DIA 10: STONETOWN I PRISON ISLAND AMB EL KAREMBEU
Vam començar el dia passejant amb el Karembeu pels carrerons d’Stone Town, ens va estar explicant la història de la ciutat, les particularitats de les portes i l’arquitectura, molt interessant. També ens va ensenyar la casa on va nèixer i viure Freddie Mercury.
Vam entrar al Fort amb ell i després ens vam dirigir a la platja perquè una barqueta ens portés a Illa Prision.
Ens va explicar que la Illa Prision mai va ser una presó, sinó un centre de quarentena, però li va quedar aquest nom. Allà vam poder conèixer les tortugues gegants i ancianíssimes que va fer portar el sultà. Va ser una experiència molt maca, hi havia tortugues d’entre 110 i 192 anys (sabies l’edat perquè la porten pintada a la closca). Els pots donar menjar que et faciliten a l’entrar.
Després de fer una volta, vam tornar a Stone Town on vam seguir passejant per carrerons, vam fer una visita a un mercat i el Karembeu ens va portar a comprar teles africanes. Ens va ensenyar la diferència entre les que només són decoratives amb dibuixets i les que tenen frases i, per tant, ús social entre les dones. Vam regatejar i ens vam endur 5 teles i una samarreta per 30$.
Tocava anar a “moure el bigoti” com diu el Karembeu, així que ens va portar a dinar a un lloc on vam menjar molt bé i vam aprendre sobre costums culinaris zanzibarians i costums musulmans en general.
Aquella tarda estàvem sense el Karembeu. Vam anar a veure l’Esglèsia Anglicana (i antic mercat d’esclaus) per dins. L’esglèsia no ens va semblar res de l’altre món, però se’ns va glaçar la sang al veure els espais on tenien els esclaus, vam veure una exposició sobre l’esclavitut i al sortir vam anar passejant a mirar algun souvenir de les paradetes.
Aquí no sabem com s’ho feien venir bé per haver-te de tornar el canvi en una altra paradeta, o recollir-ho a la del costat on t’ho posarien en una bossa, de manera que et marejaven i et feien anar amunt i avall perquè acabessis comprant a tot arreu.
Vam tornar a sopar al Mercat de Forodhani on havíem sopat tan bé el dia anterior! Aquí m’agradaria fer un comentari sobre els gats de Zanzíbar. N’hi ha molts, moltíssims! I són com malvats. Sé que pot semblar lleig dir això, però ens van semblar realment antipàtics, intentaven robar-te el peix del plat (però sense gràcia, amb violència!). Vam descobrir que ho eren per supervivència, pobres bèsties… Les xutaven, els pegaven patades perquè sortissin d’allà…
DE SHINJUKU AL SERENGETI 