22 de SETEMBRE: Excursió al Delta del Mekong I (My Tho, illes del Delta), Pagoda de Vinh Trang, Can Tho
Ens vam llevar a les 7 del matí perquè teníem molta tela per davant. Vam pujar a un autobus en direcció a My Tho on ens esperava el nostre vaixellet. És molt curiós perquè les embarcacions amb les que la gent es mou pel Mekong acostumen a tenir dos ulls pintats a la zona inferior de la proa, segons diuen per espantar els mals esperits o els dimonis del riu.
Havíem triat el tour més barat (a la nit ens recordaríem de la decisió, no ens avancem) però us he de dir que la majoria de tours per la zona fan un recorregut semblant, recorrent les 4 illes: l’illa del Drac (Con Rong), l’illa de la Tortuga (Con Qui), l’illa del Fènix (Con Phung) i la de l’Unicorni (Con Lan).
En el nostre cas ens vam saltar la de l’Unicorni perquè en aquell moment tots els seus habitants estaven pescant a l’oceà com bojos per aprofitar la temporada. És cert que en alguns moments vam tenir la sensació de viure una turistada d’aquelles que odiem moltíssim però també va ser interessant descobrir com fèien gelats i caramels de coco o un licor de serps i altres rèptils que la Mar va decidir de forma inteligent no tastar. No estava tan dolent.
Vam navegar per canalets en unes barques tradicionals, vam tastar fruites delicioses i sense adonar-nos-en s’havia fet l’hora de dinar.
Ens van dur a un restaurant on l’especialitat era el típic peix que fregeixen tot sencer i ens va sorprendre perquè no era precisament petit. Sort en vam tenir de menjar a cobert ja que vam enxampar un diluvi important.
Vam passejar una mica pels voltants i vam descobrir que hi havia una espècie de granja de cocodrils. Vam descobrir que per aquelles latituds els agrada molt menjar-se la seva carn. Natros la vam tastar gairebé al final del viatge i no està pas malament.
Quan vam acabar de dinar ja no plovia així que ens vam poder passejar per les illes tranquilament; vam tornar al barquet per tornar cap a My Tho i des d’allà anar a la Pagoda de Vinh Trang, que va passar a ser la nostra nova preferida. Les estàtues dels Budes són realment impressionants i l’entorn amb aquells edificis tan preciosos la fan brillar moltíssim.
Construida el 1850, es tracta d’una fusió d’art xinès, vietnamita i cambodjà. De fet, alguns guies parlen d’ella com l’Angkor vietnamita per la distribució de les torres, tot i que jo crec que Vinh Trang s’allunya de la majestuositat dels temples de Cambodja i esdevé un oasi de pau i tranquilitat a tocar del frenesí dels mercats flotants i les ciutats comercials que l’envolten. Tot el recinte és preciós i s’hi passeja molt a gust, una veritable joia que no us podeu perdre.
Mica en mica s’anava fent fosc així que vam tornar cap a la ciutat i ens vam dirigir cap al nostre hotel. I dic hotel per dir-li d’alguna manera. Només us diré que és el pitjor lloc on hem dormit mai i no és que nosaltres siguem especialment exigents en aquest sentit, però el lloc feia pànic. Us deixo un vídeo del nostre canal de YouTube on us parlem d’aquest i altres llocs de l’estil. Vam decidir fer una volta i buscar un lloc on menjar, així també passavem menys temps a l’hotel de l’horror.
Per sort a Vietnam és gairebé impossible menjar malament i teníem l’experiència de Xina on vam aprendre a guiar-nos pel nostre olfacte. Vam anar a parar a un localet que complia els principals requisits que tot lloc decent del sudest asiàtic ha de tenir:
1.- Ple de gent autòctona menjant-hi
2.- Cadiretes baixes d’aquelles en les que gent alta i relativament pesada com jo ens juguem la vida cada cop que hi seiem
3.- Olor a espècies, a carn a la brasa, a caldet i a verdures.
He de dir que el 90% dels llocs on vam menjar durant el viatge compleixen els requisits i a més es tracta de llocs baratíssims, però en concret del restaurant de Can Tho ens vam quedar amb l’extrema amabilitat de la iaieta que el regentava. És completament igual que no entenguis un borrall del que diuen perquè et parlen amb una gentilesa, d’una forma tan delicada i curosa…
La gent de Vietnam és de les més amables que hem trobat voltant pel món i, evidentment hi ha qui vol fer negoci de tu per ser turista, però aquí no et sents constantment en perill com a altres llocs i són molt atents amb els que hi viatgem. Un 10.
El sopar va ser espectacular. Vam tastar uns noodles d’arròs en una espècie de pho poc caldós i tot d’especialitats locals la mar d’originals. Hi havia uns farcellets que la Mar va trobar massa picants però les brotxetes de carn, els paquetets de peix i els rotllets fregits éren realment deliciosos.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 