DIA 6: SAFARI AL SERENGETI
Al matí al llevar-nos vam veure que fora la tenda hi havia aigua calenta per rentar-te la cara i, al cap d’una estona, ens van portar aigua que havien escalfat per dutxar-nos. Un luxe aquella aigua amb olor de llenya! Les dutxes eren limitades, ja que omplien una dipòsit d’aigua calenta i quan s’acabés, s’havia acabat la dutxa. (La Mar es va rentar molt poc el cabells aquells dies, cosa que en circumstàncies normals no és problemàtic, però que entre la pols del Serengeti i els insectes que sortien als vespres i acabaven per tot arreu – sí, entortolligats entre els cabells també! – va fer que la Mar jurés que mai més tornava de viatge a un lloc així sense haver-se tallat el cabell abans).
Aquell seria el nostre únic dia sencer al Serengeti. Va ser un dia BRUTAL! Vam veure lleopards, lleons, zebres, nyus, gaseles, …
El Godfrey ens va fer una explicació genial de l’ecosistema del Serengeti, amb les seves pluges en forma de rellotge i el cicle de la vida, la migració. En comptes de dinar de picnic, com que estàvem allotjats dins el mateix parc vam parar per dinar a la tenda – menjador on vam dinar envoltats de girafes, zebres, nyus i gaseles.
Després de dinar, a les 15.30h tornàvem a sortir a buscar bestioles… i en vam trobar! De tornada, vam veure una lluita de dues girafes – segons el Godfrey ens va explicar, per una femella – en què ens donaven cops amb els colls fins que una quedés ferida. Al cap d’una estona vam demanar al Godfrey de seguir, perquè era bastant dur de veure. Ell ens va explicar que segurament la que quedés ferida, aquell vespre – nit seria devorada per lleons i d’altres depredadors i carronyers. Estàvem molt molt molt a prop del campament i aquell vespre mentre sopàvem se sentien els lleons de molt a prop. Els guies van venir corrent amb les llanternes i tot, per evitar que s’acostessin massa a la tenda – menjador.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 