12 DE JULIOL: Kronhuset i tren a Copenhaguen (Stroget, Kastellet, Sireneta)
Tocava acomiadar-se de Göteborg, però vam aprofitar les últimes hores al màxim. Aprofitant que podíen tornar la cadireta més tard, vam decidir que l’Anna ens deixaria a l’estació central abans d’anar a treballar i així disposàvem de dues hores per passejar-nos una mica abans d’agafar el tren cap a Copenhaguen.
A les 7:35 vam deixar les maletes a les taquilles de l’estació i vam començar a caminar per l’avinguda Kungsportsavenyen, creuant el teatre i arribant fins a la peculiar estàtua de Posidó que hi ha a la Götaplatse, on vam esmorzar un PapperKoka que ens havia fet l’Anna. L’estàtua, de Carl Milles, vol ser un homenatge a la tradició marinera de la ciutat i s’ubica entre un munt d’edificis relacionats amb la cultura, com una sala de concerts, el teatre o el museu d’art.
Vam desfer el camí fent algunes fotografies de l’avinguda, dels tramvies i del Saluhallen amb el cel clar i vam anar a visitar l’edifici més antic de la ciutat, el famós Kronhuset. Construït entre 1642 i 1655 en estil neerlandès, era en el seu origen un magatzem d‘uniformes militars i ara forma part d’un preciós recinte que es completa amb els krunhusnbodarna, petites botiguetes d’artesania i un dels llocs on, diuen, es pot tastar la millor xocolata de Suècia. També hi ha un cafè amb el mateix nom on vam entrar a menjar el darrer kanellbulle, a omplir l’aigua i a canviar la Greta; ara si, tocava anar cap a l’estació i dir adéu a Göteborg.
Vam agafar uns entrepans i a les 10:24 sortíem cap a Lund, on faríem el canvi de tren. El recorregut va ser quasi en la seva totalitat vorejant el mar, així que les vistes si no dorms són espectaculars durant les 2 hores que dura el trajecte. Ens vam apuntar mentalment Helsingborg per una futura visita de platja sueca i vam fer el friki calculant velocitats de trens. Veredicte: ve a ser com anar en un shinkansen japonès tot i que a moments l’estabilitat és una mica menor.
2 hores més tard vam arribar a Lund amb una sorpresa desagradable: el nostre tren a Copenhaguen estava mega retrassat. Com era una espècie de regional, vam mirar itineraris i vam agafar el primer que hi tenia aturada, sinó ens havíem d’esperar més d’una hora i la Greta començava a estar nerviosa.
Vam entrar al nostre tren sense tenir 100% clar que era el que tocava però no vam tenir massa temps per donar voltes a l’assumpte ja que ens vam trobar en un vagó on només hi havia seients als costats i on l’espai interior estava a petar de maletes, cotxets amb nens dormint i trastos similars. Ah, i un gos també. Vam deixar els nostres bartols i ens vam disposar a gaudir de menys d’una hora de tren en la que vam creuar pel mig del mar (no tinc clar si era el Bàltic o el del Nord) i vam canviar de país molt emocionats d’arribar a la que molta gent diu és la ciutat més bonica d’Europa.
L’arribada prometia, l’estació és preciosa i el primer que vam veure just sortir amb les maletes va ser el Tívoli, que fa pinta de ser xulíssim. De camí a l’hotel vam constatar que si més no, els edificis i els carrers són tots preciosos, no sembla que hi hagi espai per res lleig. Força diferent va ser la nostra primera impressió de l’hotel que, a banda de ser molt car, ens va semblar extremadament antic (el terra feia molt soroll i això que estava tot enmoquetat) i hi feia una calor infernal. Com a part positiva, ens van posar una cuna que, com suposàvem, la Greta no va arribar a fer servir mai. Però el detall s’agraeix i la vam utilitzar de topall perquè no caigués del llit.
A pocs metres del nostre hotel (si, com a mínim podem dir que estava ben ubicat) començava l’Stroget, el carrer peatonal més llarg d’Europa i una veritable delícia per passejar-hi. És el típic carrer de llambordes farcit d’edificis preciosos que cada poca estona s’obre a una placeta on hi ha uns quioscos molt bonics on la gent hi pren cafè i amb torres que sobresurten dels edificis constantment. És realment bonic, suficient per justificar la fama que té de “ciutat de conte”. A més hem descobert un munt de botigues frikis i de jocs de taula que ens han fet veure Copenhaguen encara amb més bons ulls i una fira de llibres vells en una església.
Just davant hi havia una paradeta de Hanegal, uns hot dogs que teníem moltes ganes de tastar i que han estat el nostre berenar. Jo he demanat una salsitxa picant amb smash potato i amanida de remolatxa i la Mar una de cabra feta entrepà amb ceba crua i fregida, cogombrets i un munt de salses delicioses. Es mereixen una gran nota i la varietat és increïble.
El nostre objectiu per la primera tarda a la ciutat era clar: Vam buscar el punt d’interès més apartat del nostre hotel per anar-nos ubicant mentre hi arribàvem. En el cas de Copenhaguen ens vam proposar anar a veure La Sireneta i Kastellet, així de camí vèiem els llocs que visitaríem dies després.
Vam començar per dirigir-nos a Kastellet, que és una de les fortaleses més ben conservades d’Europa. Més que una visita és una passejada,ja que no hi ha un edifici sinó que recorres els bastions que limiten el recinte, un recinte on pots observar la ciutat però també l’espectacular església de Saint Albans i un molí preciós. Calculeu una hora i mitja ben bona si voleu fer bé el recinte.
Al contrari que a Göteborg, a Copenhaguen hi feia moltíssima calor, així que vam anar buscant ombres i fent aturades per hidratar la Greta. Per afegir aventura, la porta per la que volíem sortir estava en obres, així que vam haver de fer la volta a tot el recinte i després sortir i recórrer el recinte per fora fins anar a buscar el passeig que duu a La Sireneta, una escultura de bronze realitzada per l’escultor danès Edvard Eriksen recollint la tradició de Hans Christian Andersen i que de fet té una història ben curiosa: L’estàtua la va encarregar el fill del fundador de la Carlsberg (si, la cervesa) en homenatge a una ballarina, Ellen Price, que havia destacat en una obra basada en el conte infantil. Tot plegat molt original i l’estàtua està bé però hi ha tantíssimes coses precioses a Copenhaguen que no crec ni que arribi al Top 10.
Se’ns havia fet tard fent tanta volta així que vam tornar cap a la zona més cèntrica a sopar. La primera opció era el Gasoline Grill però estava tancat, així que vam gastar una de les opcions d’esmorzar/brunch i vam anar al preciós Paludan Bog and Café, un bar-llibreria d’un gust exquisit on a més s’hi menja realment bé i a uns preus que, per ser una ciutat tan cara, són força coherents amb els productes que estàs consumint. La Mar va demanar un salmó amb patata i amanida i jo un ribeye amb mongeta verda i patata i una salsa molt cremosa. 53€ comptant unes olives per picar i una coca cola. Res exagerat. Tocava anar a dormir, que a la pobra Greta el tren no l’havia deixat descansar massa i volíem aprofitar cada segon a aquesta ciutat tan màgica.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 