11 DE JULIOL: Illa d’Styrso
La Greta va decidir que a les 5:30 ja havíem dormit prou així que ens vam dutxar, vam jugar una bona estona a la nostra casa de convidats i vam pujar a gaudir d’un nou esmorzar suec, aquest cop amb un nou amic: el pepper kaka. És increïble com en dos esmorzars havíem tastat els postres típics de mig any.
La idea era visitar alguna de les illes de l’arxipèlag i endur-nos unes barbacoes portàtils per fer-nos el menjar, però la missió barbacoa es va complicar fins a tal punt que després que el pobre Inel entrés i preguntés a tots els supermercats de la zona, vam decidir rendir-nos perquè sinó arribaríem a la illa per sopar.
Ens vam dirigir en cotxe cap a Saltholmen, que és on s’agafen els vaixells, però els parkings estaven pleníssims així que vam desfer el camí un tros i vam acabar arribant-hi en tram. Hi ha múltiples opcions: Vargö, Vransö, Donsö, Brännö… però nosaltres vam anar a assegurar i ens vam decantar per una de les més grans i turístiques, Styrsö. De fet van triar l’Anna i l’Inel perquè nosaltres no sabíem ni si els noms que ens deien eren reals o se’ls estaven inventant.
El recorregut en vaixell dura uns 20 minuts, val l’equivalent a 3 euros i per si sol compensa la visita a les illes. Estic acostumat a passar estius a la Costa Brava i la considero preciosa, però agafar un tram al centre de la ciutat, plantar-te a una estació de ferrys i començar a navegar per aquells paisatges de casetes de colors i petits poblets sobre les pedres és corprenedor. Res a envejar a la Costa Brava. Un altre estil, però preciós.
Vam baixar a Styrsö Bratten i vam començar a vorejar la costa, trobant coses tan curioses com unes barbacoes públiques que hom podia utilitzar davant del mar, taules de picnic per tot arreu (inclòs un punt d’observació força costerut) i, com no, els infaltables parcs infantils. Havent caminat durant gairebé una hora per la costa, vam decidir internar-nos cap a la zona boscosa per creuar la illa i anar a buscar algun lloc on dinar, que en breu seria l’hora. Ens vam sorprendre molt de la bellesa de l’entorn; quan imagines una illa no esperes boscos frondosos, ovelles pastant arran del mar i aquell color verd tan intens només interromput pels nabius i altres fruitetes que la gent anava collint pel camí.
En algun moment no teníem massa clar on érem ni cap a on anàvem però era tot tan bonic…Vam creuar petits pobles i per fi vam trobar un supermercat on vam agafar els bàsics per fer un bon picnic: pa, embotits, formatge, potatissallad (amanida de patata. Si, patata es diu “potatis!”), xips i una amanida de remolatxa que estava deliciosa. Vam dinar a quarts de 5 al port de Tängen, on hi havia l’estació des de la que tornaríem a casa, Styrsö Tängen.
Un cop dinats vam fer un passeig pel port amb sucada de peus inclosa. La Mar va patir una mica per si la Greta acabava en remull però vam salvar la situació sense haver de lamentar ferits ni nadons a l’aigua.
A dos quarts de 6 vam agafar el ferry de tornada a Göteborg i vam tenir un d’aquells trajectes que imagines amb música de fons i el vent a la cara, pensant “viuríem a Suècia? Això és realment bonic i és una societat molt avançada. Però clar, estem aquí a l’estiu, què pensaríem a l’hivern?” i així durant 20 minuts mentre la Greta mirava un conte d’animals. Perquè fins i tot als ferrys tenen contes pels infants. Sospitem que si la Greta tingués una mica més d’enteniment ens hagués dit que es volia quedar a Suècia a viure, se la veia super integrada.
Un cop a casa tocava fer-nos la maleta i fer espai a tots els regals que ens havíen fet per la Greta. L’Anna treballa a una empresa que fa gots, plats i coses per nadons i ens havia fet un pack de regal, per no dir que havia agafat una cosa de cada perquè ho provessim TOT.
Vam passar la última nit a Göteborg menjant rissotto mentre recordàvem anècdotes dels 3 dies junts i divagant sobre el futur. No es pot dir mai i menys en temps de COVID però estic convençut que tornarem a visitar-los perquè vam sentir-nos literalment com a casa en tots els sentits.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 