DIA 2: DAR ES SALAM I VOL A ARUSHA
Ens vam llevar, esmorzar, vam preparar maletes i vam reservar un taxi perquè després ens portés a l’aeroport. Vam sortir a passejar i vam veure l’esglèsia de Sant Joseph on feien una missa, vam vorejar el mar, veient les paradetes on vam sopar la nit anterior. A l’arribar a la zona del ferry vam descobrir un mercat de peix on vam tenir una experiència sensorial que ens costarà oblidar! Un munt de gent en uns porxos “arreglaven” el peix i un altre munt de gent fora els porxos l’oferia en taules, pel terra o en galledes, tot amb una espècie d’aigua-fang que no feia massa bona pinta (se t’anava posant el suquet d’aigua – sorra – sucs i sang de peix per les sabates), amb una pudor increïble. Vam veure com arribaven els vaixells que duien el peix i com el triaven a la platja.
Va ser una experiència meravellosa, acompanyada de mitja taronja cadascú (la venien tallada per la meitat perquè anessis xarrupant). Vam seguir passejant pel carrer Barack Obama fins arribar a la platja on hi havia tot de gent en unes parades amb fogueres a terra on cuinaven. Vam veure la platja que el dia anterior havíem vist, però ara amb la marea baixa. Es veien persones buscant alguna cosa per la sorra, homes pixant i rentant-se els genitals. Tot molt curiós i pintoresc. I quin cel, mare meva…
Havíem de tornar a l’hotel on havíem quedat amb el taxi que ens portaria a l’aeroport. Allà, després de passar els controls, vam dinar unes samoses boníssimes. A l’hora d’entrar a l’avió havies d’estar atent ja que embarcaven més d’un vol alhora i un senyor molt simpàtic t’indicava si t’havies de posar cap a la dreta per anar cap a un destí o a l’esquerra si anaves a l’altre. En general, el tema dels vols (com moltes altres coses que aniríem descobrint més endavant) és bastant relaxat i feliç, pel que et recomanem que estiguis atent per no acabar pujant a l’avió que no toca! Dins l’avió que era diminut ens van donar beguda i una bosseta d’anacards, la qual cosa ens va fer molt feliços.
Quan vam arribar a Arusha, l’Emmanuel (un taxista encantador) ens va portar en taxi fins a l’hotel i ens va estar explicant que la ciutat tenia pocs atractius i que ens recomanava no sortir massa de nit ja que potser ens atracaven, que era millor que no sortíssim de l’hotel. Vam trobar que les seves recomanacions eren una mica exagerades i després de deixar els trastos, vam anar a passejar cap al centre d’Arusha, on vam veure un mercat i l’estació d’autobusos, ens vam menjar un coco i vam arribar a la Torre del rellotge on vam conèixer un noi que ens en va presentar un altre noi que parlava un espanyol perfecte i vam acabar dinant uns pintxos de carn junts en un bar on la Mar va acabar dins la cuina fent el lloro amb les dones que cuinaven.
Al sortir d’allà l’home dels pintxos ens va presentar un amic que venia unes pintures (ja veiem a venir que alguna cosa ens intentaria encolomar perquè sinó no s’entenia tot plegat), però ens van semblar molt boniques i no eren gens cares, en vam comprar dues (una la vam regalar com a souvenir i l’altra la tenim a la paret de la sala d’estar). Després vam tornar a l’hotel, ja que ens havíem de posar en contacte amb els del Safari que teníem contractat. A l’hotel, la llum anava i venia i el wifi anava més que venia. Com que no aconseguíem posar-nos en contacte amb l’empresa del Safari, la Mar va baixar a recepció per demanar si s’hi podien posar en contacte, ja que sense wifi era impossible, però no li van fer massa cas. Casualment, el Mack Kornelio, un guia d’una empresa de la competència que passava per allà la va sentir i li va dir que l’oficina d’aquesta empresa estava al costat de l’hotel i que ell podia trucar-los des del seu telèfon i arreglar-ho. Ens va dir que esperéssim que ara mateix vindrien a parlar amb nosaltres. Al cap d’una estona va venir un senyor de l’empresa que ens va dir que quedàvem amb el nostre guia l’endemà a les 8 del matí a la recepció de l’hotel.
Aquell vespre per sopar vam tastar l’Ugali sense voler (la Mar va entendre que el pollastre podia ser “with garlic” i va dir que sí que sí, molt entusiasmada, quan el que li havien dit en realitat era “ugali”).
Tot i que vam ser molt feliços de poder-ho tastar, perquè és molt típic d’allà, ens va semblar bastant dolent, tirant a cimentós. El Jaume havia tastat la cervesa Safari al migdia i ara tastava la Kilimanjaro, prou bé totes dues.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 