DIA 3: SAFARI AL TARANGIRE
Era el gran dia! Començàvem el Safari! El Jaume estava histèric d’emoció!! Vam llevar-nos, dutxar-nos i vam anar ràpidament al mercat a buscar pomes i cocos per tenir-ne de reserva. Encara no ho sabíem, però estàvem a punt de conèixer el millor guia que hi ha sobre la Terra, en Godfrey! Va arribar una mica tard i ens va explicar en un castellà molt simpàtic que tenia una finestra del 4×4 que no tancava bé i que era important arreglar-la abans de començar, ja que podia ser perillós anar entre bèsties carnívores amb una finestreta oberta. El 4×4 era una carraca i el tema de la finestreta és el que ens va semblar de menys, però… Vam anar a un “taller” (semblava el pati d’una gent que tenien gallines i vaques) i 4 nens van començar a toquetejar el cotxe.
El que havien de ser 10 minuts segons el nostre guia, van ser bastant més, ja que van desmuntar una porta, van desmuntar el motor, van canviar una roda del davant per una del darrera.. tot a un ritme molt tranquil que a nosaltres ens posava una mica nerviosos. Una hora i mitja després, van acabar i vam marxar d’allà. Pensàvem que ja estàvem de camí a la nostra gran aventura quan vam tornar a parar a una gasolinera i vam passar-ho 40 minuts, ja que el cotxe tenia dos dipòsits i havia de repostar un munt! Ara sí que pensàvem que ja marxàvem, quan vam tornar a parar a una botigueta on el Godfrey va agafar moltes aigües i unes galetes salades.
Després de 120 km per carreteres de tots tipus, veient masais, pobles, vaques, cabres i més pobles, a les 12.30h arribàvem a l’entrada del primer Parc Natural que visitaríem, el Tarangire.
Vam dinar el pícnic típic que dinaríem cada dia – amb lleus variacions – de Safari (un tros de pollastre bastant sec, pa amb mantega, un ou dur, un plàtan i un suc de mango) mentre esperàvem que el Godfrey fes els papers pertinents per entrar al parc.
Just abans d’entrar-hi, el Godfrey va obrir el sostre del cotxe, de manera que es podia estar de peu amb mig cos fora el cotxe sempre sota un sostre.
El primer que vam veure, a uns 200 metres, va ser una girafa. Ens vam quedar esmaperduts i garratibats, molt emocionats de veure el nostre primer animal… sense imaginar-nos que de normal els tindríem a un pam del nas, i no a 200 metres i que en veuríem centenars i centenars de junts i separats, corrent, bebent, menjant, amb cries, sense cries, barallant-se, sense barallar-se…
El primer dia al Tarangire vam veure girafes, munts d’elefants de totes les mides imaginables, zebres, nyus, impales, pumbes, mangostes ratllades, ecans, estruços, micos i uns quants lleons endormiscats. Deixant de banda la fauna, el paisatge era impressionant, sobretot pels Baobabs.
Hem dit que el Godfrey, el nostre guia i conductor, era el millor guia sobre la Terra i és perquè a part de ser una bellíssima persona, parava el cotxe de tant en tant per veure els animals, com tota la resta de guies. Però d’altres vegades, apagava el motor, ens feia seure i ens deia “Vamos a hablar de X” i ens explicava toootes les característiques de l’animal que teníem davant: mida, pes de mascle i femella, època de cria, número de parts per femella, què menjaven, com caçaven, com es relacionaven, km per hora que corrien, com es movien, etc. En sabia molt i d’absolutament tots els éssers vius. Vam aprendre moltíssimes coses.
Cap a les 17h marxàvem del parc i ens dirigíem cap a l’Angani, el lloc on ens allotjaríem i on arribàvem cap a les 19h. Allà ens vam dutxar i vam sopar (una sopa i una vedella amb arròs deliciosos) a la mateixa taula que la resta de gent que s’hi allotjava, érem 7 en total. Dormíem en una espècie d’Habitació – Tenda – Makuti des d’on sentíem les ienes i un gos que coneixeríem l’endemà.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 