què menja la gent, com preparen els aliments i una mica la idiosincràsia bàsica del país. No té res a veure un mercat a Göteborg amb un de Dar Es Salaam però tots dos ens encanten. I el de Hoian és un dels més macos del món.
De fet ens va agradar tant que vam fer doble visita. La primera nosaltres sols i la segona, després d’esmorzar, amb la noia que ens va fer el curs de cuina al Citronella, un molt bon restaurant de la ciutat on, a més, són especialistes en cursos de cuina. Allà ens van explicar la logística del matí-migdia: visita al mercat, quins plats prepararíem, en quin ordre i que després ens els menjaríem per autoavaluar-nos. Ens va semblar una molt bona activitat realitzada en un lloc ideal, ja que com us dèiem quan us presentàvem la ciutat, Hoian és l’Osaka de Vietnam i el preu era molt bo per fer una visita guiada al mercat, l’activitat d’aprendre i cuinar i el dinar.
Vam començar fent el plat que més triga, el pho. Havíem de fer el brou passant primer per la paella ceba, clau i un munt d’espècies més que dónen aquell gust característic al plat, molt més dolç i aromàtic que el nostre caldo de sopa. A continuació vam fer la típica truita-crep de gamba amb brots de soja (“Hoian Pancake” en diuen) i els rotllets fregits mítics (i deliciosos) que vam menjar-nos mentre fèiem la darrera preparació: farcellets de peix embolcallats en fulles de plàtan. Hem de dir que vam començar fent-ho tot però mica en mica participàvem una mica menys en els següents plats , no sabem si és que estàvem tardant massa o perquè ho veuen més complexe i no volen que algun guiri patós ho engegui tot i sigui immenjable.
Vam trobar-ho tot deliciós i vam demanar que ens enviés per correu electrònic totes les receptes, quantitats i instruccions per poder fer-ho algun dia a casa nostra. És una de les coses que més feliç fan al món: estar a Barcelona i menjar uns rotllets mentre mires les fotografies del viatge o fer-te unes pizzes de Zanzíbar i traslladar-se automàticament al Mercat de Forodhani. I en aquest cas vam aprendre d’una gran cuinera que ens va anar explicant pas per pas, així que millor impossible.
Orgullosos de la feina feta, vam acomiadar-nos de la nostra guia-professora-cuinera i vam sortir a passejar per la ciutat. Havíem visitat ja diverses sales d’assemblea-temples però ens faltaven encara algunes de les més representatives així com alguna de les cases així que vam fer-nos un plan super xulo: aniríem a veure les 3 atraccions que ens quedaven al nostre cupó de la ciutat i després faríem cas a la parelleta del homestay i agafaríem una bici per arribar-nos a la platja. Sonava super bé acabar el dia i la nostra estança a Hoian sucant-nos al Mar de la Xina Meridional.
La primera “atracció” va ser L’Antiga Casa Tan Ky. Allà ens va rebre una noia amb unes galetes bastant bones però plenes de formigues diminutes que s’hi passejaven. Ens en vam menjar una cadascú per no ser maleducats. Aquesta noia ens va explicar que la casa va ser construida el segle XVII per un comerciant xinès; van tenir en compte que la façana principal es trobés al carrer comercial i la façana posteriór donés al riu Thu Bon per facilitar l’entrada i sortida de mercaderies. És una de les cases més antigues i millor conservades on hi han viscut set generacions de la família. La decoració i arquitectura de la casa té elements xinesos, japonesos i vietnamites i moltes referències i simbologies de filosofia oriental. També es poden veure els nivells on ha arribat l’aigua en les diferents inundacions.
Després vam anar a visitar la Casa Capella Tran. Construida el segle XIX, té un jardí de 1500 m2 que segueix els principis del Feng Shui. Després d’una visita ràpida, la noia ens va portar a la part posterior de la casa on hi havia souvenirs per comprar; ens vam quedar unes monedes que ens va fer llançar en un bol per llegir-nos la bonaventura.
Finalment vam anar al Temple Quan Cong, un temple cantonès que simbolitza la lleialtat, la justícia i la sinceritat que ens va hiper encantar! Ens van explicar la història dels tres altars del pati: el primer servia per honrar els ancestres xinesos, el segon dedicat a la fertilitat, per demanar ajuda per tenir fills i el tercer dedicat als diners i economia.
Allà vam descobrir que els vietnamites adoren a aquesta deesa de la fertilitat i els infants: creuen que cuida als nens i nenes de 0 a 5 anys. Ens van explicar que hi confien tant que és per aquest motiu que viatgen amb tots els fills sense casc en una moto, perquè consideren que la deesa els protegirà.
Ens vam menjar un gelat de xocolata i coco deliciós i vam anar al homestay a buscar les bicicletes per arribar a la platja. El camí va ser difícil, ens vam quedar en un embús entre altres bicis, motos, cotxes, camions, molta gent esperant a la sortida de les escoles… sort que de tan en tan vèiem un llac, un bou o un camp d’arròs…! Vam deixar les bicis en un parking que ens havia recomanat la noia del homestay.
L’aigua era calentíssima i per molt que caminaves endins t’arribava als turmells… va ser tota una experiència i podem dir que ens hem banyat al Mar de la Xina Meridional, però no podem dir que ens refresqués massa!
Vam tornar al homestay a treure’ns la sorra fina que ens havia quedat per tot arreu, dutxa i a sopar! No vam poder anar a cap dels dos restaurants que teníem apuntats: un tancat i l’altre hiper car. Així que vam decidir repetir al Morning Glory on vam menjar una amanida amb ànec i carbassa deliciosíssima!
DE SHINJUKU AL SERENGETI 