DIA 5: POBLE MASSAI I ENTRADA AL SERENGETI
A l’hora d’esmorzar, tots els hostes del Lodge van cantar el “cumpleaños feliz” al Jaume, que cada 5 d’Octubre es fa un any més vell i arrugat! Després, vam recollir tots els trastos ja que la següent nit ja no la passaríem al mateix lloc. Feia un dia de boira molt i molt espessa. Per arribar al Serengeti, havíem de passar per l’Ngorongoro que visitaríem un altre dia. A mig camí el Godfrey va regalar un clauer – zebra al Jaume, la qual cosa no s’esperava gens i li va fer moltíssima il·lusió (què? encara no us sembla el millor guia del món?).
Una estona després, el Godfrey ens va explicar que el motor només arrencava en baixada i que havíem de fer una altra parada tècnica a un “taller”. Al cap de 3 hores sortíem del taller i ens dirigíem cap al Serengeti, però abans ens tocava fer la turistada del dia (i esperàvem que del viatge): visitar un poblat Massai.
El Godfrey ens va deixar amb el guia Massai que ens acompanyaria. La visita va consistir en fer unes cançons i balls amb els Massais, veure com saltaven i fer el ridícul intentant fer el mateix, visitar una casa per dins, l’escola amb tots els nens i nenes del poblat i la compra de souvenirs que feien les dones. En general ens va semblar bastant horrible.
Vam gaudir dels balls i els salts, però tant la visita (sobretot a l’escola on tot de nens repetien com lloros coses en anglès perquè els turistes penséssim que eren moníssims i que calia deixar molts diners a aquell poblat) com la compra de souvenirs bastant forçada – obligada ens van semblar un timo i una turistada. El Jaume començava a estar molest, ja que el dia del seu aniversari l’havia passat entre un mecànic i un timo-turistada de les que fan vergonya.
Vam arribar a l’entrada del Parc i mentre el Godfrey feia papers per entrar, ens va deixar dinant al cotxe. Mentre menjàvem vam veure uns nens de 4 anys que estaven fora el cotxe saludant-nos, saltant i fent-nos gracietes. Quan va tornar el Godfrey vam preguntar per les seves intencions i ens va explicar que esperaven que acabéssim de dinar per si els fèiem una foto i, per tant, els pagàvem diners. La Mar es va indignar bastant i es va negar a fer-los una foto a canvi de diners com si fossin micos de fira. Vam donar-los unes galetes com haguéssim pogut fer amb qualsevol altre nen/a simpàtic del món que ens hagués fet gràcies i van marxar contentíssims atipant-se.
Ja dins el Parc, després d’un seguit d’esplanades amb gaseles de Thomson, zebres i nyus, vam començar a veure ienes i el gran moment va ser descobrir el nostre primer lleopard penjat d’un arbre.
Aquella tarda de Safari va arreglar el dia sencer, va ser curt però molt intens i emocionant. Aquella nit era la primera que dormiríem en una tenda dins el mateix Serengeti.
A l’arribar vam descobrir que per alguns efectes del clima/pluja hi havia moltíssims insectes dins i fora la tenda (era MOLT exagerat, la tenda blanca semblava negra, el mosquiter del llit estava ple d’insectes per la part de dins, al llevar-te per fer pipi de nit trepitjaves insectes sense voler… tota una aventura!)
Vam sopar a la tenda – menjador (recomanaven no tenir menjar dins l’habitació ni fer àpats dins per evitar que els animals vinguessin atrets per la olor) i vam tenir una nit molt emocionant en què vam sentir búfals passant tant a prop que van fregar la nostra tenda de tela (vam descobrir l’endemà al matí que havien estat búfals parlant amb el Godfrey i fent una comprovació de les caques que hi havia al voltant de la tenda).
DE SHINJUKU AL SERENGETI 