23 de SETEMBRE: Excursió al Delta del Mekong II ( Mercat flotant de Cai Rang), tornada a Ho Chi Minh
Quina nit més horrible…
Vam dormir poc i malament en una habitació sense llum, amb un lavabo on havies d’entrar de cantó i sense coixins, llençols ni res i durant l’esmorzar no paraven de caure escarbats del sostre… Un drama. Ara, us he de dir que ens ho teníem merescut per rancis. 12€ pel bus, el barquet, la nit d’hotel amb esmorzar… ja ens ho podíem esperar.
Ens esperaven els mítics mercats flotants de Cai Rang, una experiència molt particular que intentaré transmetre-us tot i que us avanço que és complicat. D’entrada, les cases a la vora del riu semblen una espècie de tetris de parets, penjadors de roba i troncs sobre els quals les edificacions s’aguanten deú sabrà com.
Un cop entres a la zona dels mercats, centenars de barques de totes les mides, formes i colors se t’acosten oferint tot tipus de productes, sobretot fruites, verdures i hortalisses. Resultava hipnòtic anar veient barques plenes de síndries, unes altres curulles de pinyes i maracuiàs amb un parell de senyores generalment d’edat avançada que et saludaven amb l’etern somriure a la cara que ve de sèrie al país.
Vam fer una aturada tècnica per gaudir de l’entorn natural del delta i tot i que feia un dia una mica plujós, és tot molt bonic. Vam veure uns gripaus grossos com pilotes d’handbol i vam poder estirar les cames abans de tornar a la barqueta, aquest cop per acomiadar-nos de Cai Rang i de les cases aguantades amb filferro de la vora del riu Mekong.
Nosaltres vam anar-hi el 2017 i ja es considerava una mica una atracció turística, així que és probable que ara ho sigui encara més. En aquest sentit us recomanem que hi aneu d’hora, quan conserva la part de les transaccions entre agricultors locals i no es genera un trànsit de barques turístiques que a ells els pot aribar a suposar una molèstia per realitzar la seva feina.
Abans de tornar cap al nostre autobús vam fer una aturada tècnica per aprendre com es fa el paper d’arròs amb el que es fan els mítics rotllets frescos (en vam destrossar alguns, s’ha de fer amb molt de compte i natros som una mica bestiotes) i per veure com es cuinava una de les aberracions més delicioses que es poden trobar al sud-est asiàtic: les pizzes de noodles.
Si, ho heu sentit bé. Es tracta de noodles fregits enllardufats en un munt de salses i acompanyats d’un munt de verdures, ou i un munt d’espècies. D’inici penses “això m’he de menjar?” però acaba resultant més que bo. I és que, com ja us he dit i repetiré encara més cops durant el diari, és TAAAN difícil menjar malament a Vietnam…
Tocava dir adéu a Can Tho, al Delta del Mekong i, de rebot, al reguitzell de personatges amb els que havíem compartit aquest dos dies. Al mariner escocès, al grup d’alemanys i a la parelleta de jovenets vietnamites que ens van abastir de litxis durant el trajecte en bus fins a Ho Chi Minh.
Un cop a la ciutat, vam anar a l’hotel a deixar les maletes fetes per l’endemà, dia en que iniciàvem la nostra ruta cap al centre del país, en concret cap a l’antiga capital, Hue. Allà ens esperàven dos dels personatges del viatge, però nosaltres encara no ho sabíem.
Ens vam acomiadar del Street Food Market amb un àpat espectacular amenitzat amb uns grupets de música super originals. Llàstima que cada cop que començava a diluviar no sentíem res, però va ser un final molt maco per una ciutat que potser no és preciosa, però si super interessant. Gràcies a Ho Chi Minh havíem après sobre la història de Vietnam, havíem conegut una de les gastronomies més riques del món i començavem a entendre perquè quan explicàvem que viatjaríem a Vietnam tothom ens deia “vigileu amb les motos!”
I això només era el principi…
DE SHINJUKU AL SERENGETI 