9 DE JULIOL: Barcelona – Göteborg (Trädgardsföreningen, Fika, Plaça Gustav Adolfs, Haga, Skansen Kronan)
El viatge va començar amb un un munt d’embolics que a dia d’avui encara no hem entès. Això de viatjar amb una criatura et posa davant d’unes inconsistències brutals. La nena va pagar el mateix preu pel seu bitllet que nosaltres però no té seient, a la vegada et diuen que té dret a equipatge però aleshores un dels acompanyants no i que l’has de pagar a part. És surrealista i incomprensible. Per sort el vol va ser una delícia, érem uns 20 i pocs passatgers i la Greta va mamar durant l’enlairament, va jugar durant el vol i només va marranejar una mica al final de l’aterratge. Què bonic es veia tot des de l’aire, ple d’illes, boscos i llacs…
Per fi érem a Suècia, un país del que ens havien parlat molt bé i que veníem a descobrir gràcies a uns amics que hi vivien i als que ens feia molta il·lusió visitar. Però abans de trobar-nos amb l’Anna i l’Inel vam arribar a la ciutat amb un bus de la companyia Flygbussarna que en mitja hora et deixa a l’estació central de Göteborg on la Greta va començar a fer amics saludant a tothom. El preu del bus són 129 corones sueques (13 euros) per adult si el compres a les màquines de l’aeroport o 119 si els has reservat per internet.
Quan ens acostàvem al centre vam passar pel parc d’atraccions de Liseberg que ens va encantar però quan ens vam endinsar a la ciutat plena de casetes baixes, carrers empedrats i canals, ja estavem perdudament enamorats de la ciutat. A més estava ennuvolat que per nosaltres, venint dels 30 graus de Barcelona a l’estiu, vam agrair moltíssim.
Vam deixar les maletes en unes taquilles de l’estació i ens vam disposar a passejar fins trobar-nos amb els nostres amics. Vam començar pel parc de Trädgårdsföreningen, on vam constatar que als parcs suecs els nens tenen múltiples opcions d’oci. Gronxadors, construccions, circuits… una meravella. Vam fer un passeig per la vora del riu admirant el paisatge urbà i vam aprofitar per jugar amb la Greta que venia un pèl estressada de l’avió i el bus.
Es va posar a ploure una mica així que ens vam anar a aixoplugar de la millor manera possible, fent el Fika al Fröken Olssons Kafé, un lloc super acollidor del centre on complir amb aquesta tradició sueca de fer una aturada per fer una pasta i un cafè. L’espai és preciós i els kanelbulle estaven deliciosos, així que vam deixar passar el xàfec llegint-li contes a la Greta mentre berenavem. Es veu que a Suècia és força típic que a gairebé qualsevol lloc hi hagi distracció pels petits. En aquest local fins i tot hi havia jocs de taula.
Quan semblava que plovia una mica menys vam dirigir-nos al mercat central o Saluhallen que, com no podia ser d’altra manera, ens va encantar. De normal ja sabeu que som força fans dels mercats però aquest tenia aquest punt suec tot elegant, acollidor i molt ben presentat. Hi vam trobar carns exquisites, peixos amb una pinta brutal, encurtits, salses, una cata de pans (què booons) i un munt de restaurants xulíssims. L’edifici, a més, és molt curiós tant per dins com per fora.
Un altre dels punts d’interès de la ciutat és la Plaça Gustav Adolfs, on es troba l’ajuntament i des d’on es pot iniciar un preciós recorregut en direcció oest per la vora del riu passant per l’església alemanya i el museu de la ciutat o anar cap al nord arribant a l’òpera. És la part increïble i màgica de que la ciutat tingui tantes sortides a l’aigua i tants canals i riuets que la recorren.
Just abans de trobar-nos per fi amb l’Anna i l’Inel vam fer una visita ràpida a la Catedral, que és la més gran de tot Suècia només per darrere de la d’Uppsala. L’interior no és espectacular però per fora fa impressió. L’edifici és de 1827, ja que els dos anteriors que hi va haver es van cremar al ser majoritàriament de fusta.
Ja amb els nostres guies locals ens vam dirigir cap a Haga, una de les zones més encantadores de la ciutat, on es congreguen una gran quantitat de llocs on fer el Fika, tots super bonics i amb uns aparadors que fan pujar el sucre i moltes tendes d’artesania i productes locals. Vam recórrer el carrer principal, Haga Nygata, sorpresos que en comptes de trobar botigues de grans marques internacionals, aquí tot són coses sueques amb un gust exquisit per l’aparadorisme i el disseny de les col·leccions. Nosaltres ja havíem fet el Fika així que vam seguir cap a Skansen Kronan, una antiga fortalesa dalt d’un turó construïda el 1697 a la que s’arriba mitjançant una petita ascensió que a nosaltres, carregant la Greta, se’ns va fer una mica més dificultosa.
Originalment Skansen Kronan era una fortalesa defensiva contra els atacs danesos però mai se li va arribar a donar un ús excessiu. A posteriori va ser una presó, una residència privada, un museu militar i ara hi ha un restaurant amb unes vistes espectaculars de 360 graus sobre la ciutat. És molt recomanable pujar a un lloc així quan acabes d’arribar a una ciutat nova, et permet situar espaialment els barris i monuments i ubicar-t’hi millor.
Vam agafar el cotxe gràcies a la cadireta que havien trobat l’Anna i l’Inel per una aplicació sueca (Hygglo) en la que per 12 euros te la lloguen 3 dies, t’ajuden a muntar-la i et donen una disponibilitat de recollir-la i tornar-la brutals. Ens vam dirigir a la urbanització on viuen els nostres amics, a pocs minuts del centre i on ens esperava el nostre apartament per convidats. Ara flipareu. Però abans ens van dur a una tenda de llaminadures que va superar qualsevol expectativa que hagués pogut tenir. Es veu que és força comú que els suecs comprin llaminadures per després de sopar, fins al punt d’arribar a ingerir un quilo en un cap de setmana. Vam verificar a posteriori que no era una exageració, vam veure MOLTA gent endrapant llaminadures pel carrer i no eren bosses precisament petites.
Tornant a la botiga, hi havia un munt de sales totes plenes de capsetes, una varietat increïble i fins i tot tenien unes estanteries amb patates fregides i similars que feia por. Vam seguir la tradició i vam comprar 850 grams… que ens van durar tot el viatge.
Com us deia, l’Anna i l’Inel viuen a uns minuts del centre en una zona plena de casetes molt mones. A la comunitat tenen l’opció de llogar una casa de convidats per un preu molt assequible (i més tenint en compte els preus dels hotels als països nòrdics) i és on ens vam quedar les 3 nits amb la Greta. Era com un bungalow molt funcional amb una entradeta, el lavabo super ben equipat i una habitació amb un llit de matrimoni amb llitera individual, una taula i una cuineta. I tot per 20 euros la nit (que a sobre no ens van deixar pagar, encara estic insistint a dia d’avui…).
Vam acabar el dia fent una barbacoa al pati de casa seva (a 2 minuts de la nostra creuant un parc infantil moníssim) on, a més de descobrir la Eriksberg, una cervesa boníssima, vam aprendre algunes coses sobre la vida a Suècia, com per exemple que l’aigua és tan bona (verídic, quan vaig arribar a Barcelona em semblava clor amb una mica d’aigua) que no es venen garrafes d’aigua als supermercats; com a molt es venen ampolletes per si has de fer un viatge o similar i moltes aigües amb gustos. Es veu que quan més al sud, més bona és. També ens van explicar que la loteria a Suècia va per codis postals per anar repartint la bona sort per tot el país i que no toqui sempre al mateix lloc. Molt curiós. Per cert, de la barbacoa em quedo amb el porc marinat, la resta estava tot bo però amb el porc m’hi hauria casat. Xerrant xerrant se’ns va fer la 1 (i tot just començava a fer-se fosc), sort que la Greta dormia feia hores…
DE SHINJUKU AL SERENGETI 