15 DE JULIOL: tren i arribada a Estocolm (Gamla Stan, Catedral, Kungstradgarden)
El nostre tren sortia a les 9:07 però sabent que era un regional com a l’anada i que no havíem comprat bitllet per aquest específic, vam agafar-ne un que sortia una mica abans per no patir a Malmö amb el canvi de tren que era força just. A més havíem detectat que la Greta no portava massa bé els trens, així que podia ser una bona idea espaiar-los i tenir temps per jugar amb ella tenint en compte que el segon era llarguíssim.
A les 9:36 vam arribar a Malmö, vam fer un parell de fotografies de l’exterior i vam anar a la via 11 on ens esperava el nostre tren cap a Estocolm. La pobra Greta no parava de saludar sueques i suecs però no va tenir massa èxit i es va frustrar. Nosaltres vam haver de patir la calor d’un país on, com no hi estan acostumats, no disposa d’aire acondicionat però per la resta, viatge tranquil fins a la capital sueca, on vam arribar a les 14:35.
La idea era no perdre el primer dia tot i tenir tan poquetes hores disponibles, així que vam comprar unes travel pass de 72 hores per moure’ns per la ciutat sense haver de preocupar-nos. Inclou els metros però també alguns vaixells, com per exemple el que va a Djurgarden. Quins delícia quan no has de ficar la targeta enlloc sinó que la deixes un segon sobre el sensor i les portes s’obren màgicament. A veure quan ho veiem a Barcelona.
Vam agafar el metro tot i estar a una sola parada de l’estació central, ja que les dues estacions éren part del nostre itinerari subterrani de la ciutat. El metro a Estocolm és una cosa de bojos: les estacions estan tan avall que són com coves on hi va degotant aigua i on per pujar i baixar has de fer trams d’escales mecàniques llarguíssims o utilitzar un cremallera. Literal, eh? No totes, però una gran quantitat de les estacions estan decorades i pintades amb històries, temàtiques concretes o amb vestigis del passat que s’han trobat mentre excavaven. L’estació central és la primera que vam visitar sortint del tren i ens vam quedar molt sorpresos, ja que havíem llegit molt sobre el tema però veure-ho és molt diferent. Vam baixar a Kungstradgarden per anar al nostre hotel i vam tornar a flipar amb els arcs, les estàtues i la seva barreja d’estils entre les parets de cova i les rajoles geomètriques.
El nostre hotel era el Berns Historical Boutique Hotel que, al contrari del que ens va passar a Copenhaguen, va resultar ser molt millor del que esperàvem. És car, però molt menys que l’anterior, amb esmorzar i amb unes instal·lacions que li donaven mil voltes. Us el recomanem moltíssim ja que està a un minut de Kungstradgarden (o menys), és preciós i està molt ben comunicat amb el Gamla Stan i amb la zona de Strändvagen. L’habitació era petita però hi anàvem bàsicament a dormir i només pel fet de gaudir d’aquell esmorzar tan complert a un menjador tan preciós, ens vam sentir estrelles de cine.
Vam aprofitar la bona connexió del nostre allotjament per creuar el pont cap al Gamla Stan, on vam veure que l’horari del Palau Reial era de 10 a 16h, així que ho hauríem de deixar per un altre dia.
El Gamla Stan és el cas antic d’Estocolm, una illa plena de carrerons i places amb les típiques cases nòrdiques de colors, una veritable meravella per passejar-s’hi. Nosaltres vam estar-hi un parell d’hores incloent la visita a la Catedral de Sant Nicolau que, tot i estar tapada per obres, ens va semblar espectacular. A més vam tenir la sort que s’hi feia un concert d’orgue, així que vam gaudir-la encara més amb la preciosa banda sonora.
La Storkyrkan o “gran església” és una meravella feta de maons i amb dues joies de l’art suec: l’estàtua de Sant Jordi i el Drac i la pintura més antiga de la ciutat, el Vädersolstavlan (on es detalla un estrany fenòmen meteorològic que es va produir a l’edat mitja)
La nostra recomanació és que passegeu sense pressa, aprofitant que és un barri i que no tanca i que de tant en tant sortiu cap a la vora de l’aigua per tenir vistes sobre les altres illes que conformen la capital sueca. I, sobretot, recorreu tots els carrers que pogueu, fins i tot el carrer més estret de la ciutat, el Martin Trotzigs Grand, amb les seves característiques escales.
Vam creuar de nou el pont d’Strömbron per voltar per Kungstradgarden, el parc al costat del qual tenim l’hotel i un dels epicentres de la vida de la ciutat gràcies als seus animats bars o restaurants i al seu llac, al voltant del qual es vehicula l’activitat, sobretot a l’hivern, quan queda tot glaçat. Gràcies a la seva proximitat amb el Palau Reial, s’anomenava “el jardí del rei” ja que era molt utilitzat per la monarquia com a zona d’oci i fins i tot i teníen un hort.
Aprofitant que érem alla i es feia tard, vam sopar al Burger Bar Café, un dels locals a l’aire lliure on vam menjar una hamburguesa, un fish and chips i uns nuggets, tot molt bo. En aquest moment vam començar a desenvolupar una teoria de la que cada cop estem més segurs: és molt difícil menjar peix dolent als països nòrdics.
Pel primer dia en vam tenir prou; havíem fet un tastet de la ciutat, havíem descobert els voltants de l’hotel i començàvem a entendre com funcionava el tema de les illes i els ponts.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 