14 DE JULIOL: Copenhaguen (Nyhavn, Església de marbre, Torvehallerne, Palau Rosenborg, Jardí Botànic, Rundetarn)
No ens vam llevar tan d’hora com en nosaltres és habitual ja que no havíem descansat massa, però a les 9 sortíem de l’hotel llestos per aprofitar el darrer dia complet a Copenhaguen.
Vam començar el dia fent el que a la família de la Mar es diu “fer un jalisco”, consistent en comprar coses en un supermercat i menjar a un banc del carrer/cotxe/on peti per no gastar. Hem comprovat que fins i tot fent un jalisco es gasta en aquest país però ha estat bonic menjar panets i embotits davant de Nyhavn, un dels llocs més fotografiats de la ciutat.
S’ha de reconèixer que és extremadament instagramitzable, amb les casetes de colors, el canal i els vaixells, sobretot alguns antics i realment preciosos. Si has passejat per la ciutat prèviament no impressiona tant perquè la ciutat és de conte, però imagino algú que arriba a Copenhaguen, camina per l’Stroget i gira a la dreta cap a Nyhavn i n’hi ha perquè caiguis de cul. Pels amants de la història, és l’antic port de la ciutat i conserva cases del segle XVII, així que també té un gran valor històric al ser de les poques zones de la ciutat que conserven el seu aspecte original. Com acostuma a passar amb moltes ciutats d’Europa, els incendis van fer estralls a gran part de la zona central.
Volíem anar a Amalienborg però estava tancat per obres, així que no us podem donar la nostra opinió però ens treu un problema de sobre, ja que probablement hauríem hagut de patir per saber si anava al Top 10 o no (hi ha massa coses boniques a Copenhaguen)
Just davant es troba l’Església de marbre, una impressionant construcció inspirada en la cúpula de Sant Pere del Vaticà que amb els seus 31 metres de diàmetre i 50 d’alçada és la més gran de tota Escandinàvia i, com a curiositat, la preferida pels habitants de la ciutat per casar-se.
L’interior és ben curiós, res a veure amb les habituals ornamentacions i estructura d’una església: tot i l’austeritat, a nosaltres ens va semblar molt elegant i sòbria amb les seves pintures i medallons.
Vam fer una aturada tècnica a una de les múltiples tendes Lego de la ciutat per descobrir si al ser una empresa danesa, hi podíem trobar quelcom especial. Hi havia les típiques estàtues fetes de Lego d’Star Wars i una reproducció de Nyhavn però res massa espectacular així que vam fer la figureta de Lego de la Greta (les nostres les havíem fet a Lió en un altre viatge i van ser el leit motiv de la nostra boda) i vam anar a dinar a Torvehallerne, que ha resultat ser molt més del que esperàvem.
La idea era buscar un lloc on menjar tipus mercat d’aquests que tant ens agraden, però és que això de Torvehallerne és un altre nivell. L’espai es divideix en dos mercats sota cobert plens de paradetes de tot tipus (pans, smorrebrods, pastissets, espècies, peixos i mariscos…) i al centre, un espai obert de fruites, verdures… i flors. Encantador, molt elegant i tot feia una pinta impressionant.
Vam fer una volta per identificar possibles víctimes i ens vam decantar per una parada d’amanides i peixos, un smorrebrod que feia una pinta brutal i una espècie de bunyols-croqueta anomenats frikadeller que éren realment densos però bons de gust. A la Greta li vam comprar unes maduixes del mercat que estaven boníssimes i que, les poques que ens va deixar, ens van servir de postre.
Perquè us feu una idea, el preu total del dinar va ser de l’equivalent a 50€ aproximadament. Copenhaguen és car però vam quedar plens (de fet vam haver de guardar un frikadeller per berenar perquè no ens hi cabia).
A poca estona caminant sota un sol de justícia hi ha el Castell de Rosenborg, que des de l’inici ja ens va agradar molt. El folletó és dels més elegants i ben pensats que hem tingut mai a les mans, amb l’explicació pis per pis amb un sistema de pestanyes. Vam comprar les entrades (195 corones daneses 1 adult i 1 estudiant) i ens van dir que l’hora d’entrada seria al cap de 15 minuts, per espaiar les visites pel tema del COVID. Et donen una moneda per guardar les motxilles en unes taquilles perquè als països nòrdics l’ús de diners físics és nul. De fet, a Suècia hi ha un projecte per eliminar-lo definitivament de cara a 2023.
Tornant al castell, vam passejar una estona pels jardins aprofitant per adormir la Greta i ens vam disposar a entrar a l’hora assenyalada. Ens van dir que la primera planta estava tancada però de totes maneres ens va encantar.
El Castell de Rosenborg va ser construït el 1606 per ordre de Cristian IV com a residència d’estiu i va anar guanyant importància amb el temps fins a ser la seva residència durant els últims temps. Finalment s’ha dedicat una part important de l’espai en guardar tresors i objectes importants que es treuen d’exposició que s’han d’utilitzar i es retornen a posteriori.
Recórrer aquest castell és visitar 400 anys de la història de la ciutat a través d’estances tan importants com els dormitoris reials (plens de mobiliari del segle XVIII i una ornamentació més aviat recarregada però molt elegant), la sala del tron amb els seus 3 lleons de plata o la sala de tapissos reials on s’hi expliquen les guerres amb Suècia i on hi trobem un curiós tron amb lavabo incorporat.
Una de les perles de l’exposició és la col·lecció de joies de la Casa Reial Danesa, entre les quals hi ha les corones originals de diversos monarques, arrecades, penjolls i moltes pedres precioses. De fet, la reina utilitza algunes d’aquestes peces en ocasions especials i, com us deia abans, després les retorna a la col·lecció.
I dels Jardins del Rei que ocupen l’exterior del castell vam anar al Jardí Botànic, un dels més complerts que hem vist en els nostres viatges. Més enllà de la quantitat d’espècies catalogades que hi ha, et permet no només fer una visita cultural i didàctica a les zones de pagament (Palm House, la Casa de les papallones o el Museu d’Història Natural) sinó que també pots gaudir de les enormes extensions de gespa per descansar, fer un picnic o tenir una estona familiar. Una de les coses que més em va impressionar del recinte en si és la seva elegància, amb les estàtues i el palau de vidre. Normalment un jardí botànic és més pràctic que estètic però, clarament, als països nòrdics ténen clar que una cosa no té perquè estar enfrontada amb l’altra.
Vam aprofitar per descansar una estona i que la Greta jugués després de llevar-se amb cara de “on sóc ara? m’he adormit a un castell i ara estic entre arbres i plantes”. Ho vam agrair ja que la calor apretava; de fet, segons els nostres mòbils estàvem a 3 graus més que a Barcelona… Sort que la calor és més seca.
Tornant cap al centre vam passar per la plaça de Kultorvet que, traduït literalment, vol dir “la plaça del carbó”. El nom li ve de que en aquella plaça és on la gent anava a comprar combustible per les seves calderes i llars de foc. El que abans era una zona de pas per la gent que va a treballar a la zona del centre, s’ha anat convertint a poc a poc en una plaça super acollidora amb bars, restaurants i floristeries on val la pena aturar-se i fer una ullada de 360 graus per valorar un racó preciós més d’aquesta ciutat tan maca.
I per si això no fos suficient, es troba a escassos metres de Rundetarn, una de les torres més boniques de la ciutat i on hi ha l’observatori astronòmic més antic d’Europa. Una de les peculiaritats que té és que l’inici de la pujada es va per rampes circulars, no escales, com a la Giralda de Sevilla. Al final si que hi ha un petit tram d’escales que et puja a una plataforma també circular des d’on s’obtenen unes vistes precioses de la ciutat. No és una torre excessivament alta però està al rovell de l’ou i si no fos per una doble barana que complica la logística fotogràfica una mica, és un dels llocs on treure millors postals aèrees de la zona cèntrica.
Vam fer una aturada tècnica per tastar una nova salsitxa de Hanegal (boníssima, en aquest cas van ficar la salsitxa en una espècie de pa buidat per dins i li van posar una salsa deliciosa) i vam córrer a fer compres de tonteries abans no tanquessin. I és que, de forma totalment incomprensible, totes les botigues a les que volíem anar, tancaven a les 18h. Quins horaris més estranys té aquesta gent…
Vam comprar coses per sortejar als nostres seguidors d’instagram (@deshinjukualserengeti) i algun souvenir per nosaltres i vam fer l’última passejada per l’Stroget abans d’anar a fer la maleta. Quina pena marxar de Copenhaguen, tot i la calor va ser un lloc on tot quedava molt a ma, ple de llocs on fer una aturada amb la Greta i era tot tan bonic…
Vam sopar al Max, una hamburgueseria que vindria a ser el McDonalds nòrdic però que era molt més bo (les patates sobretot) i, com no, més car. Ens el vam menjar a una placeta intentant guardar a la memòria tots aquells carrers i zones per les que tan bé ho havíem passat. L’endemà marxàvem a Estocolm!
DE SHINJUKU AL SERENGETI 